Can Massuet - Sant Andreu del Far - Ermita de Ca l'Arenes- El Pi Cargolat- Roques del pare Jaume - Santuari del Corredor- Cim
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 8.05 mi
- Elevation gain
- 1,198 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 1,198 ft
- Max elevation
- 2,099 ft
- TrailRank
- 51
- Min elevation
- 1,291 ft
- Trail type
- Loop
- Moving time
- one hour 48 minutes
- Time
- 2 hours 32 minutes
- Coordinates
- 1847
- Uploaded
- April 18, 2023
- Recorded
- April 2023
near Alfar, Catalunya (España)
Viewed 47 times, downloaded 3 times
Trail photos
Itinerary description
La ruta visita 3 de les Ermites de la Descoberta d'Ermites del Montnegre i el Corredor organitzada per Calella Marxa (CMX).
La ruta s'inicia la Parking de la Zona esportiva de l'Urbanització Can Massuet de Dosrius, més concretament a l'Avinguda El Far, 13 , just davant del Restaurant Can Massuet. És un bon lloc per l'inici, es pot aparcar bé, i també un bon lloc per el fí de ruta, ja que es pot esmorzar molt bé al Restaurant Can Massuet.
Iniciem la ruta cap a la nostra dreta , tot mirant la façana del restaurant , i anem seguint l'Avinguda El Far fins que al Km 0,6 trobem un trencant a l'esquerra , on en el vèrtex de la cruïlla ens indica direcció cap a Sant Andreu de Far i restaurant Can Guinard. Agafem doncs aquest trencant que amb una forta baixada pavimenada ens baixarà fins el pontet que creu la Riera del Far, on el camí deixa de ser pavimentat. En aquest punt el camí fa una corva en pujada Km 0,9, on veurem un trencant a la dreta que descartem per seguir per l'esquerra la pujada que puja per entre el restaurant Can Guinard i l'Església Parroquial de Sant Andreu del Far. En acabar la pujada ens situem a l'esplanada de davant l'Església de Sant Andreu del Far, Km 1,0 Waypoint 1. Un cop acabada la visita i recollit testimoni de la mateixa, des de l'esplanada , tot mirant les escales , a la nostra esquerra, agafarem una rampeta de baixada que ens enllaça amb la Carretera del Corredor , direcció cap al Santuari. En rependre la marxa , a uns dos-cents metres al KM 1,2 Waypoint 2 , a l'esquerra del camí , on també s'inici un corriol, trobarem la Creu del Far o del Pedrò. Seguirem per la Carretera del Corredor en direcció al Santuari, sense abandonar la pista principal , fins que en arribar al Sot del Far , trobarem el Pont de Dosrius , que pasarem tot girant cap a l'esquerra , que es per on seguiex la Carretera del Corredor, abandonant el trencant de la dreta. Continuem per la pista de la Carretera del Corredor ins que en arribar a Can Bosc la pista va rodejant la Masia fins que la sobrepassa al Km 2,3 . Continuem per la Carretera del Corredor fins que la Km 3,4 trobem un trencant a la nostra esquerra , que no agafem, per seguir pista fins el Coll de Ca l'Arenes Km 3,9, on a la nostra esquerra trobarem el trencant que porta cap a Ca l'Arenes, l'Escola de Natura del Corredor, on en arribar-hi agafarem el corriol que passant per la dreta de la Masia ens porta cap a l'era de la mateixa on tamé podrem trobar l'antiga Ermita de Ca l'Arenes, tot arriban-t'hi al Km 4,1 Waypoint 3. Tot mirant l'Ermita des de l'era de Ca l'Arenes, enfilarem el corriol que surt per la dreta del final de l'era , mirant la façana de l'Ermita ( on hi ha la porta tapiada i el rossetó) cap a la dreta. Aquest corriol és el que hem d'anar seguint , descartant el trencant a l'esquerra del Km 4,6 , i també el de l'esquerra del Km 4,9. En arribar al Km 5,3 trobarem un trencant a la dreta i un altre a l'esquerra , descartarem tots dos per seguir pujant recte fins que la km 5,4 Waypoint 4, a la nostra esquerra veurem el Pi Cargolat. Des de el Pi Cargolat seguirem el corriol cap amunt fins que al Km 5,8 trobarem una bifurcació, on agafarem el trencant de la dreta que anirem seguint fins que al Km 6,3 , a la nostra dreta trobarem l'inici d'un corriol que ens pujarà a les Roques del Pare Jaume , on aribarem al Km 6,4 Waypoint 5. Des d'aquí seguirem el corriolet que les sobrepassa i que en direcció al Santuari atravessa un bosc de pins per sortir a l'esplanada de davant del Santuari del corredor a on arribarem al KM 6,8 Waypoint 6. Un cop feta la visita del Santuari , anirem a buscar el Cim del Corredor. Ens situem a la Creu del Corredor , junt al mur del Santuari que dona a la pista de la Carretera del Corredor, tot deixant a la nostra esquena el Santuari , el que ens queda davant és la muntanya del Corredor , atravessem la pista i en pujar un marge tot seguit trobarem un corriol que ens puja fins la torre de guaita i el Vèrtex Geodèsic del Corredor Km 7,0 Waypoint 7. Un cop agafat testimoni del Cim retornem cap a la Carretera del Corredor on en arribar-hi girem a l'esquerra i enfilem la baixada des de el Corredor cap a Sant Andreu del Far, sense sortir de la Carretera del Corredor , tornarem a passar per el Coll de Ca l'Arenes al Km 9,3 i des d'aquest punt desfent el Camí de pujada arribarem a la Creu del Far o del Pedrò al Km 12,0 on a la dreta veurem la Ceu i a l'esquerra un trencant que ens permetrà baixar cap el Pont que creua la Riera del Far, on tot passant-l'ho enfilarem la pujada pavimentada que ens porta a l'Avinguda El Far on en arribar-hi girarem a la dreta per anar a buscar l'inici de la nostra ruta o també l'acabarem.
