Alta Garrotxa: el Talló i el Puig Ou

El Puig Ou (1299 m) i el Talló (1276 m) són les cotes més elevades de l’extrem occidental de l’Alta Garrotxa que limita amb el Ripollès, continuant-se amb el Montmajor (1075 m) i el Montpetit (898 m) en direcció a Oix. Encara que el Talló és el més popular, el seu veí, el Puig Ou el supera en uns metres i en vistes sobre el paisatge. Des dels dos cims s’albira un panorama semblant: al nord-oest, el Taga i les carenes ripollenques fins al Pirineu i el Canigó; al nord, l’allargassat cordal que uneix el Comanegre, el Puig de les Bruixes i el Puig de Sant Marc; i a l’est, la Serra de Bestracà, el Ferran i l’inconfusible Bassegoda, el gegant de la comarca. I al sud la Vall del Bac, una de les vies de pas entre la Garrotxa i el Ripollès.
Gairebé sempre anirem per camins i senders batuts marcats amb pintura (groga d’Itinerària, carbassa i verda del Consorci de l’Alta Garrotxa, i roja i blanca del GR 83). El tram que pot ser més perdedor és el que transcorre entre el Puig Ou i Sant Andreu de Porreres, però sempre anirem trobant fites que van assenyalant el lloc de pas.
Com sempre el temps emprat i el grau de dificultat depenen de molts factors, incloent-hi el nostre estat físic.


Distància: 18,33 km
Temps Total: 9:50 h
Desnivell positiu: 1365 m
Desnivell negatiu: 1365 m


Iniciem l’excursió a l’Hostal de la Vall del Bac (578 m), un establiment de parada obligatòria entre el Ripollès i la Garrotxa en un dels antics camins que unien Camprodon i Olot. Aviat trobem les indicacions del GR 83, la pintura groga i la verda i carbassa que gairebé ens acompanyaran durant tot el recorregut. Passem a l’altra banda de la Riera de la Vall del Bac per una palanca metàl·lica just al davant de Cal Ferrer torçant a la dreta pel sender fressat en un agradable ambient de ribera. Més endavant ens unim a la pista que enllaça l’Hostal del Bac amb la Casa i el Molí de Coromina i que finalitza en aquest darrer.

Dins de la propietat baixem per una escala retrobant el senderó que, amagat, creua el clot de la Llonganya. A partir d’ara el caminoi, més fàcil de seguir, va planejant pel marge dret de la Riera d’Oix enclotada a sota nostra. Després del Bodelquer, un estret pas entre els contraforts occidentals i orientals del Talló i del Montmajor respectivament, la senda sembla que vulgui continuar sense perdre l’orientació, però la pintura ens fa fer un gir a l’esquerre per enfilar-nos paral·lels al Clot del Malpàs. Un cop superat el seu torrent el pujant s’alleuja. Més endavant passem pel costat d’una antiga font-abeurador amb abundant pintura i finalment atansem una cruïlla de camins a la casa del Seguer de Pera (625 m).

El pal indicador d’Itinerària ens fa reorientar cap al nord mantenint-nos en el GR 83 i el PR-C 186. Reprenem l’ascens per la pista que dona accés al Seguer abandonant-la, després d’un parell de revolts, per un antic camí de bast (pintura groga). Dins de l’alzinar, la pujada és mantinguda fins a retrobar la pista (GR 83), a prop del Cortal, i que ens acosta al Coll Sagordí (786 m). Aquí, un altre cartell ens marca la direcció a seguir cap a l’oest, deixant definitivament el GR que es dirigeix a Baget. No gaire endavant arribem a una altra cruïlla amb un rètol informatiu. Seguim les marques grogues del PR-C 186 i les verdes i carbasses per un sender fressat que va planejant en direcció sud pel Camp de la Solana fins a un estrep calcari que dona accés al Pujant del Matxo i, més endavant, al tirós Pujant del Burro. L’esforç finalitza al Pla dels Resclusanys on podem fer un breu descans a un mirador que s’orienta a llevant cap als relleus orientals de l’Alta Garrotxa (1110 m).

