Alt Empordà. De La Vall de Santa Creu al Monestir de Sant Pere de Roda

De La Vall de la Santa Creu al Monestir de Sant Pere de Roda. Circular
La Vall de Santa Creu és un petit poblet situat a la vall del mateix nom, prop del Poble de la Selva que ha estat poblat des de l’època medieval fins ara. Va tenir terme propi fins que el 1787 es va annexionar al Port de la Selva. El poble vivia de la ramaderia i del conreu de la vinya i la pesca. Però la crisi de la filoxera i el canvi de règim econòmic va fer que s’anés despoblant sobretot en la dècada entre 1950 i 1960, de manera que abans de construir-se la nova carretera a finals dels 90, només quedaven 3 o 4 famílies, que es van incrementar en algunes famílies estrangeres que, precisament, valoraven la tranquil•litat i la estructura medieval de cases i carrers.
Aquesta tranquil•litat es va estroncar amb el boom del turisme que ho assetja tot. I aquest poble no va ser menys, doncs a partir de la construcció d’aquesta nova carretera va començar una especulació brutal. La cosa positiva és que s’han rehabilitat moltes cases, però el poble ha perdut el seu encant. Qui l’hagi visitat abans de la nova carretera, recordarà l’encantadora font amb els seus plataners i la seva ombra i frescor. L’aigua brollant contínuament. I la Catedral del Vi. Una taverna amb grans portalades i prop de la font que estava regentada per uns estrangers. Em penso que eren alemanys. Era tot molt diferent i amb una aire de paradís perdut.
Una altra part positiva és que s’han arranjar els camins que van a Sant Pere de Roda, a Llança i tots els voltants. Abans estaven impracticables i plens d’esbarzers. Que hi farem. No es pot tenir tot a la vida. Encara que jo prefereixo el poble com estava abans. Si algú de vosaltres hi va estar abans de la nova carretera, crec que em donareu la raó.
A més, la Vall de Santa Creu té un personatge il•lustre: Josep Peronella. Un personatge aventurer que va anar a fer fortuna a Austràlia, i la va fer. Allà hi té un castell. Concretament a Queensland. Podeu veure’l a la pàgina de Facebook de La vall de Santa Creu: https://www.facebook.com/La-Vall-de-Santa-Creu-276404576018/
Per a saber més sobre la Vall de Santa Creu podeu consultar:
http://es.blog.costabravas.com/la-vall-de-la-santa-creu/ i http://republicadelcapdecreus.blogspot.com/2011/06/la-vall-de-santa-creu-un-indret.html

Per arribar a la Vall de Santa Creu, heu d’agafar el trencall de la carretera que va de Llancà a Port de La Selva, que veureu un mica abans d’arribar en aquesta darrera població. Podeu deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha a l’entrada del poble.
A l’entrada de la Vall ja veureu un indicador a Sant Pere de Roda. Primer caminarem per una pista més o menys planera fins a arribar a un punt on ja comença la pujada.
El camí es maco i té de tot. Trossos de bosc, flanquejos per pedres, estrets, empedrats, marges fins arribar a un collet amb unes bones vistes. Travessem la carretera i a l’altra banda ja veurem unes escales i un sender que ens menarà cap a la Font del Monestir o Font dels Monjos. Queda a sota mateix.
A partir d’aquí un camí en rampa, encimentat, ens porta al Monestir de Sant Pere de Roda.
Paga molt la pena de visitar-lo. Us deixo un enllaç:
http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/monestir-de-sant-pere-de-rodes
Tots els visitants han de deixar el cotxe a cosa d’un quilòmetre del monestir i agafem un camí-passeig molt maco. Nosaltres el farem en sentit contrari i ens aturarem al mirador del Monestir per fer unes fotos. Arribem allà on es deixen els cotxes i anirem cap a l’ermita de Santa Helena, recent restaurada i que encara hi ha excavacions. També paga molt la pena, no només per l’edifici sinó també pels impagables paisatges sobre la badia de Port de la Selva i tota la costa que s’albira des del Cap de Creus fins a Portbou. Fantàstic.
Baixarem fins un altra aparcament més avall, el travessarem, travessarem la cruïlla la carretera que va de Vilajuïga a Port de la Selva i agafarem una pista que va cap al Coll del Perer.
Més endavant passarem per un pas canadenc. La pista va vorejant el Puig de la Granja seguint el GR11. Arribarem a una cruïlla on veurem l’indicador de Llançà pel coll de Miralles i tombarem a la dreta on tot seguit arribarem a un petit collet amb vistes sobre Sant Pere.
A partir d’aquí ja és tot baixada. Primer arribem al Coll de Perer on a l’esquerra aniríem a Llançà. Nosaltres tombem a la dreta per un bonic camí de cornisa, tot pedra, i després entre marges. Una mica més avall ja podem albirar el poble de La Vall. Anem baixant ràpidament seguint el que sembla un torrent fins arribar al poble. Visitem la font de la Garlana i enfilem cap a l’aparcament a l’entrada del poble on tenim el cotxe.
Espero que us agradi la ruta basada amb la de Rianel. Gràcies per compartir.
Salut i República!