P.D. Si no voleu fer tota la ruta i porteu més d'un vehicle , podeu pujar-ne un al parking del Santuari abans de iniciar la ruta , i d'aquesta manera la baixada es pot fer amb vehicle escurçant la ruta a 7 Km.
Evidentment en ambdós casos l'esmorzar al Restaurant Can Massuet no es perdona....
Waypoints
Religious site
1,385 ft
Km 1,0 - Waypoint 1 - Església Parroquial de Sant Andreu del Far.
Església parroquial de Sant Andreu del Far NUCLI: El Far. LOCALITZACIÓ : Veïnat del Far, s/núm. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle XVII. Arquitectura del Gòtic tardà amb aportacions renaixentistes. DESCRIPCIÓ : Església de nau única orientada de llevant a ponent, amb absis de planta poligonal, amb contraforts laterals i a les arestes. Té dues capelles laterals adossades, a manera de creuer. La nau és coberta amb tres voltes per aresta gòtica, amb nervis de pedra granítica, i totes les claus de volta estan esculpides, igual que les mènsules d’arrencada dels nervis, les quals representen caps humans. La coberta de la nau és de teula àrab a dues vessants, acabades amb una senzilla imbricació de teula i maó. Les façanes són de paredat comú i arrebossades, i les zones angulars de grossos carreus ben tallats. A la façana principal hi ha una portada de brancals i llinda plana de pedra, protegida per guardapols, amb un rosetó a sobre. És coronada per un campanar de planta quadrada, desplaçat cap a l’angle sud-oest, amb dues obertures en arc rebaixat a llevant i a ponent, on hi ha les campanes. El campanar té coberta plana, limitada per una barana amb merlets escalonats de pedra. A la zona central del paviment de la nau hi ha una làpida de pedra de l’enterrament de MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS. Al costat sud, tancat per una reixa de ferro forjat, hi ha un reduït cementiri amb nínxols recolzats en el mur de l’església, organitzats en dues fileres de tres pisos. Al costat dels nínxols i perpendicular a la façana sud de l’església, hi ha un altar de pedra, orientat a ponent, protegit per una barbacana a dues aigües, feta amb bigues de fusta i teula àrab i amb una senzilla imbricació de teula. Sobre l’altar de pedra hi ha una creu de ferro forjat amb un roser que s’hi enfila fins a dalt; al centre de la creu, una corona d’espines, també de ferro forjat. La paret de darrere de la creu està emmarcada per un esgrafiat a base d’un dibuix geomètric de fons blanc i incisions en color ocre terrós; al fons també hi ha estels. S’hi representa Déu en sa Majestat amb un colom volant al seu costat i, més avall, dos àngels porten una rosa i una llàntia respectivament. El frontal de l’altar té alguns relleus i inscripcions: a l’esquerra, la inscripció OBIT DEL SEMIER EN PERE BOSCH; al centre, emmarcada en un escut, la inscripció JHS; a la creta, la inscripció WY A 8 : DE DESEMBRE 1578. A la part dreta del peu de l’altar hi ha, en relleu, una creu de braços patents i iguals, com la de la clau de volta de l’interior de l’església. Al costat esquerre, la inscripció XPS (Crist en grec). Al terra, davant de l’altar i de les fileres de nínxols, hi ha la sepultura amb làpida del segon comte de Bell-lloc, amb la inscripció ARNALDO DE MERCADER DE ZUFÍA I SU ESPOSA LINA POZZALI CROTTI, CONDES DE BELLOCH, RIP, amb els escuts de les famílies corresponents entrellaçats. DADES HISTÒRIQUES: L’advocació a sant Andreu apòstol es va difondre a partir del segle IV i correspon a una de les que es feren a màrtirs i sants relacionats amb el primer cristianisme d’origen africà, el culte dels quals va ser generalitzat a l’època visigòtica. Probablement, sota el temple actual hi hagué un edifici anterior, ja que des del segle XII (1164) està documentada l’existència al lloc del Far d’un edifici