Alzina dels Colls - Serrat de la Madrona - El Roseret - St Sadurní de Fonollet - St Miquel de Fonodegell - Balma les 7 portes

Alzina monumental dels Colls

Arbre monumental. L'alzina dels Colls (Quercus ilex subsp. ballota), o l'Alzina Grossa, és un arbre que es troba al municipi de Casserres. Es troba entre prats de conreu de secà, amb taques de bosquets de carrasca i pi pinyer als voltants, amb algun roure i alguna servera, argelaga, romaní, botja d'escombres, trèvol pudent, ravenissa blanca, amarant, blet, trèvol, pastanaga silvestre, corretjola i barbera. És una alzina que fa d'amorriador, això vol dir que és objecte de cura. La capçada es corona de manera episòdica i la seva base, sempre horitzontal, indica el límit del mossec del ramat. La funció dels amorriadors és acollir els ramats, especialment els migdies de juliol i agost en els moments de màxima radiació solar. Els ramats s'hi amorrien, és a dir, fan la migdiada sota l'ombra.

Balma de les Set Portes

La balma de les Set Portes, també coneguda com la balma del Calau, és una cavitat ubicada dins una paret rocallosa sorrenca que ressegueix tot el seu perímetre frontal. Conserva una de les restes de parets, murs i distribucions interiors més importants de Catalunya. Ben amagada en un petit ressalt del cingle, abocada a la vall del torrent de ca l’Escalé, la balma ocupa una llargada d’uns cinquanta metres i una profunditat inusual. Això fa que tot el conjunt de l’habitacle tingui molts metres quadrats aprofitables, per la qual cosa no sembla estrany que fos habitada fins a mitjans del segle XX. L’espai interior està compartimentat a mena d’estances destinades a diversos usos com l’estable per al bestiar o les habitacions pròpiament dites. Una de les sales té un forn de pa en molt bon estat. El nom vindria originat per les set portes que es van obrir al mur de pedra i la tàpia que es va construir per convertir-ho en habitatge. Actualment, de les set portes, una està tapiada i una altra ensorrada. En època de guerres, serví com amagatall i, durant les guerres carlines, va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s’observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància.

Banc

Bassa de Cal Pebràs

Cartell a la Balma

Cartell Sender de les Fonts

Cim del Serrat de la Madrona

El Serrat de la Madrona és una petita formació rocosa de només 682 metres que es troba al municipi de Puig-reig, a la comarca del Berguedà. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Hi podem trobar un vèrtex geodèsic situat sobre d'un pilar de formigó i també un màstil amb una estelada.

Creuar a través de grans pedres

Dreta (davant de l'Hostal Nou)

El Polvorer

Masia del terme municipal de Puig-reig, de dimensions mitjanes que ha conservat les característiques tradicionals. Consta d'una edificació, distribuïda en tres naus, amb planta baixa, més dues plantes pis i sota coberta, aquesta última afegida en època posterior com testimonia un canvi de dimensions de les pedres de les façanes. Aquesta edificació principal té adossat un cos més baix al costat sud-est, de planta baixa més pis. A la cantonada nord hi ha un petit cos de pedra que ha estat transformat en una terrassa feta amb materials moderns. Els murs perimetrals són de pedra semi arrebossada, amb les cantores fetes de carreus escairats. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures tenen tancament de fusta amb llindes i brancals de pedra. A la façana principal destaquen el portal d'entrada, adovellat, i una galeria amb dos arcs lleugerament rebaixats. Al costat de ponent té una gran cambra semisoterrada, amb volta de pedra, que era el femer. Al nord hi ha una renglera de coberts que tenen els fonaments i parets de pedra, alguns dels quals ampliats amb maó. Es conserven una trentena de documents referits a la casa. El més antic és de 1771 i la majoria són del segle XIX. El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest històric mas.

