Alta Garrotxa, Puig de Bassegoda pel Caire de Comadells

Interessant circular que rodeja la Vall de Riu culminant al Puig de Bassegoda per l’atractiu Caire de Comadells. Transitarem per antics camins que comunicaven les masies amb pobles i ermites, i que ara són trepitjats, quasi exclusivament, per excursionistes atrets per aquests paratges.

Seguim el conegut camí de Sadernes (298 m) a Sant Aniol sentint el brogit de l'abundosa riera que s’escola per les gorgues esculpides per les aigües. Abandonem la pista pel Pont de Valentí (312 m), situant-nos al marge dret de la Riera de Sant Aniol. Seguim en direcció nord, el sender fressat i marcat amb pintura verda-carbassa i groga. Obviem la desviació a Talaixà i creuem el camí forestal que es dirigeix a la Quera. Abans de les restes del Molí de Riu, el camí connecta amb la pista que es dirigeix a la Muntada. Quan aquesta s’acosta a la Riera de Sant Aniol la pintura ens fa travessar-la. Com que la riera baixa força carregada d’aigua hem d’escollir el millor lloc per intentar no mullar-nos gaire els peus. Un altra opció és continuar per la pista: més amunt trobarem un gual per on també es pot intentar passar a l’altra banda sense cap garantia de no acabar xops.
Uns metres endavant ens desviem per la dreta per un camí que dóna accés a un ample prat després de passar una tanca, abandonant definitivament el sender de Sant Aniol. Per la banda esquerra el camí continua cap a l'est. Quan fa una corba a la dreta, seguim recta trobant un antic sender arranjat i poc trepitjat (374 m) que transcorre per la base sud del Martanyà per damunt del Torrent del Tumany (pintura carbassa i fites). Després d'un breu tram d'ascens passades les parets de les Marrades, el camí es va tornant més ample i planer. Ens aturem un moment per contemplar el Roure de Ca n'Agustí a tocar de la masia del mateix nom. Des de les feixes de la casa (587 m) tenim una àmplia panoràmica de la cara sud del Martanyà i dels contraforts occidentals del Bassegoda (Serra de Riu).
Anem a buscar l'entrada de la masia i continuem per un corriol fins a un altra construcció. Ara girem a l'esquerre per anar a buscar un torrent sec; el deixarem a la nostra dreta trobant un senderó que comença a pujar sense cap senyal en direcció nord-est. Cada cop es torna més evident i alguna fita ens ajuda a seguir-lo. Al collet del Vinardell (691 m) s'enllaça amb el sender que prové del pont de Sant Valentí per Sant Feliu de Riu (pintura verda-carbassa i groga). Ja no el deixarem fins al cim. Marcada ascensió a l'Ermita de la Mare de Déu de les Agulles (870 m); vistes sobre La Plana i la Vall de Riu.
Després de fer una mossegada es reprèn la marxa sempre seguint la pintura. Ara el camí va planejant cap a l'oest; trobarem un sender per la nostra dreta marcat amb pintura groga i rastres de blava. A l'Alpina que disposo no hi consta aquest camí, però dedueixo que condueix al coll de Riu. Continuem planejant seguint la pintura verda-carbassa fins al Collet de Santa María. En aquest punt un pal indicador ens indica el que ens resta fins al cim. Fem un gir de 90 º cap al nord i de seguida comencem a pujar per terreny rocós que no es deixarà gairebé fins al cim. Abans arribarem al marge del Caire de Comadells (1018 m) on s'obra una àmplia panoràmica de 180º cap al nord: des dels propers Martanyà, el Ferran, Talaixà, Puig de Sant Marc, Comanegra i serralades del Ripollès fins al llunyà Pirineu oriental cobert encara del mantell nival. Sense deixar el pedregam, la pintura i les fites ens faran anant guanyant alçada en sentit nord-est.
Després de superar un ressalt rocós entrem en una pineda clarissera perdent inclinació fins a tornar a quedar sobre la Vall de Riu. Abans de començar a rodejar la piràmide cimera per la cara sud-est seguim unes fites que per la nostra esquerre ascendeixen pel rocam a l'oblidat cim secundari del Bassegoda (1363 m) i que està separat del principal per una clivella, infranquejable per a mi. Es retorna pel mateix camí o de forma lliure pel millor lloc que trobem. Un altre cop a la base del castell rocós seguim fites i pintura que va rodejant el Bassegoda pel sud-est fins a trobar-nos el sender que prové del Pla de la Bateria. Una darrera grimpada (pintura verda) amb ajuda d'unes grapes metàl·liques i cadenes ens deixa al cim del rei de l'Alta Garrotxa (1375 m). Des de la seva posició tindrem una visió quasi total d’aquesta terra abrupta plena de serralades, cingleres i de petites i profundes valls.

Descens amb cura pels passos equipats. Un cop al sender el seguim en direcció sud-oest (dreta) pel mateix lloc per on hem vingut. Un cop a la tartera deixem la pintura i per caminoi entre el pedregam agafem sentit sud. Aquella te una forta pendent i és molt incòmode; a poc a poc ens anem acostant al seu marge dret en el sentit de la marxa buscant terreny més sòlid.
Després d'un petit descens per rocam el senderó es fa més planer fins al Coll de Riu (993 m). Cruïlla de camins. Pal indicador. Continuem en sentit sud obviant el descens a ca n'Agustí per pista. Per la nostra dreta ens desviarem per corriol fressat que ens deixa al Coll d'Espinabell (945 m). Continuem en la mateixa direcció per camí ample. Al nostre davant s'alcen les parets dels cingles de Freixenet o de Guitarriu.
En poca estona arribem al Coll d'Alp (998 m). Una opció és continuar cap a la cinglera i superar-la pel Treu Gros tornant a Sadernes pel Coll de Faja i Sant Andreu de Guitarriu. Aquest cop decideixo retornar seguint el camí que passa per la banda septentrional de la cinglera. Ens orientem cap a l'oest: una marca de pintura vermella al tronc d'un pi ens ajuda a localitzar el senderó. Més endavant trobarem alguna fita. Pendent suau dins del bosc. Sensació de solitud, de camí poc transitat. En una clariana veurem que la pintura es desvia cap a la dreta. Segons el mapa, si el seguíssim arribaríem un altre cop al Coll d’Espinabell; no hem de deixar mai l’orientació a ponent. El caminoi que es fa evident mentre avancem, està cobert per abundant fullaraca sense rastre de petja recent. Es passa pel costat de la Font del Còdol de petit doll. El trajecte de lleu descens, planer a estones està força emboscat. Els faigs i el boix fan que les vistes sobre la vall de Riu siguin escadusseres, però des d'alguna clariana podrem veure el majestuós Bassegoda cap a llevant o les properes parets calcàries dels Cingles de Guitarriu. Si més no, gaudirem del silenci només interromput per les nostres pròpies passes. A poc a poc el descens és més evident. Obviem la desviació cap al Treu Petit (senyal de fusta) i després de passar per una fageda el pendent s'incrementa fins a l'Ermita de Sant Feliu de Riu (543 m).
A partir d'aquí seguirem la pintura groga i verda-carbassa que ens deixarà de nou a l'altura del Pont de Valentí (342 m). Només cal seguir fins a Sadernes (298 m).