La Gomera: Alto de Garajonay (circular des de Las Mimbreras)

L' Alto de Garajonay amb els seus 1485 metres d’alçada és el punt més elevat de La Gomera (Illes Canàries), situat al seu centre geogràfic, pertanyent al terme municipal de Vallehermoso, formant part del Parque Nacional de Garajonay, terme de procedència aborigen, que la Unesco va catalogar com a Patrimoni de la Humanitat i també Reserva de la Biosfera. L’illa sorgeix d’un seguit de cicles volcànics i aquesta muntanya està formada principalment per colades de laves. El seu ascens des de la zona d’El Contadero, a la carretera GM-2, és ben senzill, ja que s’hi arriba per una còmoda pista per a vianants que en 1,4 quilòmetres remunta els 130 metres de desnivell que separa els dos punts. La seva integració al Parc Nacional fa que es pugui aprofitar l’extensa xarxa de senders per a completar un fantàstic itinerari circular, que passa per ser la millor ruta de senderisme a l’illa.

Un cop situats al barranc d’El Cedro, a la zona coneguda com Las Mimbreras, trobarem uns rètols del PN que, seguint les rutes 9 i 18, ens menen a El Contadero i a l’Alto de Garajonay, a través d’aquest fantàstic i més que mil·lenari bosc humit que alberga la millor mostra coneguda de laurisilva, format per diverses espècies de fulla perenne que al Terciari cobria pràcticament tota Europa. A més a més, hi trobem el rierol d’El Cedro, per on corre l’aigua durant tot l'any. Val a dir que en la nostra visita a l’illa ens l’hem trobada seca, rostida i eixuta, ja que la sequera passa factura arreu, però hem pogut gaudir de l’aigua d’aquest curiós rierol durant la primera i la darrera part del nostre recorregut per dins el Parc Nacional.

Avançarem pel Lomo de los Tascos, per un camí fressat, ample i ben delimitat, on anirem trobant estaques amb codis QR en els que ens expliquen una mica la història i característiques de l’indret. A estones veurem com el sender està reforçat per graons fets amb troncs, sempre voltats de l’exuberant bosc de laurisilva, un autèntic luxe donada la temperatura que feia fora d’aquesta protecció natural. Arribem així al pàrquing d’El Contadero, a la carretera GM-2, on comença la pista esmentada a l’inici, per la que pugem. En un punt veurem com a l’esquerra surt un camí que puja a l’Alto, però el rebutgem, ja que volem traçar un itinerari circular. D’aquesta manera coronem el punt més elevat de La Gomera, on hi ha una caseta de vigilància forestal i un mirador amb un cercle de pedres que envolta el que queda del vèrtex geodèsic. Tot molt humanitzat, al ser un dels indrets més concorreguts de l’illa. Marxem del cim pel NE, sobre el traçat del GR 131, que ens acompanyarà una estona. Passem una cota secundària i baixem de forma directa fins al pàrquing - rotonda de Pajarito, a la carretera GM-2, des d’on seguim el GR en direcció al mirador del Morro de Agando.

El camí passa a tocar mateix de la carretera GM-2 i ens porta al mirador de Tajaqué, on hi ha una petita zona per aparcar. Metres més endavant, una moderna passarel·la ens fa passar per sobre de l’esmentada carretera i pararem compte a una bifurcació a la dreta, on farem un breu tram d’anada i tornada per a visitar el mirador del Morro de Agando, que ens ofereix una panoràmica sobre Los Roques, afloraments d´origen volcànic en forma de menhirs, als que hi dedicarem un itinerari panoràmic en una altra jornada. Recuperem el sender troncal, tornem a travessar la carretera, en aquest cas la CV-14, a l’alçada de l’aparcament de La Zarcita i deixem el GR 131 per a seguir la ruta 18 del PN que ens durà a la collada de Reventón Oscuro, un altre punt on hi ha espai per deixar el cotxe. Travessem la carretera i seguim la pista empedrada que en clar descens ens portaria al caserío d’El Cedro, fent-ho per un lloc pel que hem passat amb el cotxe abans de començar a caminar. Després d’un fort revolt de paella, al cap de poc veurem que de cara marxa una altra pista, en aquest cas de terra, que és per on hem anat a Las Mimbreras, però en el nostre cas seguim avall una mica més per la principal, fins a trobar un trencall que a l’esquerra, per la ruta número 2, ens porta fins a l’ermita de Lourdes. Tornem a estar dins el màgic entorn del rierol d’El Cedro i es nota en la vegetació i l’entorn fantàstic que li dona al bosc. Arribem en poc menys d’un quilòmetre a l’esmentada ermita, inaugurada l’agost de 1935 gràcies a la iniciativa d’una senyora anglesa anomenada Florence Stephan Parry, que hi va posar els fons necessaris per a la seva “erecció”, com diu la placa commemorativa. Al costat trobem una àrea de pícnic i una font, per on segueix el camí que en 500 metres ens deixarà a l’indret on hem començat a caminar.

Dificultat tècnica: Cap ni una, anirem tota l’estona per pistes i camins fressats, evidents i fitats, sense cap mena de complicació

Accés al punt d’inici: Per la carretera GM-2 anirem fins a la cruïlla que porta a Hermigua per la CV-14, a l’alçada de La Zarcita. Un cop a la zona d’aparcament de Reventón Oscuro, marxem a l’esquerra per la pista d’El Cedro, parant compte al trencall que marxa de cara un cop fet el revolt de paella. És una pista tancada al pas d’autocars, majoritàriament de terra i està en bon estat general, tot i que cal parar compte amb algun aixaragall. Acaba justament a la zona de Las Mimbreras, que és on deixarem el cotxe. Val a dir, que hem aparcat aquí per fer la pujada de bones a primeres i no traçar un perfil amb forma de V, tot i que es pot començar a qualsevol dels aparcaments que trobem a les carreteres GM-2 i CV-14

Nota: Variant ampliada de la ruta (#68V) extreta de la guia La Gomera de l’editorial Rother, seguint la cartografia del mapa 1:25000 que sobre La Gomera té l’editorial Alpina