Alt Urgell: Barranc del Boter - Camí equipat Joan Nubiola - Tossal del Faig - Lo Coscollet - Canal de la Jaça

Ruta intrèpida, aventurera i d'alta intensitat per la Serra d'Aubenç, a tocar de l'embassament d'Oliana.

La ruta supera múltiples passos equipats (amb cordes, cadenes i grapes de diferents mides), inclou nombroses grimpades, remunta dos barrancs i una cornisa, davalla per una canal costeruda, corona dos cims, recorre una plana herbada preciosa, creua boscos de gran bellesa, travessa alguns trams salvatges i poc fressats, i permet gaudir de vistes sensacionals.

Els passos equipats els trobem a tres indrets:
- Al tram inicial del Barranc del Boter (ascendent): és un pas equipats amb corda nuada, per superar un saltant del barranc.
- Al camí equipat Joan Nubiola (ascendent): aquest camí equipat és de fet el camí de retorn de la clausurada via ferrada Regina de Peramola. Inclou múltiples passos equipats amb grapes, minigrapes, cadenes i cordes. És un camí molt aventurer i divertit.
- A la Canal de la Jaça (descendent): inclou tres passos equipats amb cordes. És una canal molt costeruda i intrèpida, on cal vigilar de no relliscar en els trams on hi ha grava.

El desnivell que indica Wikiloc no és correcte. El desnivell real és d'uns 1300 metres.

Ruta original de l'usuari Aventura't, sobre la qual hem aplicat algunes variacions.


___________________________

BREU RESSENYA:

Aparquem a l’embarcador de l’embassament d’Oliana. Recorrem un tram de la riba de l'embassament i un tram de carretera i ens situem sobre l'inacabat Pont de l’Esquella. Iniciem el recorregut pel Barranc del Boter, fent grimpades i superant un pas equipat. Ens separem del barranc per un corriol i el tornem a creuar just a sota d'un immens i altíssim mur de roca. Resseguim una cornisa o lleixa al peu de la paret i passem per sota d’un esperó de roca per on puja l’antiga via ferrada Regina de Peramola. Iniciem el fabulós camí equipat Joan Nubiola, superant canals, parets i ressalts ajudats per grapes, cadenes i cordes. El camí acaba al mateix punt on acabava l’antiga via ferrada. Des d'aquí anem per terreny sense camí definit, poc fressat i perdedor fins arribar a un Mas en ruïnes. Poc després enllacem amb la part alta del Barranc del Boter, que remuntem. Abandonem la llera del barranc i ascendim amb fort pendent per trams de bosc i per un petit torrent, a trams seguint camí fressat i a trams sense camí definit. Enllacem amb un sender fressat ascendent en direcció oest que mena al Tossal del Faig, de 1566 m. Resseguim una pista (Camí del Coscollet), creuem la Collada de les Gallines i coronem Lo Coscollet, de 1610 m, el punt més alt de la ruta. Resseguim un sender fressat, enllacem amb una pista forestal i passem pel costat d'un avenc mentre travessem l'herbat i preciós Pla de l’Aubenç. Entrem al Clot d’Aubenç seguint profuses marques blaves i grogues. Passem per un mirador natural i iniciem el descens per la costeruda Canal de la Jaça, on trobem tres passos descendents equipats amb cordes. Flanquegem una paret de roca, creuem el Barranc de la Ribalera i arribem a les ruïnes de La Ribalera. Des d'aquí seguim una pista i un camí asfaltat que, després de passar per davant de la La Penella, mena a la carretera al costat de la qual hem aparcat el cotxe.


___________________________

A TENIR PRESENT:

Les parts més difícils de la ruta són els passos equipats del Camí Equipat Joan Nubiola. No són passos gaire difícils, però alguns són una mica verticals. Cal tirar una mica de braços, especialment al tram inicial, que supera una estreta canal. En la majoria de punts hi ha línia de vida, per si es vol fer servir.

Els passos equipats del Barranc del Boter i de la Canal de la Jaça són molt senzills. No tenen cap dificultat.

Des del punt final del Camí Joan Nubiola fins arribar al Barranc del Boter i des del punt on abandonem el Barranc del Boter fins assolir el sender que mena al Tossal del Faig no hi ha camí definit o està poc definit. Cal avançar seguint la traça i la intuïció, buscant traces de corriol i zones amb menys vegetació. Per tant, aquesta ruta resultarà atractiva pels amants de fer el senglar, però pot fer-se feixuga per qui li agradi anar només per camins fressats.

El descens per la Canal de la Jaça travessa trams de terreny descompost i amb grava, on cal vigilar de no relliscar. Recomano anar amb pals per assegurar aquest descens.

Aquests trams més difícils no seran cap problema per muntanyencs avesats als passos equipats, a grimpades i a trams salvatges i poc fressats. Però poden ser dificultosos per persones menys avesades.

Per tot plegat he qualificat la ruta com a "Difícil".


___________________________

EQUIPAMENT:

Per aquelles persones habituades a grimpar i als passos equipats, no cal cap equipament.