de culte. L’església que ens ha arribat és d’estil gòtic tardà amb aportacions renaixentistes, construïda al segle XVII. Des del punt de vista civil pertany al municipi de Dosrius i eclesiàsticament depèn de la parròquia de Llinars del Vallès. Antigament fou coneguda amb els noms de Sant Andreu de “Bona Conjuncta”, de “Mala Conjuncta”, de “Bonaconjunta” i el “Faro” o “Far”, nom amb el qual és coneguda actualment. Segons Esteve Albert, el nom prové d’un far que hi hagué en temps llunyans i que cremava a les nits per orientar els caminants en els llocs de camins perdedors i cims estratègics i orientatius com el Far de les Guilleries i el Farell de Caldes de Montbui . L’any 1164, Bernat de Faro lliurà a l’església de Sant Andreu de Bona Conjuncta part de l’alou que Sanxa de Roca i Guillem de Bell·lloch donaren a dita església. L’any 1178, Bernat de Faro i Beatriu sa esposa, oferiren a Santa Maria de Llinars la quarta part dels delmes de carn i formatges de la parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta. L’any 1186, en una escriptura de concòrdia l’església és anomenada com a Sant Andreu de Mala Conjuncta. El 1306, mossèn Berenguer Guinart va prendre possessió d’aquesta església i el bisbe la va fer independent de la de Santa Maria de Llinars, però li va assignar algunes obligacions respecte a ella. Després, però, tornaria a ésser sufragània de Llinars. L’any 1449, consta Miquel Arenes com a propietari del mas que porta el seu nom, dintre de la parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta. Dels anys 1535 i 1542 hi ha dos documents on són citats els dos noms “Bona Conjuncta” i “Far”. L’any 1597, el bisbe Joan Dimes Loris, a instàncies dels parroquians del Far, donà l’autonomia com a parròquia. L’any 1630 ja se cita únicament la parròquia del Far. Del 1631 data l’hipogeu de pedra situat a la part central del paviment de la nau, amb la inscripció MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS. Aquesta inscripció podria indicar que, a l’igual que el Santuari del Corredor fou promogut per Salvi Arenas el 1530, la família Arenas, que tenia capella pròpia en la seva casa pairal, fos en part promotora de la construcció del nou edifici de Sant Andreu del Far. La parròquia del Far no arribava a tenir vint “focs” (o cases), però tenia les masies senyorials de can Bosc, ca l’Arenes i can Guinart, que està situada davant de l’església. El cementiri proporciona dades de les famílies que s’han anat enterrant a la parròquia del Far, les restes de les quals romanen en nínxols. S’hi troben sis sepultures amb làpides de marbre, d’algunes de les famílies més antigues del lloc: Sebastian Massuet i Família 1876, Pedro Massuet i Família 1883, Tomàs Farrerons y Prat y Família 1885, José Arenas y Família, Andrés Guinart y Família. Una altra família important del Far són els Bosch, enterrats en el seu altar sepulcral. Probablement, aquest altar es va construir per donar sepultura a les restes d’algun membre de la família, que potser provenien de l’interior de l’església. Els comtes de Bell·lloch, des de temps antics, eren els propietaris de la masia de Can Bosc. Arnau de Mercader (1852-1932), metereòleg, diputat provincial i president de la Junta de Museus de Barcelona entre 1924 i 1930, morí sense fills i la finca de Can Bosc passà a la seva esposa Paulina Pozzali i Crotti, escriptora. El 1977, aquesta finca i la masia van ser comprades per la Diputació de Barcelona. Des de l’any 1919, la parròquia de Sant Andreu del Far és a càrrec del rector de Santa Maria de Llinars, que hi celebra els oficis i administra els sagraments. Els entorns de l’església foren arranjats a finals de la dècada de 1990
Waypoint
1,378 ft
Km 1,2 - Waypoint 2 - Creu del Far o Creu del Pedrò.
