Algerri - Els Trullets - Font de la Sisquella - Ermita de Cérvoles - Tossal de la Sisquella - La Figuera - Algerri

L'excursió comença a la plaça del Portal d'Algerri, des d'on eixim en direcció est. De seguida, a mà dreta, al carrer del Barranc, apleguem a la font de Baix. En acabant, seguim per aquesta via fins a abandonar el poble en direcció nord. Aleshores, el carrer del Barranc es transforma en el camí de la Garriga, o d'Algerri a la Figuera, o d'Algerri a Ivars.

Caminem en paral·lel a un barranquet, a mà dreta. A l'esquerra, ens queden els Trullets, que esquitxen el vessant de la serreta que tenim a ponent. Uns metres més enllà, a la dreta, veiem l'era del Jum i, després de passar per la bassa dels Horts, arribem a les granges del Rossendo, on trobem una cruïlla.

Nosaltres seguim recte, pel camí de la Garriga, o de la Carrerada. Immediatament després, fem cap a un altre encreuament. Deixem que el camí d'Algerri a Ivars se'n vaja recte. Nosaltres, tirem cap a la dreta amb el de la Garriga, i de seguida, passem per una granja abandonada. Ara bé, en aquest punt, el camí de la Garriga es desvia cap a l'esquerra. En canvi, nosaltres continuem recte pel camí de la Carrerada, amb l'extens pla de la Figuera, que para a orient.

Avancem en direcció nord / nord-oest, per una contrada solitària. Guanyem un poc d'altura lleugerament per a travessar el serrat de santa Bàrbera per ponent. En havent-lo ultrapassat, el camí de la Carrerada comença a girar cap al nord-est. En aquest punt, hi queda la bassa Nova i, arrapat a un contrafort de la muntanya de la Tossa, hi veiem el corral del Parra.

És també ací, quan comencem a anar cap al nord-est, on se'ns uneix, novament, el camí de la Garriga. Passem per la cometa Farta i, just després, eixim a una cruïlla, ja a la partida de Lo Clot dels Ametllers, ara plantat de vinya.

Ací deixem definitivament el camí de la Garriga, que se'n va en direcció Aragó, per tal d'incorporar-nos al camí de la font de la Sisquella, o camí de Cérvoles, amb el qual comencem a pujar més i més per les Solanes fins a guanyar el pla de la Sisquella, al cap d'uns quinze minuts.

Travessem el gual on para la font de la Sisquella i el seu dipòsit, i abandonem el camí de Cèrvoles per a agafar, cap a l'esquerra, el ben marcat camí de la Sisquella a Boix. Amb aquesta via, la pujada s'accentua i, en cosa de deu minuts, guanyem els vora 150 metres de desnivell que ens separen de la carena de la serra Mitjana. Abans, però, transitem breument pel terme d'Ivars de Noguera.

En ascendir al cim de la carena i tombar cap a l'est, entrem al terme d'Os de Balaguer, que tardarem estona en abandonar. Ara anem pel camí de Vila-seca a Cérvoles i, a l'esquerra, ja veiem la valleta del barranc de Matamala, que ens separa de les altures de la serra de la Guineu.

Al cap de cinc minuts, en havent ascendit una costereta, eixim al pla de l'ermita de la Mare de Déu de Cérvoles. Visitem el conjunt, recuperat l'any 1975, i ens desviem, breument, cap al sud per tal de guanyar el cim del tossal de la Sisquella, a uns 810 msnm. Coronant-lo hi és la torreta de Cérvoles, que domina tot el migjorn de la Noguera, el Segrià i el pas cap a la Llitera.

En havent gaudit d'aquesta panoràmica, girem cua de nou cap a l'ermita de la Mare de Déu de Cérvoles, on agafem el camí de Cérvoles a Os de Balaguer, que tira cap a la serra del Ramer. Perdem un poc d'altura, però de seguida la recuperem. A mà esquerra ens acompanya la serra de la Guineu. A la dreta, continuem amb bones vistes sobre la part sud de la Noguera i també sobre la vall solcada pel barranc del pla de Bòria.

Una vegada ultrapassada la cabana del Collo, comencem a baixar amb el camí de Cérvoles a Os de Balaguer cap a la partida del Ramer. És aleshores quan, a uns 700 msnm, trenquem cap a la dreta per un caminot poc marcat i que es correspon amb el camí del Ramer.

Anem cap al sud-oest. De seguida, el camí del Ramer ens fa creuar un camp de conreu. Enfront, veiem les ruïnes d'un maset. Tot deixant-les a mà dreta, trenquem cap al sud amb aquesta via. Novament, fem cap a un camp de conreu. Encara que no ho parega, l'hem de creuar i, a l'altra banda, retrobem el camí del Ramer, ben marcat ja i molt més ample abans.

Gaudim d'un bonica panoràmica del pla situat als nostres peus. A mesura que baixem, les vistes se'ns acaben i dibuixem un lleuger ziga-zaga que ens acaba duent cap a l'oest. Aleshores, a mà dreta, ens queda un antic corral mig reconstruït amb materials moderns. En acabant d'ultrapassar-lo, deixem el camí del Ramer i tirem a l'esquerra pel camí de Montpoal que, en direcció sud / sud-est, pel pla de Bòria, ens duu a trobar el del Pla.

L'agafem cap a la dreta en direcció a la serra de Centsous. De seguida, passem per una cabana en ruïnes. Envoltem per la banda de ponent el serrat, mentre veiem a la dreta el mas de Goixard.

En girar el camí del Pla cap a l'esquerra, ens desviem cap a l'oest pel camí de la torre del Figuerol a la Serra que, en cosa de cinc minuts, ens duu novament al camí de la font de la Sisquella, o de Cérvoles, a l'altura de Lo Clot dels Ametllers, per on ja havíem passat un parell d'hores abans.

Així doncs, anem sobre les nostres passes durant uns metres. Ara bé, a la primera ocasió que tenim, trenquem cap a l'esquerra pel camí de la Figuera a Algerri, que travessa el pas entre les serres de santa Bàrbara i de l'Àliga.

Al cap d'uns deu minuts, passem pel cementeri de la Figuera i, just després, ens desviem cap a l'esquerra per tal de visitar aquest poble abandonat. En vegada d'endinsar-nos pel seu casc urbà, hi pugem per un camí que l'envolta i que ens duu directament a les ruïnes del seu Castell. A la seua vora, hi para l'església de sant Urbà, romànica del segle XII però modificada en segles posteriors.

En havent-la visitat, desfem el recorregut fins a retrobar el camí de la Figuera a Algerri, o camí del Poble, que travessa el pla de la Figuera per a trobar, als vint minuts, les granges de Rossendo, per on ja havíem passat abans. Des d'allà, només ens queda tornar sobre les nostres petjades fins al poble d'Algerri, on fiquem punt i final a l'excursió.