Per aquelles persones no habituades, pot ser convenient dur talabard, bagues de descans i casc per superar el Camí Equipat Joan Nubiola.

Recomano anar amb pals, especialment pel descens per la Canal de la Jaça.

___________________________

VARIACIONS:

Si es vol escurçar la ruta, es pot obviar l'anada-tornada per coronar el cim de Lo Coscollet. Això permet estalviar 2 km de recorregut.


___________________________

RESSENYA DETALLADA:

La ruta es divideix en 4 parts:
1) Barranc del Boter i Camí Equipat Joan Nubiola
2) Barranc del Boter i Tossal del Faig
3) Lo Coscollet i Pla de l'Aubenç
4) Canal de la Jaça, Barranc de la Ribalera i La Penella


1) Barranc del Boter i Camí Equipat Joan Nubiola

Aparquem el vehicle al costat de l’embarcador de l’embassament d’Oliana. Caminem uns metres per la vora de l'embassament, passem per davant d'una caseta, la voregem i ascendim per un talús fins la carretera.

Resseguim el voral de la carretera 400 metres i ens desviem a la dreta per accedir a la part superior de l'inacabat Pont de l’Esquella.

Creuem la carretera, passem pel costat d'una caseta i iniciem el recorregut pel Barranc del Boter. Passem a frec d'unes roques col·locades a mode de mur de contenció i davallem al barranc per un pas una mica vertical.

Ascendim per la llera del barranc, fent diverses grimpadetes i trobant fites pel camí. Ben aviat arribem a un pas equipat amb corda doble nuada que supera un saltant del barranc.

Pocs metres després trobem una bifurcació. Podem continuar ascendint per la llera del barranc o podem resseguir un corriol ascendent que comença entre dues fites. Nosaltres hem triat resseguir el corriol. Si se segueix el barranc, crec que hi ha alguns passos equipats amb corda.

Anem corriol amunt, guanyant cada cop més alçada, fins que el camí tomba a la dreta i davalla a la llera del Barranc del Boter, en el punt on s'alça una imponent i impressionant paret de roca de més de 200 metres d'alçada que fan d'aquest salt el més alt de Catalunya.

Seguim fites acostant-nos a la paret de roca i anem girant a la dreta per iniciar l'ascensió per una cornisa o lleixa que va pujant pel peu de la paret de roca.

Anem ascendint cornisa amunt fent algunes senzilles grimpadetes, fins que el terreny s'obre i voltem un enorme esperó de roca per on puja l’antiga via ferrada Regina de Peramola.

Un corriol que recorre el peu de l'esperó ens duu al punt d'inici del fabulós camí equipat Joan Nubiola.

Ascendim primer per una estreta canal, equipada amb cable de vida i grapes de diferents mides. Un tram és força estret i cal tirar de braços.

Tot seguit superem una espectacular paret vertical equipada amb grapes i cadena i després un nou pas amb cadena, força senzill.

Ascendim per uns graons de fusta seguits un pas amb cadena. Després de fer diverses grimpades iniciem l'ascensió per una espectacular paret de roca equipada amb micrograpes.

Continuem per un pas equipat amb micrograpes, seguit d'una canal equipada amb corda, on cal tirar de braços, i accedim a la part superior del cingle, lloc on finalitza el camí equipat.



2) Barranc del Boter i Tossal del Faig

Ens apropem a l'extrem del cingle, on veiem la línia de vida on acaba l'antiga via ferrada Regina de Peramola.

Des d'aquí, iniciem un recorregut per trams de camí poc definit o no definit, encara que transitable, sense estar emboscat. En algun punt trobem traces de corriol, però en altres trams no hi ha camí clar. Com a punt de referència, cal anar seguint l'extrem del cingle. Convé estar atents a la traça.

Al cap d'uns 500 metres, arribem a un mas en ruïnes. Grimpem per la roca que es troba al seu costat i abastem un terraplè on hi trobem terrasses amb marges de pedra. Resseguim una d'aquestes terrasses pel que semblen traces de corriol fins que arribem al Barranc del Boter.

Baixem a la llera del barranc, esquivant branques, i iniciem la remuntada del barranc, ara per camí clar i transitable, encara que en algun punt hem netejat el camí amb unes tisores de podar.

El barranc és preciós, envoltat de verd i de fullaraca. En algun punt hi trobem aigua estancada de les pluges dels darrers dies.

Passem pel costat d'una inesperada pilona de pedra i continuem remuntant el barranc, fent alguna grimpadeta.

El barranc s'obre i ens permet contemplar a la nostra esquerra (cantó sud) un espectacular faig amb arrels visibles que semblen els tentacles d'un gran pop. Llàstima de la boira que ens acompanya, que en redueix la visibilitat. Ens enfilem per les arrels del faig i tornem a baixar a la llera del barranc.

Continuem remuntant el barranc, però en uns 50 metres, prenem un corriol a l'esquerra i abandonem la llera del barranc.

