Alta Garrotxa: Pont Trencat - Cresta del Gall - Puig del Bestracà - Hortmoier - Pas dels Liberals - Santa Maria d’Escales

Ruta espectacular i trepidant per l'Alta Garrotxa, resseguint una llarga cresta que farà les delícies dels amants de les grimpades, creuant rieres, passant per ponts i passeres, visitant un antic castell, roures monumentals, ermites, fonts i una cova, contemplant paisatges preciosos i gaudint de vistes sensacionals.

La Cresta del Gall és fantàstica pels amants de grimpar i de crestejar. És una cresta intensa i llarga. Són ben bé dues-tres hores de grimpades i desgrimpades, i la roca calcària és molt bona, amb bones preses. Mans i botes s'hi aferren molt bé. Jo l'he gaudit moltíssim.

L'entorn i el paisatge són sensacionals. La ruta combina trams de solana i d'obaga, amb molta varietat de vegetació. Les vistes des de la Cresta del Gall són fabuloses.

Ruta original: JEP BOIX, sobre la qual hem fet canvis de traçat a l'inici, al descens del Puig de Bestracà, a la masia Can Ripoll i al tram final de la ruta posterior al Pas dels Liberals.

______________________________

A TENIR PRESENT:

Cal estar molt atent i concentrat durant la travessa per la Cresta del Gall, per posar les mans i els peus als llocs adients i anar progressant.

Alguns trams de la Cresta del Gall són aeris i amb una mica d'exposició. Tanmateix, en molts d'aquests trams pots triar si anar pel costat més aeri de la cresta o anar pel costat amb més vegetació, on no hi ha exposició.

En alguns punts de la cresta, la dificultat no ve donada per la verticalitat o pel pas per la roca, sinó per la vegetació que cal esquivar.

Per arribar al punt d'inici de la Cresta del Gall he recorregut un tram camp a través, grimpant i passant com he pogut per vegetació. Si no t'agrada anar camp a través, continua pel corriol i començaràs la Cresta del Gall en un punt posterior.

La ruta és físicament exigent. Convé estar en bona forma física. L'ascensió per la cresta és llarga i bastant trenca-cames pel continu puja-baixa.

No facis aquesta ruta si acaba de ploure. Convé que la roca estigui seca per evitar relliscades.

No es pot passar pel camí que travessa la masia El Ripoll. Hi ha un rètol que prohibeix el pas. L'he vorejat per la zona propera a la riera de Beget.

El camí que va de Can Pei al punt d'inici de la ruta és una pista forestal en bon estat però amb algunes pedres sobresortint. No cal un 4x4 per passar-hi, peró convé que el vehicle no sigui baix. Recomano no anar amb el cotxe més enllà d'on he aparcat.

______________________________

RESSENYA:

Des de la carretera que passa per Oix, agafem un trencall a la dreta i seguim una pista forestal fins que aparquem a un marge de la pista.

Des d'allà iniciem la ruta resseguint la riera d'Oix, travessant el Pont Trencat i gaudint d'unes magnífiques vistes de la cresta del Ferran, que s'alça de forma imponent davant de nosaltres.

En un punt determinat de la pista, poc després de creuar un torrent, trobem una fita a mà esquerra que indica un corriol ascendent amb fort pendent.

Ascendim pel corriol. En un punt determinat, trobem una fita. Des d'aquí podem seguir recte i arribarem a la Cresta del Gall en un punt posterior. En el meu cas, prefereixo iniciar la cresta el més aviat possible i giro a mà dreta per anar camp a través, grimpant sobre roques i travessant vegetació fins arribar a la Cresta del Gall.

El trajecte per la Cresta del Gall és senzillament fabulós. És una marató de grimpades, desgrimpades, camins sobre roques esmolades, portells, trams de bosc, que dura entre dues i tres hores. I les vistes a banda i banda de la carena són espectaculars.

En alguns trams una mica verticals, pot ajudar a l'ascensió aprofitar branques i arrels de matolls o arbres per progressar.

En alguns punts de la cresta, trobem unes marques vermelles que ens indiquen els passos més senzills. Si es vol evitar els punts més exposats de la cresta, convé seguir les marques vermelles.

