Alsamora-Barranc Jullanes-Altimiris-Alsamora
near Girbeta, Aragón (España)
Viewed 219 times, downloaded 25 times
Trail photos
Itinerary description
L' he catalogat "fàcil" ja que no hi ha perills (tret del pas delicat de Santa Cecília-veure fotos-), però és una ruta amb bastant desnivell. Tot dependrà de la preparació física de cadascú i del temps en que és proposi realitzar.
No recomanable fer-la a l'estiu, ò dur força aigua.
Segons els pals indicadors trobats en la ruta, el barranc l'anomenen "Jullanes", però hi ha mapes que en diuen "Juriana" ò també "Juliana".
Per fer aquesta ruta ens hem guiat per la 13632460 de DRACFLAC, però ens hem estimat més girar en sentit contrari (antihorari) i afrontar el desnivell més fort (Mont-rebei/Altimiris), de pujada ja que hi havia companys del nostre grup que, a les baixades fortes i llargues, no ho passen massa bé.
El primer tram de l'itinerari, i tal cóm diuen altres usuaris de wikiloc, no està massa ben definit: la baixada des del final del poble d'Alsamora fins a trobar el primer pal indicador del sender del barranc de les Jullanes, és una mica " a la brava". No és massa distància, però sembla pronosticar una sortida complicada (cal seguir el track). No és així, una vegada localitzat el primer pal (pintura vermella), ja és fa més evident el corriol a seguir. A vegades poc trepitxat, peró es va trobant marques, fites i pals amb pintura vermella i, de tant en tant alguns indicadors. La baixada pel barranc és un sender (pel que veiem) no massa usat, en pendent suau i progressiva, molt interessant i bonic. Al final conflueix amb el camí que va i vé del congost de Mont-rebei que, en dies festius, sol estar molt transitat de gent.
Poc després de creuar la pasarel.la metàlica (ò pont penjat), trobaren un pal indicador que ens diu que hem d'ananr a l'esquerre cap a Els Altimiris i abandonar el concorregut pas del Mont-rebei.
Pujada forta i llarga. Segons el perfil de la ruta en 1 quilòmetrre pujarem uns 332 metres, aproximadament, fins arribar al jaciment de Els Altimiris.
Sort que al jaciment fem parada, descoberta, una mica de menjar/beure, i ens refem ja que encara no s'ha acabat la pujada. Fins a arribar al punt més alt encara haurem de recòrrer uns 800 metres per pujar-ne uns 100 més, però ja no és tan dreta.
Trobarem un pas (pas de Santa Cecília) estret i delicat ja que hi ha una roca desplomada trabada i que haurem de salvar passant per sota.
Per aquella zona trobarem un pal indicador que diu que fins a Alsamora queden 3 hores 25 minuts. No és així. Hem deduit que està malament. Nosaltres ho vam fer en unes 2 hores aproximadament. Si que val a dir que no ens varem encantar gens ja que, si feiam cas del rètol, anavam molt retardats sobre el temps previst. Una llàstima ja que el camí és preciós i no hagués calgut còrrer tant i distrutar-lo més.
Important:
Caminar per les muntanyes pot ser una activitat perillosa segons el perfil de la ruta, és aconsellable tenir un mínim de formació, experiència i saber planificar l'activitat abans de sortir.
Cadascú és responsable de les seves decisions, les seves accions i la seva seguretat.
Aquest itinerari es proporciona només amb fins informatius i no implica de cap manera la responsabilitat de l'autor.
Waypoints
Aparcament
wpt001
Alsamora
wpt002. (tret de wiquipèdia) Alsamora és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars Jussà. És un dels anomenats pobles de la Feixa, el de més a ponent. Tot i que pertany administrativament al Pallars Jussà, des del punt de vista geogràfic és un poble ribagorçà, tot i que al llarg de la història s'ha decantat clarament cap al Pallars. El seu terme històric estava envoltat pels antics termes de Sant Esteve de la Sarga (mitjançant els termes rònecs medievals de Fabregada i Vilabella) a llevant, Àger per mitjà del coll d'Ares a migdia, Mont-rebei a ponent, i la Clua (Sant Esteve de la Sarga) i Castellnou de Montsec a tramuntana. Destaquen al poble les ruïnes del nucli urbà, típicament medieval, amb forma de poble obert distribuït al llarg d'un carrer, les restes restaurades de la torre de guaita i el conjunt de camins medievals que, sortint del poble, travessen el Montsec d'Ares en diferents direccions. També hi destaca un sarcòfag medieval de dos metres de llarg per noranta centímetres d'ample situat al costat mateix del camí d'accés al poble vell (l'ampliació moderna del poble cap a llevant ha fet que ara quedi dins del poble). És del segle xii o del xiii. En la bibliografia antiga, a més de la castellanització del topònim amb una z, apareix de vegades com a Alçamora, en català prenormatiu. L'església parroquial està advocada, també, a sant Esteve. La particularitat d'aquesta parròquia és que havia pertangut al bisbat de Roda de Ribagorça, que més endavant fou integrat en el Bisbat de Lleida, dins de l'arxiprestat de la Ribagorça. Actualment encara és així, i Alsamora, juntament amb tot de pobles de la franja de ponent del Pallars Jussà, entre ells la Clua, pertanyen a la Unitat pastoral 27 d'aquest bisbat, que està regida pel rector d'Areny de Noguera, el qual pertany a la diòcesi de Barbastre-Montsó. Sens dubte que existeix des de l'edat mitjana, i està documentada des del 1391, però del temple primitiu, no en queda res més que, potser, unes filades de la base del mur septentrional. En l'actualitat, a Alsamora hi ha, a l'extrem de llevant del poble, al lloc més elevat, una església moderna, sense cap interès arquitectònic. A la parròquia de Sant Esteve d'Alsamora es venerava amb especial devoció la Mare de Déu de la Feixa
Els Altimiris
wpt007. (tret de wiquipèdia) Els Altimiris (segles V-IX dC) és un jaciment arqueològic de l'antiguitat tardana i alt-medieval a la Serra del Montsec. Aquest s'estructura al voltant d'una església amb dependències annexes, possiblement d'un complex monasterial. Al voltant hi han cabanes excavades a la roca, un edifici rectangular tardoromà i cisternes que recullen l'aigua de pluja de la muntanya. El jaciment està delimitat per un mur al nord, barrancs a est i oest i el Pas de Santa Cecília al sud. Actualment està en estudi i es creu que podria haver estat un monestir d'època visigoda. El jaciment és estudiat des de l'any 2004 per un equip d'acadèmics de la Universitat de Barcelona i arqueòlegs professionals.
Pas de Santa Cecília
wpt008. S'ha desplomat part de una de les parets i hi ha una roca en equilibri precari.
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
Très bonne description. En effet, le sentier après Altimiris est grandiose et l’indication 3h25 est fausse: c’est /- 2h. Plutôt d’accord : à faire dans le sens anti horaire.
Bravo pour le parcours.
Mercí beaucoup. Je suis tres content de vôtre commentaire.
Santé et montagnes.