ALZINA DEL SALARI - COLL DE TRES CREUS - FONT DE LA POLA - COLL DE BOIX - PARC SANT LLORENÇ DE MUNT I L'OBAC - Mura. 111015

ALZINA DEL SALARI - COLL DE TRES CREUS - FONT DE LA POLA - COLL DE BOIX - Mura. 111015

Deixem el cotxe al aparcament de l'Alzina del Salari i pugem per una pista que ens porta al Coll de Tres Creus, continuem vorejant la Porquerissa i el Jaciment de la Balma de la Porquerissa, fent cap a la Font de la Pola, La Pola i els Castellots de Tanca, seguidament anem al Turó de la Cort Fosca i pugem al Coll de la Cort Fosca, continuem cap al Coll de Boix i ben prop trobem l'Alzina del Vent, baixem pels Graons de Mura i pel Sot de la Teula arribem al punt de sortida de l'Alzina del Salari.

Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac

Descripció

El conjunt de Sant Llorenç del Munt i l'Obac constitueix una formació muntanyosa que apareix solitària des de la plana del Vallès Occidental i del Bages, les dues comarques que trepitgen les seves vessants. Forma part del sistema de la serralada Prelitoral catalana.

El paisatge del massís es caracteritza pel bosc d'alzina i pi blanc (amb menor presència de roures i avellaners a les obagues) tacat de roca pelada. Es tracta d'un material geològic de tipus conglomerat, originat pels productes al·luvials abocats al mar que ocupava la depressió Central catalana en temps remots. L'amuntegament de còdols resultant ha format, en assecar el mar (en el mateix procés geològic que va donar lloc a Montserrat), cornises, grutes i monòlits. La muntanya està perforada per més de tres-centes coves i avencs.

Es tracta d'un paisatge de baixa muntanya mediterrània, amb una forta empremta de l'establiment humà que l'ha ocupat al llarg dels segles. El monestir de Sant Llorenç del Munt, edificat al cim de la Mola, és el monument més emblemàtic del massís. Va ser fundat el 985 i consagrat el 1064. Va ser una de les seus més importants dels monjos benedictins, però després d'uns anys d'esplendor el van acabar abandonant al segle XVII. Conserva l'església romànica i altres edificacions monacals de l'època i posteriors.

Al massís també hi abunden restes arqueològiques neolítiques i medievals: masos (abandonats, dedicats encara a l'activitat agrícola o convertits en residències), cases obrades a la roca (com els Òbits o la muntanya de la Balma), barraques de vinya, pous de glaç, fonts (la majoria seques a l'estiu), etc.

El camí ral de Barcelona a Manresa, una de les rutes més importants del segle XIX, al seu pas pel massís, era una zona de gran activitat bandolera. En la memòria popular han quedat gravades les malifetes, reals o llegendàries, de Capablanca.

El 1972 es va aprovar el primer pla de protecció de Sant Llorenç del Munt il'Obac, i el 1987 es va constituir com a parc natural amb una superfície de 2.655 hectàrees, situades principalment en els termes de Matadepera i Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) i Mura (Bages). En aquestes poblacions, al Pont de Vilomara i a la Casanova de l'Obac, ja dins del parc, hi ha oficines d'informació sobre el massís, però la més completa és el Centre d'Interpretació del Coll d'Estenalles, que compta amb plafons explicatius de la geologia i la fauna, un audiovisual i una àrea de lleure.

Des d'allà es poden fer altres caminades més curtes, com la que condueix fins a la cova Simanya i al Montcau, o més llargues, com la que va fins a la Mola passant per la carena.

S'agraeix la valoració positiva de la ruta.