Alforja - Coves de Rufino - Grau de l'Hilari - Pas de l'Embut - Camí del Cingle - Grau del Bruno - Cova del Baleta - Alforja

Preciosa i panoràmica ruta pels Cingles d'Arbolí que discorre pels impressionants cingles que es troben sobre el poble d'Alforja, a la majestuosa Serra de Prades.
Començant a Alforja, ens dirigim cap al curiós Grau de l'Hilari per després baixar cap al Camí del Cingle, que seguim fins a les Escales del Bruno (Recentment equipades) i Grau del Peiró, un sender que transita entre el Cingle Blanc i el Cingle Roig fins arribar a la part superior de les parets, des d´on podem gaudir d´unes vistes espectaculars. Després seguim pel camí de la Mola per tornar a Alforja passant per la Cova del Baleta i culminar una ruta inoblidable.

Cal tenir en compte que hi ha passos aeris no aptes per a persones amb vertigen. També passos equipats amb cable amb risc de caiguda. Tot i ser una ruta espectacular, crec que no és apta per a tothom.

Descripció de la ruta:
Un cop arribats al poble d’Alforja, aparquem al Carrer de les Creus, just a davant de la Font de Més Amunt, punt on comencem el recorregut, uns metres mes endavant, una vegada traspassat el pont de la Balcella trobem la placeta de la Riba i d'aquí parteix el camí d'Arbolí. Aquest antic camí en la seva primera part creua les sorts entaforat entre marges fins a arribar a la carretera de Cornudella. Una vegada traspassada aquesta i després d'avançar uns 50 metres, just al costat d'unes granges, un sender a l'esquerra s'enfila suaument oferint unes privilegiades vistes d'Alforja i de la vall, sempre encarat cap a le parets del cingle i on observarem unes escales amb esglaons excavats en la mateixa roca del cingle, fets per poder passar amb comoditat i alguns trams d’antic empedrat, que ens donen una idea de la gran importància d'aquest pas en altres temps. En aquesta zona, després de que el camí faci un zigzag, una mica més amunt, havent arribat a la base del Cingle Blanc, ens trobem una cruïlla des d’on parteix a l'esquerra un corriol que condueix a la Cova del Rufino, aquí abandonem el camí d’Arbolí. Seguim per aquest corriol paral·lel al cingle durant un centenar de metres. Després d'unes grans roques a la dreta topem amb una alzina on ens desviem a la dreta i pujem en direcció cap al cingle. Fem cap a un pla format per antigues terrasses de conreu i seguidament arribem a una primera bifurcació. A partir d’aquí deixem el camí de la cingle i ens desviem sempre a la dreta. Ascendim suaument fins a arribar a la base d’un mur d’uns 2 m d’alçada. La disposició de les pedres ens indueix a pensar que antigament això va ser una escala d’accés, remuntant el desnivell fem cap a la boca de la cova del Rufino.
Si disposeu dels mitjans necessaris podeu donar un cop d’ull al seu interior. La boca d’un metre d’ample per dos d’altura, dóna pas a una galeria descendent que arriba a assolir uns 20 metres d’alçada de sostre. Després de 14 metres de recorregut, aquesta gira 90 graus donant pas a un ampli saló de 20 metres de llarg per 5 d’amplada la Galeria principal. Després de visitar la cova del Rufino, seguint les fites arribareu més endavant a una bauma de menor grandària envoltada per un petit bosquet d'alzines, aqui s’hi troba l’entrada de la cova de l’arbre o de l’alzina. Continuarem el nostre camí i passarem pel costat de 2 grans blocs de pedra verticals: és "el Pas del Matxet". Dit així a causa d’una roca, en mig dels dos grans blocs, que adopta aquesta forma i sembla a punt de caure i guillotinar te’l cap. En arribar a dalt de tot veurem una gran roca a la nostra esquerra coneguda com el Cavall i que dóna nom a aquesta punta del cingle encara que per a veure perquè li diuen així hauràs de baixar un pèl. Aqui deixem el corriol del Cingle i seguint les fites de seguida arribarem a les Escales de l'Hilari: dos troncs llarguíssims de pi amb uns barrots d'alzina que ens faran de precària escala (aneu amb compte!) Anem pujant amb precaució i aviat som a dalt de l'escala, on sembla que no hi hagi res d'especial i que no es pugui continuar, però no és així, ens trobem al Pas de l'Embut: és una escletxa (portar llum frontal) per la que ens hi hem de ficar.
Encenem els frontals i ens deixem anar pel forat. En total són uns 15 o 20 metres de pas soterrat per unes parets estretes i altes, trobem dos passos estrets on hem de passar de costat amb la motxilla a la mà i amagant la panxa.
Sortim a la llum i seguint les fites arribem a un mirador on contemplar l'immens paisatge. Després de fer unes fotos continuem cap a la Punta del Perdiu, on fem cap a una pista i la seguim per l'esquerra cap als Plans dels Malecons, vorejant uns camps de conreu aviat ens tornem a trobar amb el camí d'Arbolí (PR-C-88) que baixa cap al Portell de l'Embut, el seguim una estona fins que arribem a un punt on hem de deixar el PR i agafar a l'esquerra el Camí de la Cingle, que ja no deixarem en tota l'estona. Aquest sender que va planejant cap a llevant, a vegades poc net i a vegades complicat pels seus passos aeris, va sempre per sota del Cingle Blanc i per sobre del Cingle Roig, els dos estrats diferenciats que conformen aquesta sinuosa cinglera.
Al llarg de tot el recorregut trobarem diversos llocs on s'han col·locat cables per travessar passos complicats. Anem amb compte perquè a la dreta sempre tenim l'estimball i en alguns llocs, si no estem atents, el risc de caiguda sempre hi és. També hem d'estar atents que la motxilla no topi amb el sostre d'alguns ressalts i ens pugui desequilibrar. No cal dir que en dies de pluja i sempre que la roca estigui mullada ens hem d'abstenir de fer aquest recorregut pel risc de relliscades.