A pocs metres, vora el camí, hi ha una creu de terme que porta el nom de Creu del Far o Creu del Pedró. Un pedró és una fita que commemora un fet o també indica la separació de dos termes municipals. En aquest cas indica el punt on s’acaba la jurisdicció de l’església de Sant Andreu del Far. Tal com consta en la data inscrita a la base, va ser aixecada el 1627, poc després que l’església esdevingués parròquia. Una inscripció fa esment a dues persones -Montserrat Arenas i Joan Bosch-, importants famílies d’aquest lloc que es troben enterrades a l’església. També veiem l’IHS, monograma del nom de Crist i una inscripció que sembla fer referència als obrers que l’aixecaren i la dedicaren a Jesús i a Maria. rondaller.wordpress.com/2017/10/30/el-marques-meteoroleg/ Creu de ferro forjat de petites dimensions, situada damunt d'un pilar de planta quadrada amb el basament motllurat i un capitell de grans dimensions. Tot el conjunt és de pedra granítica i presenta inscripcions gravades tant a l'anvers com en un dels laterals del pilar. A l'anvers es pot llegir "IHS M 1627 HOBRES", i al lateral "MONSERAT ARENAS · IOAN BOSCH". Les inscripcions fan referència als anagrames de Jesús i Maria i als obrers de la parròquia Montserrat Arenas i Joan Bosch. La creu és grega i el ferro està picat i treballat. Observacions: Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Creu de Pedró. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. La creu fou construïda l'any 1627, poc temps després que l'església de Sant Andreu del Far (situada al seu costat) esdevingués parròquia. Els personatges als que al·ludeix la inscripció pertanyien a importants famílies del veïnat del Far (masies de ca l'Arenes i de can Bosc). De fet, dins del temple, hi ha una sepultura datada l'any 1631en la que hi ha gravat el nom "MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS". Segons les fonts orals, la creu sempre ha estat en el mateix indret. Es tracta d'una creu de pedró aixecada per delimitar una sagrera o l'àrea d'influència d'una església o ermita. patrimonicultural.diba.cat/
Religious site
1,555 ft
Km 4,1 - Waypoint 3 - Ermita de Ca l’Arenes
Integrada a la Masia de Ca l'Arenes havia estat lloc de culte particular i probablement del veïnat del Far en alguna època . Esmentada per primera vegada en un document de 1525, que fa referència a la consagració de la Capella de Ca l'Arenes. 40 anys desprès es va encarregar la confecció del retaule major al pintor Joan Baptista de Lisboa, autor també del retaule del Santuari del Corredor. Malauradament, el de Ca l'Arenes va ser malmès durant la Guerra de 1936, però la masovera Maria Planas pogué salvar dues imatges, dos llibes de culte i altres objectes. També es conserva la decoració barroca del sostre del 1792. Al llarg de la història, Ca l'Arenes ha estat una de les grans Masies del Far. El seu propietari al segle XVI, Salvi Arenes, fou el primer impulsor del Santuari del Corredor . La masia actual aparenta ser del segle XVII, però a dins s'hi troben elements reaprofitats d'una construcció anterior. D'encà del 1986 hi té la seu l'Escola de Natura del Corredor. Informació extreta del LLibre : "60 ermites del Montnegre i el Corredor" Editat per Calella MarXa 2022. Text de Dani Rangil Brunet.
Tree
1,870 ft
Km 5,4 - Waypoint 4 - El Pí Cargolat
El Pí cargolat , és un exemplar de pí pinyer (Pinus Pinea) que té la excepcional curiositat del cargol que fa el tronc del mateix.
Waypoint
2,073 ft
Km 6,3 - Waypoint 5 - Pedrera del Corredor o Les Roques del Pare Jaume
Explotació geològica de petites dimensions de la que se n'extreïen blocs de pedra granítica de la zona. Encara es poden veure talls a les roques i alguns dels efectes que provocaven les eines dels picapedrers. Enl'actualitat, la pedrera està inclosa dins d'un parell d'itineraris del parc i, per aquest motiu, s'hi han bastit unes escales de pedra que en faciliten l'accés. Observacions: Altres denominacions relacionades amb l'estructura: roques del Pare Jaume. L'element està inclòs dinsdels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i forma part dels itineraris SL-C 72, SL-C 80 i GR-92 del parc. Història Segons la bibliografia consultada, la pedrera era coneguda amb el nom de les Roques del Pare Jaume i era explotada des d'antic. Aquest topònim, juntament amb el fet que estigui situada a pocs metres del Santuari del Corredor, fan pensar que les seves pedres podrien haver estat utilitzades per a la construcció d'aquest edifici o d'alguna de les reformes. Posteriorment, al segle XX, la pedrera fou explotada per un empresari picapedrer de Llinars del Vallés de nom Capelo. Hi havien treballat entre 30 i 40 picapedrers. La pedra era extreta i treballada a la pròpia pedrera. Es produïen llambordes i vorades per a la construcció dels paviments i les voreres de l'avinguda del Paral·lel i del passeig de Sant Joan de Barcelona. La roca de la zona tenia una gran qualitat i era molt apreciada per a la construcció. L'extracció es feia buscant la diàclasi on es posaven els tascons, es picava i es trencava com el vidre.