La cresta finalitza al Puig de Bestracà, on hi trobarem les ruïnes del castell de Bestracà. Tan sols s'hi endevinen les restes de l'antiga església de Sant Julià, que fou capella del castell. La resta de terrenys que ocupaven les edificacions residencials i defensives són pilons de pedres. Sembla que aquest castell mai va tenir una excessiva importància i la seva jurisdicció era molt petita, tan sols comprenia part de les terres que avui formen els municipis de Beget i Oix. El castell està documentat l'any 977.

Iniciem el descens per la cara nord del Puig de Bestracà, en direcció nord-oest. Cal estar molt atents, perquè el sender no és evident. És un sender descendent pedregós, marcat amb algunes fites. Cal estar atent a les fites i la traça per no equivocar-se.

El camí va girant cap a l'oest, convertint-se en corriol i desembocant a la Portella. Allà girem a la dreta i resseguim un corriol fosc que aviat va en direcció nord-est.

En arribar a la Campassa, el corriol s'obre i entrem en una clariana entre pins i alzines. El sender davalla fins arribar a les Feixanes, un mas en ruïnes, i uns metres més enllà passem per la Font de les Feixanes.

El sender-pista continua, ara sense pendent, travessant boscos preciosos. Passem pel Bac de Coll de Joell i arribem al Coll de Joell, on s'obre una àmplia zona de pastura.

Continuem pel sender-pista passant per indrets de gran bellesa, travessem la riera de Beget i visitem els roures del Rei o d'Ormoier, dos roures monumentals situats a la plana de Plancesilles al peu de l'imponent Tossal Gros. S'estima que els roures tenen cinc-cents anys.

Continuem pel sender i agafem un trencall a l'esquerra per ascendir per un corriol que ens duu a l'església romànica de Sant Miquel d’Hortmoier. És una senzilla església romànica del segle XI, tot i que ja és consignada en un document de l’any 979. L’edifici és d’una sola nau, amb absis rodó. Fou possessió de Cuixà, i al segle XIV formava una parròquia, però des del segle XVIII depenia ja de la d’Oix. S'hi guardava el notable Sant Crist d’Hortmoier.

La pista ens dirigeix cap a la masia de Can Ripoll, però un rètol ens indica que no podem passar, així que girem a la dreta, seguim uns metres el camí que va cap a la riera de Beget i ens desviem a l'esquerra en direcció est per vorejar els camps de la finca.

Continuem per la pista, passant per dos punts de la riera de Beget, fins que la creuem. Continuem caminant uns metres paral·lels a la riera, fins que arribem a la Palanca del Samsó, un estret pont de fusta sense baranes que creua la riera de Beget.

Entrem en un corriol, on ens trobem un preciós petit un pont de pedra, que no creuem. Continuem corriol amunt, girem a la dreta, creuem un rierol i cotinuem corriol amunt, passant pel Grau d'Escales i pel fabulós Pas dels Liberals, flanquejant la cresta del Ferran.

Visitem L'església-refugi de Santa Maria d'Escales. És una església romànica, que apareix documentada per primer cop l'any 977. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església va ser saquejada, com gran part dels temples de la zona, i va desaparèixer la talla de la Mare de Déu nova.

Continuem per un corriol que ben aviat gira a la dreta travessant una riera per sobre d'una passera de fusta. Si està humida, cal vigilar de no relliscar.

Uns metres més enllà arribem a la Font d'Escales.

Des d'aquí continuem uns metres pel corriol i arribem a una bifurcació. Malgrat el corriol de l'esquerra està més fressat, prenem el corriol descendent a la dreta.

Després d'uns primers metres poc fressats, continuem per un corriol ja més marcat i fressat en direcció sud-oest. El corriol davalla fins la riera d'Escales, que creuem, resseguim uns metres i ens desviem a la dreta per un corriol ascendent.

El corriol alterna un primer tram tancat, humit i espès amb un segon tram de clarianes assolellades.

Arribem a la Tuta d'Escales, una cova, per la que s'hi pot entrar metres endins amb un frontal.

Continuem pel corriol, creuem la riera d'Oix, ascendim i arribem al pont Trencat, pel que hem passat a l'inici de la ruta. Travessem el pont i recorrem la pista fins arribar on hem aparcat el cotxe, finalitzant així aquesta magnífica ruta.