Alentorn Vernet els Trulls de Vernet el Tossal de les Vídues i l’ermita de sant Salvador. Artesa de Segre, La Noguera

Ruta a la comarca de La Noguera en que partint d'Alentorn anem cap a Vernet, on visitem els Trulls, admirem el castell i l'església de Santa Maria, d'allí anem a visitar les sepultures del Tossal de les Vídues i l'ermita de Sant Salvador, i tornem cap Alentorn.

Partim del davant de l'espai de les piscines, a l'ample camí de les Eres, que fa de bon aparcar.
Sortim d'Alentorn pel camí de Baldomar, deixem enrere el cementiri i trobem el pedró de Sant Agustí. Els pedrons es troben als límits del terme o bé a les entrades de les viles. Tenien la funció de salvaguarda i homenatjaven un sant o una mare de déu. Aquest és del 1894. (*)
Seguim per la pista fins la cruïlla a l'esquerra, que agafem per anar a Vernet. Poc abans d'arribar-hi, ens desviem a l'esquerra per admirar els Trulls de Vernet, testimonis muts del passat vitivinícola de la zona, que ara es va recuperant (*)
Passant pel costat del cementiri arribem a la petita vila de Vernet. L'edifici del castell presenta habitatges construïts al seu dos. A la plaça s'aixeca la petita església de Santa Maria.
Deixem Vernet pel vial que per darrere les cases del costat de l'església s'enfila amunt. Guanyem una pista que va resseguint el fil de la costa del Pont d'Alentorn, que després se'n desprèn per l'esquerra. Segueix la direcció NE entre camps. Deixem un trencall a l'esquerra i un de biaix a la dreta, i al tercer trencant a la dreta l'agafem (WP "a la dreta al tossal de les Vídues".
Descric més acuradament el tram que segueix, perquè és una mica més complex:
Seguim la pista que marxa, s'interna entre dos grans camps de cereal, tomba a l'esquerra i seguim per la vora del camp de dalt, després entre el bosc i el camp de baix, després tombem a la dreta i seguim per la vora del camp de dalt, i sense pèrdua possible arribem on són les sepultures del Tossal de les Vídues (*), separades pocs metres unes de les altres. Vista la tercera, que està inclinada degut a que el terreny ha cedit, baixem pel bosc fins el camp de baix, el travessem pel pas obert entre el blat i seguim per la vora fins a trobar la pista. La seguim cap a l'esquerra, revolta uns camps i arribem a una cruïlla; l'agafem cap a la dreta i la seguim fins que es perd entre camps de cereal i erm. Allí travessem el camp de l'esquerra, anem a cercar la punta del camp (punta sud) i baixem la costa fins situar-nos damunt el sostre pla de la balma de Sant Salvador. Ja podem albirar l'ermita a sota. Seguim cap a la dreta uns metres pel seu damunt fins trobar un parell de toscs graonets que ens permeten baixar a la balma.
Deixem l'ermita pel corriol que marxa a NE, travessem una estreta feixa boscosa i pell llindar del camp anem a guanyar la pista que puja de la carretera. Enfila direcció N i al cap de poc arribem a la carretera. La seguim dos-cents metres i la deixem per la dreta cap a una granja. D'allí segueix en direcció nord i va tombant a ponent per anar cap el poble on arribem pel carrer de la Font.
Per acabar, des d'on tenim el cotxe ens arribem fins el pilaret o pedró de Sant Joan, que és calcat de l'anterior de Sant Agustí (*) i del mateix any. Hi tenim cent metres.

La ruta no està senyalitzada, per tant serà útil dur el trac. Descric el tram més enrevessat, ja que cal seguir pel llindar de camps de conreu i no per camins, que aplega la visita de les sepultures del tossal i l'ermita de Sant Salvador.

(*)Un element interessant que visitem són els Trulls de Vernet. Són dipòsits excavats a la roca per elaboració del vi, estan coberts amb una senzilla cabana de pedra seca i porta de fusta. No he trobat cap explicació de com s'utilitzaven. A l'exterior presenten un petit dipòsit adossat que en alguns cassos tenen una volta que sembla ornamental. A diferència de les tines del pla de Bages, no sembla que servissin per a la folla del raïm, ja que l'obertura superior del trull acostuma a ser circular, d'un diàmetre d'uns cinquanta centímetres. Sembla ser que el dipòsit interior es podia anar buidant per un conducte que dóna al receptacle exterior.

(*) Sant Joan Baptista té per atributs el mè, la filactèria (la banderola o tros de pergamí) amb la inscripció Ecce Agnus Dei (aquest és l’anyell de Déu), la conxa baptismal, el llibre entre les mans (com a profeta), la creu llarga de canya, un vestit de pell de camell, un cinturó de cuiro i un mantell o capa roja en senyal de martiri. Per altra banda, Sant Agustí és un sant "de classe alta" ja que va ser bisbe d'Hipona i un dels fundadors de l'església, de manera que se'l presenta amb una ploma i llibres (savi) i amb la capa de bisbe.

(*) El topònim, segons la tradició popular, tindria l'origen en un atac de l'exèrcit sarraí a Alentorn que matà a tall d'espasa tots els homes del poble que defensaven la posició. Les dones i els fills foren resguardades i, passada la batalla, enterraren els seus marits en aquest tossal i hi anaren freqüentment a plorar-los i recordar-los. També es diu que les dones i les criatures s'anaren a amagar a la balma en la que posteriorment s'hi aixecà l'ermita de Sant Salvador.