Religious site
2,080 ft
KM 6,8 - Waypoint 6 - Santuari del Corredor
NUCLI: El Far LOCALITZACIÓ : Veïnat del Far, s/núm.El Corredor DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle XVI, estil gòtic tardà, amb elements renaixentistes. DESCRIPCIÓ : El conjunt està format per dos cossos separats: el primer constituït per l’església i l’hostatgeria, bastides el segle XVI, i el segon per un cos de planta baixa –avui punt d’informació del Parc Natural del Corredor–, ambdós encerclats per un mur que configura un gran pati, al qual s’accedeix per una portada amb brancals de carreus de pedra granítica i llinda plana, tancada amb dues fulles batents de ferro forjat. L’església forma una planta de creu llatina, d’una sola nau, amb entrada per migdia a través d’una portada de carreus de pedra i llinda plana; a sobre de la llinda hi ha un petita fornícula, protegida per un porxo cobert amb volta de mig punt. La nau es cobreix amb tres voltes de creueria, separades per arcs faixons apuntats; els nervis de les voltes es tanquen amb claus esculpides. El cor, encanvi, és cobert per volta de canó i recolza sobre un arc rebaixat de dovelles, que arrenca de sengles brancals de carreus de pedra i està protegit per una barana de ferro forjat. A sota del cor, als peus de la nau, hi ha una portada d’arc rebaixat emmarcada amb carreus, que comunica amb l’hostatgeria. El presbiteri queda tancat per una reixa de ferro forjat i està presidit per un retaule del segle XVI. Adossat al costat de llevant s’aixeca el campanar, de planta quadrada i dos cossos, fet amb carreus de pedra granítica ben escairats a tota alçada; el primer cos és massís i el segon, de planta més reduïda, té quatre obertures (una a cada façana) de proporció vertical, d’arc lleugerament apuntat, on hi ha les campanes; la coberta plana, aboca les aigües per quatre gàrgoles situades als angles i esculpides amb temàtica zoomòfica. La torre es corona amb una barana de merlets escalonats. Cada cos està separat del següent per una línia d’imposta que sobresurt del pla de façana. Al costat de ponent de la nau hi ha adossada l’hostatgeria, avui restaurant, edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants que acaben amb una treballada imbricació, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta coberta enllaça amb la de la nau. A la façana, els buits són de proporció vertical amb brancals de carreus de pedra i llinda plana; a la planta pis hi ha les restes d’un desdibuixat rellotge de sol. A la cantonada SE del recinte s’aixeca un cos de planta baixa amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Aquesta està composada segons un eix central marcat per una obertura a tota alçada, que conté el portal d’entrada i una finestra que emfasitza l’accés. L’obertura està feta amb carreus i llinda plana. Al pati hi ha un brocal de pou, que prové d’un trasllat recent, i també una columna, situada a prop del campanar sobre una plataforma feta amb paredat. El seu fust està format amb tambors circulars i es corona amb un capitell esculpit. La seva funció és purament d’element escultòric del pati. DADES HISTÒRIQUES: El Santuari del Corredor està dedicat a la Mare de Déu del Socors. En una enquesta promoguda per la Cúria diocesana de Barcelona entre el 28 de desembre de 1590 i el 15 de febrer de 1591, hi trobem el conjunt documental més important per conèixer la gènesi del Santuari del Corredor. Es tracta d’un interrogatori de dotze preguntes sobre l’origen i l’administració del santuari, des de la seva fundació fins al 1590, formulades pel delegat episcopal a vuit testimonis presumptament ben informats; l’escrit recull les respostes de cada testimoni a cada una de les dotze preguntes. Gràcies a l’enquesta, que es conserva a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, els episodis fundacionals del Corredor són explicats segons una versió eclesiàstica oficial, volgudament objectiva i exempta de prodigis. Així, el text de la “primera interrogació” de 1590, assenyala que Salvi Arenes, pagès de la parròquia de Sant Andreu del Far, mogut per correctes inspiracions de caritat i bon zel, als voltants del 1530 havia construït, amb llicència expressa del Sr. Bisbe, una capelleta dedicada a Nostra Senyora del Socors en la muntanya del Corredor, en les terres i parceries que l’Arenes tenia en comú amb en Bosch, un altre pagès veí de la mateixa parròquia. Joan Massuet, nét del mateix “fundador” Salvi Arenes, confirmà aquesta versió i confessà que el seu pare li havia contat l’obra del seu avi tal com era formulada en l’interrogatori. Només el primer dels enquestats, l’ermità Lleonard Claus –que aleshores