Alòs de Balaguer - Congost de Mu - Tossal de Sant Jordi - Ermita de Sant Jordi - Barranc de Carbonera

Molt recomanable, tot i que exigent, caminada per un dels paratges més espectaculars de la Noguera, el Congost de Mu.
Sortim del nucli de Alòs de Balaguer en direcció al pont on entra la carretera que baixa de Rubió. Seguim caminant pel marge dret del Segre i, passada l’àrea d’esbarjo de l’Espadella, entrem al Congost de Mu. De seguida trobem unes passarel·les que s’han hagut de construir per donar una amplada mínima al camí. Tot el recorregut, en suau pendent, anem a l’ombra de la Serra Carbonera que tanca el Congost al sud.
A partir del quilòmetre 6 el camí baixa de nou al nivell de l’aigua per anar a trobar un pont penjant pel que podrem creuar el riu. A l’altra banda trobem les instal·lacions de la Central Hidroelèctrica d’Alòs i una sèrie de passarel·les molt més espectaculars, no aptes per a qui pateixi de vertigen. El nostre camí es desvia abans de les passeres, però ens hi acostem igualment per gaudir de l’entorn.
El sender comença a guanyar alçada, al principi de forma suau però més endavant el desnivell es fa força més pronunciat. A les, cada cop més freqüents, aturades per a prendre aler podem gaudir de la panoràmica del Mont-Roig i la Cova del Tabac, perfectament visible just al davant. Abans del quilòmetre 10 ja som a dalt de la Serra Carbonera. Ens apropem al Tossal de Sant Jordi, nou 100 cims de la FEEC, amb unes vistes magnífiques sobre el Congost, al nord i el Mont-Roig a l’oest, a l’altra banda de l’aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa. Creuem tot el pla fins a l’ermita de Sant Jordi, al sud, des d’on veiem Camarasa i el pantà de Sant Llorenç.
Iniciem la baixada tot seguint la pista que ens portaria fins a Camarasa. Sobre el quilòmetre 13,400 abandonem la pista per un caminet a ma esquerra. Cal anar atents perquè no hi ha cap senyalització més enllà d’una fita de pedres. Aquest corriol, prou fresat però sense cap mena de senyalització, ens condueix a la pista que baixa fins Alòs. Anirem retallant les llaçades de la pista tot seguint el Barranc de Carbonera. Ens trobem alguna baixada on és fàcil relliscar, doncs el terreny està prou desfet pel pas de les BTT. Podríem evitar aquests trams fent uns metres més per la pista.
Sobre el quilòmetre 19,800 som de nou a la vora del riu Segre. El camí està asfaltat uns metres més enllà. Tornem a creuar el riu pel Pont d’Alòs i creuem el poble fins el nostre punt de partida d’aquest matí.
Ruta sense dificultats tècniques remarcables. Qualificada de moderada per la llargària i el desnivell que, sense ser especialment remarcable, es concentra en un tram d’uns tres quilòmetres.