Alta Ruta de los Perdidos

Voltant el Mont Perdut i el Vinyamala: La Alta Ruta de los Perdidos

Després de l’èxit assolit pels Carros de foc, l’any 2011 s’estrenava una nova ruta, una mica més exigent, amb el nom de l’Alta Ruta de los Perdidos. Aquesta ruta és la que vam decidir fer aquest estiu, i a continuació en faig una breu ressenya per animar-vos a fer-la, ja que, segons la meva opinió, és potser el millor trekking que es pot fer als Pirineus. Consta de 5 etapes i es fa nit als refugis de Bujaruelo, Goriz, Pineta, Grange de Holle (Gavarnie) i Oulettes de Gaube. Tot i que aquest és el sentit que ens recomana la organització, nosaltres vam preferir començar pel refugi de Pineta i fer la volta en el sentit horari. Us faig una breu descripció de les etapes que vam fer:

1-Pineta- Goriz (+1464m -500 m). Sortim del refugi de Pineta i remuntem el coll d’Añisclo. Posteriorment per uns passos equipats amb cadenes arribem a la Faja de las Olas i contemplem el canyons d’Añisclo i d’Ordesa des de la seva part superior; les vistes són espectaculars. Arribem a Goriz, segurament el refugi més ocupat del Pirineu.

2- Goriz- Bujaruelo (+673 m -1463m). Sortim de Goriz en direcció a la bretxa de Rotllan tot passant per la cova gelada de Casteret que es troba tancada per evitar el seu deteriorament, i pel pas de los Sarrios un altre pas equipat, a poca distància de la Bretxa de Rotllan. La baixada, pel refugi de Sarradets fins al Port de Bujaruelo és també un itinerari molt concorregut a l’estiu. Del Port fins al refugi, és un camí molt menys transitat que ens retorna la tranquil·litat de les valls pirinenques. Arribem al refugi de Bujaruelo, que després de l’estada a Goritz, ens sembla un hotel de 5 estrelles.

3- Bujaruelo- Oulettes de Gaube (+1253m -440m) Remuntem per la solitària vall del riu Ara i tenim a la nostra dreta els contraforts del Vinyamala. Arribem al collado de los Mulos i a la baixada aviat veiem la cara nord del Vinyamala amb el que queda de la seva gelera. Som agost ha fet un estiu molt calorós i s’hi afegim el deteriorament degut al canvi climàtic la gelera no està en el seu millor moment. Arribats al refugi d’Oulettes l’espectacle de les parets rocalloses del Vinyamala és esfereïdor.

4- Oulettes de Gaube- Granje de Holle(Gavarnie) (+999 m -1325m). Sortim pel matí amb un fort vent que sortosament va afluixant a mesura que ens enfilem a la Hourquette d’Ossue. Des d’aquí pugem al Petit Vinyamala (3032 m), baixem al Refugi Baysellance
i comencem el llarg descens per la vall d’Ossue fins a Gavarnie. Els darrers 10 km seguint el GR10 són per paisatges bucòlics fets per abundants prats i terrenys de pastura.

5- Grange de Holle (Gavarnie)- Pineta (+1464 m -1719m). El dia més llarg i amb més desnivell. Del refugi de la Grange de Holle baixem al poble de Gavarnie i pugem al refugi de Espugettes. Tot seguit després de remuntar la Hourquette d’Alans se’ns presenten dues opcions per tornar a Pineta: passar pel Puerto Nuevo o per la Bretxa de Tucarroya. Donat que no hi ha neu, escollim passar per la Bretxa i hi arribem després d’una pujada considerable per una tartera força desfeta. Arribats al petit refugi que hi ha a la mateixa bretxa, contemplem un altre dels paisatges estel·lars del trekking: la cara nord del Mont perdut i el llac Marboré. Ens queda una llarga baixada fins a Pineta, final del nostre recorregut.

Han estat 5 dies de caminada, quasi 100 km de recorregut uns 6500 m de desnivell positiu pels paisatges més abruptes i espectaculars del nostre Pirineu tenint ben a prop les cares Nord del Montperdut i el Vinyanala. Totalment recomanable.

.