Resseguim un corriol ascendent, en alguns punts poc evident, i abastem una carena preciosa per la que ascendim per un camí fressat. Hi trobem alguna fita. El camí és molt costerut.

Poc després el camí es desdibuixa i caminem muntanya amunt sense camí definit però de bona petja i en general no emboscat. El pendent és fort.

Veiem un torrent pedregós a la nostra dreta que té poca vegetació i ens hi dirigim per remuntar-lo.

Ascendim pel torrent, amb fort pendent, però lliure de vegetació i fàcilment transitable. Quan trobem un pi de branques baixes a la nostra dreta, girem a la dreta, voltem el pi i resseguim un corriol en direcció nord que després es desdibuixa.

Continuem per trams poc definits però transitables, amb poca vegetació, mantenint rumb nord.

Travessem una zona més feréstega, sorrenca i rocallosa i aleshores prenem una drecera a l'esquerra amunt, per camí no definit però de bona petja, en direcció al cim que s'endevina pel color blau del cel que s'escola entre els arbres.

Un cop arribem a la carena, enllacem amb un sender fressat (per fi!). Girem a l'esquerra i resseguim el sender en direcció sud-oest.

El camí puja fent un parell de giragonses i mena al Tossal del Faig, de 1566 m. Aquí hi trobem un Banc de fusta i antenes. Les vistes són fabuloses (si no hi ha boira).

Resseguim una pista forestal, en lleuger sentit descendent. Al cap d'un quilòmetre, arribem a una bifurcació senyalitzada amb un pal indicador. Prenem la pista a l’esquerra, anomenada Camí del Coscollet.

Després de recórrer 800 metres, arribem a la Collada de les Gallines. Des d'aquí, albirem el cim de Lo Coscollet, una gran massa de roca que té en el seu cantó est una caiguda gairebé vertical.



3) Lo Coscollet i Pla de l'Aubenç

Continuem pel Camí del Coscollet, primer sense pendent, però amb pendent lleugerament ascendent a mesura que ens acostem al cim.

El darrer tram d'ascensió el fem per la carena, que passa pel costat de dues casetes d'antenes. Finalment, coronem Lo Coscollet, de 1610 m, tot enfilant-nos a un promontori de pedra cilíndric coronat per un vèrtex geodèsic. És el punt més alt de la ruta. A partir d'aquí, la major part de la ruta és de baixada.

Retornem a la Collada de les Gallines. Prenem un sender fressat senyalitzat amb una fita. El sender davalla per un bosc i sembla finalitzar en una pista forestal transversal al sender. Però travessem la pista i en pocs metres trobem la continuació del sender.

Arribem a una cruïlla. Prenem la pista de l'esquerra, que creua un bonic bosc de pins i falgueres.

A un cantó del camí, a la banda esquerra, trobem un curiós Avenc. Continuem per la pista tot travessant el Pla de l’Aubenç i passant a uns centenars de metres de la Casa d'Aubenç.

La pista es converteix en rastres de camí sobre un preciós prat herbat, que sembla gespa recentment tallada. Som a la Jaça de l'Aubenç.

Ens desviem al cantó dret de la jaça i ens anem apropant al Clot d’Aubenç. El camí entra dins un bosc on trobem marques blaves i grogues pintades als arbres.

Deixem el camí i prenem un corriol ascendent a la dreta, indicat amb marques grogues i blaves.

El corriol travessa un bosc de boix i mena a una plana herbada que fa les funcions de mirador natural, amb unes vistes sensacionals de les Roques de Sant Honorat, la Serra de les Canals i l'embassament d'Oliana.

Remuntem el prat en direcció oest i iniciem un descens amb fort pendent, fent giragonses per un corriol senyalitzat amb marques blaves i grogues. Ens acostem progressivament a una paret de roca, tot fent algunes desgrimpades senzilles.



4) Canal de la Jaça, Barranc de la Ribalera i La Penella

Quan ens trobem a prop de la paret de roca, davallem per un pas equipat amb corda i després resseguim una lleixa amb una corda fent de passamans, que ens duu a la paret de roca.

Aquí iniciem el descens per la Canal de la Jaça. Davallem primer per uns pas descendent equipat amb corda. Continuem avall per camí molt costerut i davallem per un senzill pas equipat amb corda.

Després d'una estona davallant per la canal, girem cap a l'esquerra i resseguim un corriol que travessa una pineda. Trobem marques blaves i grogues.

El camí es va apropant a una nova paret de roca arran de paret fins arribar al seu peu. Davallem arran de la paret fent algunes desgrimpades senzilles.

Continuem baixant arran de la paret per una zona de paret balmada, que en un punt fa l'efecte d'estar dins d'una enorme balma.

Enllacem amb el Barranc de la Ribalera, que el resseguim pel seu marge durant uns metres. Continuem caminant avall per un corriol que mena a les ruïnes de La Ribalera.

Des d'aquí, caminem per pistes forestals, passant per un Abeurador sec, travessant els Camps de la Penella i enllaçant amb un camí asfaltat que desemboca en la carretera al costat de la qual hem aparcat el vehicle.