Encreuament a l'Alzina dels Colls

Encreuament a l'ermita del Roseret (anada i tornada)

Encreuament a Sant Miquel (anar i tornar)

Ermita del Roseret (Puig-reig)

Capella/ermita de petites dimensions, d'una sola nau, sense absis i amb la porta a ponent. Presenta un simple campanar d'espadanya de grans dimensions, reconstruït posteriorment. Aquesta capella rural és molt arcaïtzant i no té un estil definit. Els murs estan fets amb carreus ben tallats però de mides variables, més irregulars a la façana principal. La coberta és de teula àrab a dues aigües. A la part davantera té un pedrís que forma una mena d'avantcambra quadrada, amb el terra enrajolat. La façana té un portal amb llinda que conserva una interessant inscripció. Es tracta d'una gran llinda de forma gairebé quadrada que té gravat un escut amb una creu i quatre roses als cantons, amb un aire vagament renaixentista. La inscripció es llegeix amb dificultats: “MIOAN (...) PRAEVERE (...) ANY 1579”

Font de Pastorelles

Gir a la dreta (pista)

Girar a la dreta

Inici i final de ruta

Masia dels Colls del Lledó

Pou

Roc de la Mel

Aquesta macro forma arrodonida presenta, per la cara nord, tretze forats de petites dimensions de factura antròpica rebaixats a la pedra formant tretze graons. Forma part d'un conjunt de cinc blocs, dels quals n'és el més destacable. A la part superior de la cara sud hi ha un gravat molt erosionat i de difícil identificació. Segons informació oral facilitada pel Sr. Ramon Bernades, es tracta d'una pedra termenera. Sembla que aquest bloc de pedra sorrenca hauria estat batejat amb el nom del Roc de la Mel per la gran quantitat d'arnes d'abelles que hi havia als voltants. Tanmateix, hi ha una llegenda que conta que sota del roc hi havia amagada una olla molt gran plena de mel. Font: Natura Local.

Sant Miquel de Fonogedell (Casserres)

És una petita ermita romànica dedicada a Sant Blai. És formada per una sola nau rectangular coberta amb arc de mig punt que acaba en un petit absis semicircular, bastit a la part de llevant i cobert amb un quart d'esfera. L'edifici és molt auster, mancat totalment d'ornamentació. La porta originària que assenyalava l'entrada es trobava a migdia, però avui dia roman tapiada, si bé encara és visible. Actualment, el primer edifici romànic resta molt modificat. El petit campanar d'espadanya, d'una obertura, la porta a ponent i la sagristia oberta a tramuntana són obres molt posteriors. El fet d'estar totalment enguixada en el seu interior i el cor als peus de l'església modifiquen l'espai original. Guarda la clau la Sra. Pilar Sunyer Puig, la “La Pilar de Cal Blasi” del carrer Bisbe Comellas, 119 de Casserres.

Sant Sadurní de Fonollet (Puig-reig)

Es tracte d'una església romànica d'una sola nau i coronada per un absis a llevant, el qual resta amagat per la casa de cal Fuster, adossada a aquesta part de l'església. Així mateix, pel costat de migdia s'hi ha adossat la construcció de la rectoria, cosa que acaba de desfigurar l'obra romànica. L'església és totalment llisa, sense ornamentacions. A ponent s'alça la façana amb la porta d'entrada, molt senzilla. Consta d'un sol arc adovellat coronat per una cornisa o arquivolta feta amb petites dovelles i que descansa sobre unes impostes amb motllures. Al damunt hi ha una finestra de doble esqueixada amb arquivolta i una ornamentació de boles. Un robust i massís campanar d'espadanya de dos ulls corona la façana. Posteriorment el campanar sofrí un afegitó que el convertí en comunidor. L'interior de la nau és coberta amb volta clarament apuntada. Actualment, les parets interiors són pintades amb decoració que imita un parament de carreus. A l'entrada de l'església hi ha el cor. Davant de la façana de l'església hi ha el cementiri.