Alboquers, camins ramaders, plaça Balladora

Aquesta ruta només pretén trescar pels camins de l'extrem SE de la comarca del Lluçanès, amarar-se dels seus aires i gaudir dels seus racons. Es configura en una zona on conflueixen antics camins ramaders i modernes carreteres, que precisament la condicionen.

La ruta discorre en la seva major part pel terme de Sant Bartomeu del Grau, i en menor grau pel de Santa Eulàlia de Riuprimer. Sant Bartomeu del Grau és un municipi de la comarca del Lluçanès, si bé adscrit administrativament a la d'Osona. Per tal de tenir les coses clares, Sant Bartomeu, tot i formar part de l'altiplà del Lluçanès i tenir-hi forts vincles, volgué romandre a la comarca d'Osona.

El Lluçanès havia estat considerada com una subcomarca. No obstant això, la seva gent l'havia sentit des de sempre com una terra amb fesomia pròpia, amb unes característiques geogràfiques i econòmiques molt homogènies, unides per una història comuna. Després d'anys de reivindicació social, el 3 de maig del 2023 el Parlament de Catalunya n'aprovà definitivament el seu estatus, fet pel qual esdevingué la quaranta-tresena comarca del país.

Al llarg de la ruta trepitjarem més d'un camí ramader. Es pot dir que els camins ramaders han tingut un gran pes en la configuració del Lluçanès. El camí ramader de Llevant, el camí ramader Transversal, el camí ramader de Ponent i el camí ramader Central (que s'inscriu en el Camí Ramader de Marina, el qual uneix les terres baixes del Penedès tocant a mar amb la Cerdanya). Al llarg dels camins es conserven diferents elements patrimonials que testimonien l’activitat ramadera: basses d’abeuratge dels ramats, pletes, fites ramaderes, remoltes i cases de parada que servien d’hospedatge a ramats i pastors.
Malauradament a la ruta no hi trobarem cap senyalització específica d'aquests camins.
Tanmateix si estem al cas ens podrem adonar d'alguns dels trets que els caracteritzen, com les basses i algunes cases de Parada. El WP "antiga pleta de la Caseta d'Alboquers" ens diu que allí els ramats hi tenien un lloc d'aturada. El WP Plaça Balladora" (*)ens convida a pensar que allí s'hi celebrava algun esdeveniment potser també relacionat amb l'activitat tranhumant.

El traçat entre l'indret on hi ha el túnel de Fontfreda, que agafa el nom del turó que el túnel de la C-25 forada, i Alboquers s'inscriu en el traçat del camí ramader de Llevant. Pels voltants de la casa i les granges de Monellots també trepitjarem una mica el transversal. Els camins ramaders preferien avançar per les carenes sempre que fos possible. Al WP "cruïlla de camins ramaders" conflueixen el camí transversal, que ve de La Quintaneta i Monellots, i el camí de Llevant, que ve d'Alboquers. Seguirem el ramal conjunt fins a sota del Serrat de la Qüestió, en que els ramals es dirigeixen cap el nord; nosaltres allí seguirem cap a l'est.

La ruta, més enllà d'una tímida aproximació als camins ramaders i dels seus elements esmentats, de la visita a Sant Jaume d'Alboquers (*), i el pas pel costat del mas Pere Riera (*), només ofereix el trescar per terres del sud-est de la comarca alternant boscos i conreus, pujades i baixades pels nombrosos turons, pistes i corriols.

La ruta ha estat inspirada en la ruta número 20 del llibre Lluçanès, de Salvador Vilà Caralt, de la col·lecció els Camins de l'Alba de l'editorial Alpina.

(*) La plaça Balladora és una clariana natural on conflueixen diversos senders, la gent s’ reunia per ballar-hi sardanes. Alguna llegenda parla inclús de balls i rituals de bruixeria.
(*) Alboquers. El lloc és conformat per la casa d'Alboquers, l'església de Sant Jaume d'origen romànic (segle XIII) tot i que antigament estava advocada a Sant Cugat, la rectoria, el cementiri i dues cases de construcció contemporània. Alboquers ja és esmentat en un document el 964.
Les actuals llogateres ens van obrir amablement la porta del temple.
L'indret desprèn l'aire característic dels llocs antics que no han sabut obrir-se i revifar, i tanmateix romanen vius, però closos. Des de lluny destaca el seu campanar emergent del conjunt amb les dues campanes, però en la distància curta els edificis formen un tot, units.
(*) Pere-Riera. És un imponent casal que no deixa indiferent als viatgers que transiten per l'eix transversal (en que un viaducte duu el seu nom). Pere-riera, juntament amb les Ferreres i l'Alovet, és una de les tres cases pairals més notables del terme de Sant Bartomeu del Grau. La construcció de la casa que s'ha preservat fins a l'actualitat és una reedificació de finals del segle XVII sobre una base medieval del segle XIII. Serva nombrosos elements arquitectónics rellevants, si bé l'accés al domini és restringit. Els actuals propietaris són descendents de l'antiga noblesa vigatana.

Les informacions (*) han estat parcialment extretes de la wiquipèdia i del portal DIBA

El fet que travessem tres carreteres per passos inferiors (la C-62 una, i la C-25 dues vegades), i dues vegades la C-62, fa evident la transformació del medi que les modernes infraestructurtes viàries comporten. Això és el que hi ha.
És del tot recomanable seguir la ruta amb el trac per tal d'estalviar extraviaments innecessaris.