Prosseguim cap a ponent per un ample camí de suau pendent amb una fageda a banda i banda que ens acosta a la Collada del Faig (1142 m). Deixem el traçat que es dirigeix a la de Resclusanys, fent un gir a l’esquerre (pintura verda-carbassa) per un senderó que puja dins de la fageda. Uns treballs forestals, que semblen recents, ens dificulten el pas fent-nos perdre el sender original. Arribats a una pista de desembosc, torcem a l’esquerre cap a llevant. Just abans de canviar de vessant abandonem la pista per la dreta reprenent l’ascens per la fajosa, on veurem algun faig destacable. No gaire amunt retrobem la pintura groga del sender que, pel caire sud-est del Talló, ens deixa al cim (1276 m). Aquesta muntanya és una de les més populars d’aquesta part de l’Alta Garrotxa des de la qual gaudirem d’un interessant panorama en totes direccions, excepte cap a l’est, ja que el bosc gairebé arriba a dalt de tot.

El descens del cim el fem seguint la pintura groga en direcció oest. Més a baix, una pista de muntanya oberta no fa gaire, ens fa passar per les Colladiques, on canviem de direcció cap al nord, i més tard per la Collada de Resclusanys (1113 m). En aquest punt retrobem els senyals grogues, verdes i carbasses i blanques i grogues. Girem a l’esquerra, a ponent, pel Camí de Reclussanys-Oix (PR) i tot seguit del Portell de les Roques un sender marcat amb pals i pintura vermella ens fa desviar de nou per l’esquerra. Reprenem l’ascens per la fageda fins al Coll Salgà i d’aquí, al punt geodèsic del Puig Ou (1299 m). Les vistes són gairebé repetides a les d’abans, però si avancem uns metres en direcció sud ens aproparem a una creu de ferro des d'on guanyarem en paisatge sobre la Vall del Bac i el Talló.

La baixada del Puig Ou la fem orientats a la vall per un corriol poc fressat, però evident, que ressegueix el seu estrep sud. Anem trobant fites, pintura vermella escadussera i també, més a baix, blava més nombrosa. Després d’un tram amb un pendís pronunciat el color blau es continua, a la dreta, per una sendera que planeja cap a ponent: aquest no és el nostre camí. Busquem una fita que ens indica el corriol que reprèn el descens pel lloc correcte sense perdre l’orientació sud. Hem d’estar amatents pel fet que el pendent és costerós i de vegades el traç queda desdibuixat. Però les fites ens van marcant el lloc de pas. El desnivell va minvant a poc a poc fins a un replà on trobem un petit rètol de fusta clavat a un roure. No sé quin significat té, però en aquest punt una altra fita ens situa en un sender, que sobre el mapa, uneix les Fonts i el Collet de Creuers, a l’oest, amb el Triadú i Sant Andreu de Porreres, a l’est. Així doncs, seguim aquest sender per l’esquerre i sense gaire desnivell atansem l’ermita de Sant Andreu (848 m).

Prosseguim per una còmoda pista que suaument puja al Coll de Triadú (882 m). A una bifurcació del camí continuem per l’esquerra, seguint el consell d’un vell i atrotinat cartell de fusta, davallant pel Serrat d’en Guilla. Més endavant el corriol fa un marcat revolt a l’esquerre baixant a una zona humida força interessant on conflueixen els torrents de la Garfera i de Balost. A partir d’ara el sender va planejant fent-se paral·lel al primer. Hem d’estar atents a no perdre el rastre correcte. Aviat, al nostre davant, veiem Sant Miquel de la Torre i la Casa homònima a la qual arribem en poca estona (623 m). Superem la finca per la part alta de la mateixa pel camí que li dona accés. Més endavant travessem la Riera de la Vall del Bac per un passallís no gaire profund arribant a Cal Ferrer, on es tanca la circular d’avui. Girem a la dreta, tornem a creuar la riera pel petit pont i atansem l’Hostal de la Vall del Bac (578 m).

Per aquesta part de l'Alta Garrotxa també podem visitar el Montmajor i el Montpetit
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/alta-garrotxa-el-montpetit-i-el-montmajor-des-doix-109336096