tenia uns 61 anys i en feia 24 que habitava al Corredor–, donà la versió, diguem-ne “popular”, de l’origen del santuari, fruit d’una mentalitat més sensible als miracles i aparicions; declarà que sentia explicar com a cosa veritable, pública i palesa, que Salvi Arenes, uns seixanta anys enrere, els dissabtes a la nit veia uns senyals de foc o de llum en el mateix lloc ara ocupat per la capella de la Mare de Déu del Socors. En tot cas, el text eclesiàstic oficial de l’enquesta redactada el 1590-1591 defugí la idea de les aparicions fantàstiques i es decantà per una explicació racional i neutra de l’origen del santuari. La mateixa enquesta descriu la capella de Salvi Arenes construïda entorn de 1530, o abans, com una obra menuda i senzilla, de pedra i morter de fang, coberta amb encavallada de fusta i teulada seca. Amidava uns trenta pams de llarg per vint d’ample (uns 6 x 4 m) i estava equipada amb un retaule que costà cinc lliures i amb una campana de tres lliures. La imatge primitiva de Nostra Senyora del Socors, feta també per iniciativa de Salvi Arenes, es podria datar al mateix període, tot i que el document no fa referència a la seva producció material. Sembla que la figura era modelada en terracota, feia uns 50 cm d’alçada i representava la Mare de Déu dempeus i coronada, amb el Nen Jesús al seu braç dret. Aquesta imatge fou traslladada a Llinars, per raons de seguretat, i fou destruïda l’any 1936. Als voltants de l’any 1530, la capella de Salvi Arenes amb la imatge de la Mare de Déu va tenir l’assistència religiosa i material permanent d’un ermità. Era un prevere anomenat fra Lluís, que abans havia estat ermità de la capella de Sant Nicolau, del terme de Granollers, el qual completà l’equipament més indispensable del santuari –també va edificar-hi una petita habitació, a més d’un estable per tenir-hi un animal. Per tal de proveir el manteniment de la capella i el propi, fra Lluís començà a demanar almoines pels pobles veïns. La seva dedicació al Corredor i la mateixa recapta per les rodalies també van servir per difondre la devoció a Nostra Senyora del Socors, i de tota manera van atreure la visita de nombrosos devots a l’ermita, fins al punt que aquests romiatges de parròquies veïnes aviat van deixar massa petita la senzilla capelleta de cap al 1530. Entorn de 1540-1542, potser arran de la mort de fra Lluís, arribava al Corredor un ermità nou, un prevere d’origen occità, que els documents anomenen “mossèn Bernat Penitència”. Hi va viure uns vint-i-cinc anys, fins a la seva mort, entorn de 1565-1567, en el transcurs dels quals el santuari quedà força transformat. Per iniciativa seva i gràcies a les almoines dels devots, la primitiva capella de Salvi Arenes i l’habitació de fra Lluís foren enderrocades i substituïdes per edificis de nova planta, més espaiosos i sòlidament construïts. La nova capella de mossèn Bernat Penitència es podria descriure com una fàbrica de pedra i morter de calç, d’una sola nau composta de capçalera i dos trams, amb coberta de volta de creueria. Adossada a la crugia dels peus, sembla, també es dreçà una casa suficient per allotjar l’ermità i, si convenia, alguns pelegrins. La capella fou proveïda amb el parament litúrgic que, a més de necessari per al culte, era proporcionat a les dimensions més grans del nou edifici. En aquest sentit, caldria esmentar l’adquisició d’una nova campana, beneïda el 1558 amb el padrinatge de Joan Arenes i Marqueta Bosch, i, sobretot, la realització d’un nou retaule. El moble retaulístic, integrat per relleus amb escenes de la vida de Crist i de la Mare de Déu, estava presidit per la imatge de Nostra Senyora del Socors i significà la culminació de la infraestructura devota del santuari promoguda per mossèn Bernat Penitència. Fotografia: Olga BoixIgnorem l’autor i la cronologia exacta del retaule –provisionalment, podríem suposar la seva execució prop de 1558–, com també el cost i el disseny general de l’obra. Tanmateix, les seves dimensions i composició aproximades són de fàcil deducció. En efecte, considerem que tenia tres carrers de tres cossos, més predel·la i àtic, fins a sumar uns 3,5 m d’alt per 2,5 d’ample. Enmig del carrer central degué destacar-hi la Mare de Déu del Socors dins d’una fornícula o tabernacle, envoltada per un total de deu compartiments amb relleus escultòrics, que coneixem bé perquè s’han conservat incorporats al retaule de 1589 –de fet, aquests relleus no van rebre la policromia fins a la seva integració a l’esmentat retaule de 1589. Representen deu episodis que un testimoni de 1600 va descriure com “dels misteris de Jesucrist”, malgrat que més aviat semblen