Trobem el Pas de la Corda on haurem de fer una petita desgrimpada. Al cap d'una estona travessem per dins una petita galeria i arribem al que es coneix com el Poblat Prehistòric d'Alforja (possible poblat iber). Veiem un conjunt de murs (mig enrunats) bastits per grans blocs petris. .
Continuem endavant i arribem a una bella raconada on en èpoques de molta pluja salta l'aigua que dona origen al barranc del Grínxol. No badem gaire que per aquest lloc s'ha de caminar amb cura. Trobem altres passos amb cables on assegurar-nos i més endavant arribem a l'inici de les Escales del Susagno o de les Grassetes, que és el nom de la partida on hi ha el Mas del Susagno, els habitants del qual utilitzàvem aquest grau per baixar a la plana.
Veiem les escales de pedra que inicien la pujada però aquest camí l'obviem. Just allà on som veurem que per la dreta i mig amagat continua el Camí de la Cingle, d'ara endavant més brut i desdibuixat pel poc ús que se'n fa. De seguida trobem un corriol a la dreta que baixa a unes antigues parades que veiem allà a baix i que NO hem d'agafar. El Camí de la Cingle hem dit que sempre va més o menys planer salvant ressalts i petites dificultats. Les raconades dels cingles que es van succeint una rere l'altra són sorprenents i bellíssimes, però continuem estant atents al camí ja que en tot aquest tram es troba bastant brut i la traça no sempre resulta fàcil de seguir.
Veiem encara lluny un esperó de la cinglera que sobresurt. Fins allà hem d'arribar ja que al seu darrere trobarem el Grau del Peiró que ens portarà a dalt.
El camí es fa llarg i feixuc, però finalment arribem al nostre destí. Un cartell ens indica el Grau del Peiró i les Escales del Bruno.
Comencem a pujar per aquest pas (recentment equipat amb cadenes i grapes). El camí remunta per la roca i en alguns llocs fins i tot hi ha petits murs per ajudar.
Un cop arribem al final del grau la pujada que ens queda ja és molt suau. Val la pena girar-se i contemplar la Mola de l'Escolà i l'alterosa Punta del Peiró.
Seguim amunt per uns prats herbats i veiem que recentment també s'hi ha passat la desbrossadora, deixant el camí impecable.
Fem cap al que queda de l'antic Mas del Bruno (pràcticament tot ruïna), i després sortim al Camí dels Masos, una àmplia pista que seguirem per la dreta fins arribar a una bifurcació d’on parteix un camí a la dreta, es el camí de la Mola i que ens portará per les escales fins a la Grallera, al final d'aquestes ens trobem una cruilla, on tant a l'esquerra com a la dreta s’arriba a Alforja, però en aquest cas escollim a dreta per visitar de tornada la cova del Baleta. A poca distància d’aquí trobarem una nova cruïlla i agafem un camí a l’esquerra, és d'un fort pendent, les escales de la cova del Baleta, no està empedrat, però mostra els senyals del continuat pas de les bèsties. Aquest camí s'havia perdut i es va poder recuperar gràcies als excursionistes d'Alforja després d'un incendi forestal a la zona. A mig descens a l'esquerra trobarem un altre pal, que indica el desviament cap a la cova del Baleta, un pastor i meteoròleg del poble, és una bauma i a l'interior hi trobarem el seu bust, una de les primeres obres de l'escultor Josep Salvadó Jassans d'Alforja. Recentment el descobriment d'unes inscripcions a la pedra roja, just abans de l'entrada ens aporten indicis que antigament el lloc va poder estar habitat per algun ermità. A l'interior de la bauma encara és possible respirar cert misticisme i a més a més la panoràmica de tota la vall és impressionant. Desprès de la visita a aquest lloc l'itinerari continua descendint pel mig d¡el bosc de la Carrerada, on trobarem restes d'una antiga pedrera.
Continuem baixant per tota la Carrerada fins arribar a una bifurcació on agafem a l’esquerra, aquí el camí és més ampli i està delimitat per alts marges de pedra per a conduir el pas de les ovelles. Arribem a la carretera, la travessem i entronquem amb un senderó que segueix paral·lel al barranc de les Creus. En el començament d’aquest barranc, tocant al poble, hi havia tres creus d’un calvari on s’hi anava per Setmana Santa, actualment ja no en queda ni rastre, el que trobareu és un safareig i la font de Més amunt, d’on en raja una aigua molt fresca, i des d’aquí arribem al lloc on hem deixat el cotxe.

A banda de la descripció de la ruta, també us poso una bona quantitat de punts d'interès (waypoints) i fotos, perquè us feu una idea de per on caminareu.

Si utilitzes aquest track, t'agrairia que fessis una valoració a wikiloc sobre la seva utilitat.

Important:
Caminar per les muntanyes pot ser una activitat perillosa segons el perfil de la ruta, és aconsellable tenir un mínim de formació, experiència i saber planificar l'activitat abans de sortir.
Qualsevol que faci ús i seguiment total o parcial d'aquest track i de la seva informació addicional, assumeix la plena responsabilitat davant els riscos propis de la pràctica de l'activitat, ja que aquesta informació té únicament caràcter orientatiu.

Aquest recorregut s'ha realitzat sobre el terreny i amb base a dos dispositius GPS, (GARMIN GPSmap 64s i GARMIN Etrex30) i han sofert un procés de depuració correcció per oferir un suficient grau de fiabilitat.