Alta Garrotxa: Beget - Coll de Malrem - Puig de Comanegra - Puig de les Bruixes

Interessant circuit fronterer que des de l’atractiu Beget ens portarà al Coll de Malrem i als cims del Puig de Comanegra i del Puig de les Bruixes o Caburlé pel camí carener de la Serra Llarga. Si bé al nord no gaudirem gaire de la visió de les valls franceses, cap a la resta una extensió de serres, petites valls i cims s’obrirà davant nostre: l’Alta Garrotxa. Passarem per fagedes i alzinars, per antics camins, algun de fugida després de la derrota i d’altres arranjats quan el bosc era una font de treball. Gairebé tots els senders i corriols estan marcats amb pintura essent fàcils de seguir.

Com sempre el temps emprat i el grau de dificultat depenen de molts factors incloent els propis de cadascun.

Distància: 22,36 km
Temps Total: 8:35 h
Desnivell positiu: 1647 m
Desnivell negatiu: 1652 m

Des de l’encisador poble de Beget (541 m) iniciem la marxa passant pel costat de l'església de Sant Cristòfol i per un magnífic pont de pedra que travessa la riera. Passat l’Hostal del Forn trobem un pal indicador que ens fa girar a l’esquerre per un sender fressat amb pintura groga i blanca-vermella del GR-83. Anem guanyant altura dins l’alzinar pel camí que, escadusseres, encara té restes de l’antic empedrat; ens podem atura una estona al Grau on gaudirem d’una bona panoràmica del poble i del seu entorn. Reprenem l’ascens, de tant en tant suau i d’altres més marcat, fins a l’Oratori de Sant Antoni de Can França a tocar del Coll de Golofreu (970 m).

Travessem la pista de Monars enfilant una altra que en sentit nord-oest es dirigeix a la casa de la Bocabartella. Quan fa un marcat canvi de rasant veurem a la nostra dreta que la pintura ens fa desviar per la dreta per un caminoi ombrívol entre faigs i avellaners. Aviat, el terreny es va obrint intuint al cap de munt de la serra el Coll de Malrem al que arribem en poca estona (1135 m). La pilona 521 marca la frontera entre el Ripollès i el Vallespir, un lloc de trist record cap al 1939 per on es fugia després de la derrota.

Seguim el filat fronterer per la dreta deixant el GR i la pintura groga. Pugem un turó pel cordal i baixem a la Collada Fonda (1186 m) per la banda francesa on retrobem la pintura groga. A partir d’ara només cal seguir un sender fressat amb abundant pintura i fites, que va resseguint la frontera entre extenses fagedes a banda i banda d’aquella. A causa de l’època de l’any la vegetació és exuberant, però de tant en tant tindrem una panoràmica del proper Canigó. Després del següent coll ens enfilem al cap de munt del cordal de la Serra Llarga des d’on ja s’albiren les primeres elevacions del Comanegra.

Continuem a l’est per un agradable sender entre faigs singulars, deixant de banda l’ascens al Cim del Bordellat i davallant cap a la Collada Fonda i al Pla de la Primavera (1326 m), espai obert i atractiu amb esplèndides vistes al Canigó i a les serres i turons de l’Alta Garrotxa occidental així com del Ripollès. Reprenem la marxa ascendint per a les rampes que ens aproparan al cim. Si ens aturem i mirem endarrere veurem la Serra Llarga gairebé des de Malrem i al fons els Pirineus i per la dreta la Bassa de Monars. Anem progressant arribant al punt geodèsic del Puig de Comanegra (1557 m).

La fageda de la banda francesa ens impedeix la visió cap al nord, però al sud el panorama a la banda occidental de l’Alta Garrotxa és extens podent identificar cims com la Serra de Bestracà, Montpetit, Montmajor, Talló, etc. A l’oest, les serres ripollenques com la de Cavalleria; i a l’est la silueta inconfusible del Bassagoda, el gegant de l’Alta Garrotxa. Després d’un descans prosseguim la marxa en direcció est podent identificar fàcilment el Puig de les Bruixes. El sender fressat amb abundant pintura, transcorre entre faigs centenaris fent un marcat descens fins a la Serra Baixa i la Jaça dels Xais; al Pla de la Serra abandonem el límit fronterer continuant per la Serra Llarga de Monars; fem un descens per la banda sud de la mateixa i reprenem el fil de la carena més endavant; davallem per una fageda i reprenem el llom del cordal pel Portal de Donantic (1344 m). Continuem l’ascens pel senderó evident arribant a l’allargassat Puig de Les Bruixes o Caburlé (1393 m). Potser més modest, però és una magnífica atalaia de l’orografia que s'estén al nord de Sadernes, Sant Aniol d’Aguja i del Canigó.

Fem un marcat descens mantenint l’orientació a l’est amb el Puig de Sant Marc al nostre davant. No gaire més enllà d’un petit pas equipat arribem a un collet on per l’esquerre seguirem un corriol que pren la direcció oest amb el Comanegre com a referència; com abans el sender és evident amb pintura groga i verda-carabassa va planejant pels Rasos de Monars alternant la solana amb parts més boscoses; passem un parell d’abeuradors i la Font de l’Avellanosa completament eixuta arribant al Collet de l’Orri (1247 m).

Sense perdre l’orientació seguim pel camí de muntanya que comunica amb la carretera de Beget passant per la Bassa de Monars. Continuem per la pista amb el Comanegre al nord; més endavant, quan fa un marcat gir a la dreta veurem un pal amb pintura groga que indica el sender per on ens haurem de desviar per l’esquerra. Baixem al Coll del Boix (1172 m) i continuem per un sender agradable en descens pel damunt dels Cingles de la Gralla. Al Collet del Clotic (973 m) canviem de direcció prosseguint el descens entre murs de pedra seca que delimiten antigues feixes treballades. El caminoi continua davallant a l’est de la Carena de Ricolta fins a una pista de muntanya al Collet del Sunyer (676 m).

Girem a la dreta i després de la casa del Sunyer veurem de nou Beget des d’una altra perspectiva; fem una altra drecera i enfilem un altre camí que ens deixarà al poble (541 m) després de creuar la Riera de Beget.