respondre a “misteris del Rosari”. Als tres compartiments de la predel·la figuren escenes de la Passió de Crist o “misteris de dolor” (Prendiment, Flagel·lació, Camí del Calvari); els tres compartiments superposats de cada carrer lateral tenen escenes de la Infància o “misteris de goig” (Anunciació, Naixement, Epifania), en un costat, i de la Glorificació o “misteris de glòria” (Resurrecció, Ascensió i Pentecosta) en l’altre. El relleu de l’àtic, damunt la imatge titular del carrer central, representa l’Assumpció de la Mare de Déu. Als voltants de 1563-1565, un parell d’anys abans de morir l’ermità Bernat Penitència (c. 1565-1567), un altre prevere occità anomenat Lleonard Claus, natural de Peirafita, del bisbat de Llemotges, pujà al Corredor per establir-s’hi definitivament. Mossèn Lleonard va succeir l’ermità difunt tant en la difusió de la devoció a la Mare de Déu del Socors –ampliada a una vasta rodalia, que també comprendria parròquies del Bisbat de Girona– com en la cura del santuari, al qual es va dedicar intensament durant uns trenta-cinc anys, fins a la seva mort. Fou Lleonard Claus qui donà al Corredor l’entitat i la fesomia definitives, tot transformant la segona capella i casa construïdes per Bernat Penitència en un conjunt notable, en bona part conservat fins a avui. Engrandí l’espai inicial de l’església amb dos trams de volta més, amb dues capelles badades als flancs de la nau, a la manera de creuer, i amb una sagristia annexa al presbiteri –tot construït amb arcs, permòdols i claus de pedra picada–. Culminà l’altar major de l’església amb un nou retaule per magnificar la imatge de Nostra Senyora del Socors i tancà el presbiteri amb una reixa de ferro forjat. A més, dotà de retaules i d’imatges les dues capelles laterals, dedicades a santa Maria Magdalena i a sant Roc –bé que, amb els anys, van canviar d’advocació–, i moblà la sagristia amb els armaris i calaixos adients, ben proveïts d’ornaments sagrats i del parament litúrgic necessari per al culte. També bastí una alta torre campanar i hi col·locà tres campanes, una de gran i dues de menors. Per acollir amb una certa comoditat els cada cop més nombrosos devots i pelegrins que acudien al santuari, amplià i moblà la casa adossada a continuació de l’església, fins a convertir-la en una àmplia hostatgeria de dues plantes, equipada amb cuina, sala, cambres amb llits parats, celler, pastador, rebost, etc. Completà la instal·lació amb obres exteriors adequades, com una cavallerissa amb estables i coberts, les corresponents pallissa i ferreria, i una còmoda era enrajolada. A més, desemboscà els accessos al lloc i fressà i obrí bons camins per facilitar l’arribada de pelegrins al santuari i l’aplec de molta gent a l’esplanada obtinguda al seu redós. Totes aquestes obres iniciades per mossèn Lleonard ja estaven acabades el 1590, com consta en l’interrogatori del 28 de desembre d’aquest any, llevat del nou retaule major –potser– i de la reixa de ferro forjat que el protegeix. El retaule major fou contractat el 19 de maig de 1589 per dues-centes vuitanta lliures i un termini d’un any; no és ben segur que el desembre de 1590 estigués completament enllestit, però en tot cas ja figura col·locat in situ el 25 de novembre de 1591. La reixa de forja que separa el presbiteri de la nau encara s’estava realitzant l’estiu de 1595 i podia quedar instal·lada pocs mesos més tard, malgrat que no en tinguem la confirmació documental fins a l’octubre de 1600. Aquesta reixa fou fabricada amb la intenció de protegir eficaçment el nucli considerat més valuós del santuari, o sigui l’altar amb el seu aixovar litúrgic i, sobretot, la imatge de la Mare de Déu del Corredor, així com el seu retaule. L’obra arquitectònica nova del Corredor, malgrat la seva cronologia cinccentista tan tardana –una inscripció pintada a la clau de volta de la capçalera de l’església registra la data del 10 de gener de 1583–, aplica solucions tradicionals i gòtiques, amb algunes aportacions del més modern llenguatge renaixentista. L’interior de l’església acusa de manera més manifesta la pervivència del gòtic, però tant el campanar com l’hostatgeria s’afilien, des del punt de vista compositiu i formal, al llenguatge del Renaixement. Aquest conjunt del Corredor, ja completament renovat, rebria l’habitual benedicció solemne el mateix any 1583 –consta que la llicència eclesiàstica de la cerimònia fou concedida el 18 d’agost de 1583. Acabada la construcció de la nau, la sagristia i les dues capelles, mossèn Lleonard Claus va emprendre la construcció del campanar, un element arquitectònic especialment emblemàtic i caracteritzador de la imatge exterior