Alsamora-Altimiris

Circular per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, entre el sud de la Serra d’Alsamora i l’obaga del Montsec d’Ares. Anem al nucli d’Alsamora del municipi de Sant Esteve de la Sarga, situat dalt d’un llarg i estret cingle. A la part més elevada del poble, sobre un roquissar, hi ha una torre de guaita que manté contacte visual amb les torres de Girbeta i la de Viacamp, per accedir-hi, hi ha una llarga escala de ferro recolzada al roquissar i darrere un altre sistema més segur però que està tancat amb cadenat. Al mig del únic carrer del poble, hi ha un sarcòfag de pedra, lleugerament antropomòrfic d’uns dos metres de llarg i al costat sobre una font, el monument de la mosca collonera, en homenatge a les petites i empipadores mosquetes negres del Montsec, que es posen pels ulls i la boca buscant l’anhídrid carbònic que exhalem al respirar.
Caminem fins al final del carrer buscant el sender del barranc de Jullanes, en aquest primer tram està emboscat i mig perdut. Baixem cap al barranc de la Maçana, el creuem i continuem pel camí barranc de les Jullanes, aquí més evident, anem seguin unes marques vermelles. El sender davalla seguint el curs del barranc fins a trobar el GR 1 o Sender Transversal. Creuem un pont de fusta per sobre del desguàs del barranc de Jullanes, sembla bastant nou. Poc després creuem el pont penjat de ferro, sobre el barranc de la Maçana. El pantà està molt baix.
En molt poca estona trobem a la nostra esquerra el desviament a l'assentament dels Altimiris. El sender s’enfila fort tot fent llaçades per l’Obaga Gran també nomenada Cara de Dona pel perfil que mostra. Situat en un indret privilegiat que domina l’entorn, podria ser un assentament d’origen eremític o cenobític. Hi ha les restes d’una església, Santa Cecília, diverses edificacions i unes cisternes excavades a la roca amb canalitzacions per recollir l’aigua de la pluja. Aprofitem aquest indret enlairat i amb bones panoràmiques per esmorzar i recuperar-nos de la forta pujada.
Continuem la ruta cap al sud, al Pas de Santa Cecília un estret corredor entre roques de uns 10 metres per on passa el camí. A la part final del pas hi ha un recent esfondrament amb una de les roques encastada entre les dues parets a la part superior, en precari equilibri, cosa que ens fa recelar i passem ràpid per si de cas. Recorrem les Planes de Mont-rebei i baixem cap al Forat de Queixigar avancem pel mig d’un bonic bosc. Després de creuar el barranc del Grau pugem per un magnific camí empedrat, el del Grau de les Xulles, amb una bona panoràmica de l’Obaga del Montsec d’Ares. En suau baixada ens dirigim cap al nucli d’Alsamora. Per l'horitzó s’albiren unes nuvolades grises que presagien pluja, també sentim algun tro. Arribem a la Font Vella on hi ha els antics safareigs del poble, pugem entre les cases fins a la placeta on hi ha el sarcòfag i la mosca collonera, on ens refresquem a la font i cap al punt d’inici.