del santuari i de la seva projecció “territorial” i social. L’obra degué portar-se a terme amb una relativa rapidesa, perquè en l’interrogatori de 1590 consta que ja està acabada. En definitiva, podem dir que el perfil arquitectònic del Corredor preservat fins a avui correspon quasi exactament a aquell mateix que havia construït i que va llegar-nos mossèn Lleonard Claus. Potser l’única obra remarcable posterior a la seva mort fou la realitzada el 1715, amb l’objectiu de transformar el reraltar en un cambril per a la imatge de la Mare de Déu. La nova intervenció, no obstant la seva irrellevància arquitectònica, va tenir certes conseqüències per al retaule major de 1589, ja que la construcció d’un nivell de paviment per al cambril va comportar el reforç i l’elevació –d’uns 30 cm– del pedestal d’obra del retaule, i per tant l’elevació de tot el moble. Els accessos, amb les escales d’entrada i de sortida, es van disposar en les mateixes portes del retaule, esdevingudes així portes del cambril. L’adaptació també afectà els guardapols, que foren desplegats i encaixats a les parets laterals. El pedestal, doncs, acabà radicalment remodelat i el conjunt retaulístic, a més d’obert per la “finestra” central del cambril, resultà sobrealçat i encastat a les superfícies de la volta i dels murs. Sembla lògic que mossèn Lleonard esdevingués un personatge popular; en tot cas, la seva acció fou determinant per a la transformació del coll del Corredor: convertir la insignificant capelleta rural de Salvi Arenes en un concorregut centre de romiatges, donant-li forma d’un santuari modern i ben dotat. Tothom coneixia la seva activitat incansable i convincent d’anys i panys de recórrer una extensa rodalia, d’un vessant i de l’altre de la Serralada Litoral –del Maresme i del Vallès–, de circular per quasi tots els poblats veïns i més o menys distants, tant del Bisbat de Barcelona com de Girona, per predicar-hi la devoció a nostra Senyora del Socors i recaptar a favor del seu casal del Corredor. Mossèn Lleonard Claus morí el dimecres 27 de juny de 1601, com especifica l’acta d’una visita pastoral feta l’endemà mateix, per tal d’inventariar tots els béns mobles i immobles existents en aquell moment al Corredor. Gràcies al registre de l’acta podem constatar que la major part de les construccions bastides dins del recinte del santuari avui es mantenen dempeus: l’església, amb la sagristia i el campanar, i la casa hostatgeria que hi té adossada, a més d’alguna edificació utilitària aïllada i del mateix recinte. En canvi, del complex d’objectes que els edificis havien contingut abans de 1601, en sobreviuen escassíssims elements, bé que hem de remarcar-ne un parell de realment destacables: la reixa de forja que protegeix l’altar major de l’església i, sobretot, el retaule del segle XVI que ara allotja el cambril i la imatge de Nostra Senyora del Socors. L’any 1991 es creà una junta integrada per l’actual rector del Santuari, mossèn Jaume Abril i Figueras, aleshores rector de la parròquia de Llinars del Vallès, d’on depèn el Santuari, i un representant de cadascun dels municipis que tradicionalment visiten el santuari. Aquesta junta, mitjançant subvencions de l’administració i fons recaptats, gràcies a les donacions de persones particulars, 9ha realitzat diverses actuacions a fi de restaurar l’edifici i recuperar el tradicional aplec. Cal destacar les obres realitzades d’arranjament de la teulada i les obres d’acondiciament de l’interior del santuari, incloent-hi tota la part elèctrica. Actualment, pel que fa als aplecs, cal destacar que el Dilluns de Pasqua el santuari és visitat per molta gent, sobretot de les comarques del Maresme i del Vallès, però també d’arreu de Catalunya. El cap de setmana més proper a la diada de Sant Marc (25 d’abril), la gent de Dosrius celebra el seu aplec en el Corredor, i els de Canyamars ho fan el dia 1 de maig.
Summit
2,096 ft
Km 7,0 - Waypoint 7 - Cim i Vèrtex Geodèsic del Corredor (297115001)
El Corredor és una muntanya de 642 metres que es troba al municipi de Dosrius, a la comarca del Maresme, dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Al cim s'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 297115001). Aquest Vèrtex sembla ser que ja no es vigent, en queden restes de la Base i la placa , com es pot veure a les fotografies, pero no he aconseguit trobar-lo a la base del ICC. Les restes de la Base del Vèrtex es troben situades entre tres bases de formigó que semblen el suport de una antiga torre de guaita de prevenció d'incendis substituïda per una de moderna just al costat.
You can add a comment or review this trail
Comments