Ametlla de Merola - Palanca de Cal Riera - Font de la Pinassa - Cal Vidal - Cal Marçal - Ametlla de Merola

Ametlla de Merola

Inici de la sortida al pàrquing de la Colònia tèxtil Ametlla de Merola.

Riu Llobregat i Canal

L'Ametlla de Merola és un nucli d'uns 181 habitants (2021) situat a la vora del Llobregat, al vessant meridional de la comarca del Berguedà al terme municipal de Puig-reig, que es va originar com a colònia industrial tèxtil a l'últim terç del segle xix, el conjunt arquitectònic del qual, actualment, és inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La seva Festa Major és inclosa al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. La tipologia urbanística de l'Ametlla és diferent a la de les altres colònies de l'Alt Llobregat. Les cases són unifamiliars, de dos pisos d'alçada, orientades en carrers i formant placetes -plaça de l'Església, plaça del Mercat, plaça del Cine...- tot a un cantó de la fàbrica. Aquest tipus de construcció s'explica per la situació especial del terreny en un planell que possibilità l'edificació d'aquestes cases unifamiliars i de dos pisos amb una distribució gairebé de forma geomètrica. Era una colònia completa que disposava de farmàcia, cinema, teatre, cafè, botigues, caixa d'estalvis, etc

Bosc de Ribera

Els boscos de ribera o galeria són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, (és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (mantell freàtic). A l'àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials (al·luvions), no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del Bages, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos. Algunes de les espècies més habituals en els boscos de ribera dels Països Catalans: Àlber (Populus alba) Freixe (Fraxinus excelsior i Fraxinus angustifolia) Gatell (Salix cinerea) Om (Ulmus minor) Pollancre (Populus nigra) i els seus híbrids Salze blanc (Salix alba) Sarga (Salix eleagnos) Tamariu (Tamarix sp.) Vern (Alnus glutinosa)

Pont Eix del Llobregat

L'autopista E-9 i l'autovia C-16 , també anomenada Eix del Llobregat és una via ràpida d'accés a França i al Pirineu des de l'àrea metropolitana de Barcelona. Té una longitud de 154 km aproximadament. Els primers 56 km són d'autopista de peatge (Barcelona-Manresa nord) amb data de final de la concessió al 2039; i des del km 56 fins al km 97 (41 km) són d'autovia (Manresa Nord-Berga Sud); en els 37 km darrers és una via ràpida. El primer tram fou inaugurat l'any 1989, entre Terrassa i St Fruitós de Bages. Dos anys després s'inauguraren dos trams més, que completaren el trajecte com a autopista de peatge fins a Barcelona. Un quart tram entre Sant Fruitós i Sallent fou inaugurat l'any 1995, aquest lliure de peatge. El 2007 finalitzaren les obres del desdoblament fins a Berga, també lliure de peatge, amb la obertura del Viaducte de Cal Prat, d'uns 568 metres. El 2008 va sortir a informació pública la prolongació del tram d'autovia de Berga fins a Bagà, de 21 quilòmetres de longitud, on s'anunciaven quatre fases: un tram d'autovia entre Berga i Cercs de 6 quilòmetres, un tram de 7.5 quilòmetres de carretera 2+1 entre Cercs i La Nou de Berguedà, un desdoblament d'1.5km a l'altura de La Nou, i un tram de sis quilòmetres de tercer carril entre La Nou i Bagà. A data de 2020 aquest estudi informatiu estava caducat i estava pendent la relicitació del projecte. Existia a Cercs una mobilització veïnal que s'oposava a un traçat que passés pel marge oest del riu Llobregat, i proposava un traçat pel costat contrari.

Riu Llobregat

Palanca de Cal Riera

Panoràmica

Panoràmica

Colònia Cal Vidal

La Colònia Vidal, també coneguda com a Cal Vidal, és una antiga colònia tèxtil concebuda com un nucli autosuficient, amb habitatges per als obrers, església, escola, etc. a la riba del riu Llobregat, en el municipi berguedà de Puig-reig inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Les colònies industrials van ser un dels trets característics de la Revolució Industrial de Catalunya. Actualment hi mostra el Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig. El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva família, els "Vidalets". L'any 1882 la família Vidal va comprar els terrenys necessaris per a la construcció de la Colònia. La construcció d'aquesta va començar el 1892, a partir del projecte d'un dels seus propietaris, l'enginyer Vicenç Vidal i Casacuberta, però no es va acabar de construir fins a l'any 1901. Ignasi Vidal va morir abans d'acabar les obres i va passar el relleu cap als seus dos fills. La colònia va estar en funcionament 79 anys, des del 1901 fins que va tancar portes l'any 1980. Gairebé totes les colònies tèxtils es construïen al costat d'un riu per aprofitar-ne l'energia hidràulica. La colònia Vidal està construïda al costat del Llobregat, considerat el riu més treballador del món perquè s'hi concentren moltes colònies. Es troba al municipi de Puig-reig, a la comarca del Berguedà, a 4 km del nucli, entre Puig-reig i Navàs, a la sortida 79 de la C-16. La Colònia Vidal respon al model d'estructura completa de les colònies industrials. A més dels elements productius (la fàbrica, la turbina amb la corresponent resclosa i el canal, i altres edificis destinats a la producció industrial) i dels habitatges per als treballadors, compta també amb tots els serveis típics de les colònies: església, convent, escola, cine-teatre, cafè, etc. Els habitatges de la colònia responen a unes tipologies diferents segons les necessitats: cases unifamiliars de dos pisos unides que formen carrers i blocs més o menys aïllats de tres pisos, amb diferents materials -com la pedra o el maó-. Cap als anys 40 del segle xx, la colònia conegué una nova etapa constructiva: s'edificà l'església de la Puríssima Concepció en un estil neomedievalista, la Torre de l'amo, la del director i alguns carrers de cases més.

Resclosa i salt d'aigua Colònia Cal Vidal

La Colònia Vidal respon al model d'estructura completa de les colònies industrials. A més dels elements productius (la fàbrica, la turbina amb la corresponent resclosa i el canal, i altres edificis destinats a la producció industrial) i dels habitatges per als treballadors, compta també amb tots els serveis típics de les colònies: església, convent, escola, cine-teatre, cafè, etc. Els habitatges de la colònia responen a unes tipologies diferents segons les necessitats: cases unifamiliars de dos pisos unides que formen carrers i blocs més o menys aïllats de tres pisos, amb diferents materials -com la pedra o el maó-. Cap als anys 40 del segle xx, la colònia conegué una nova etapa constructiva: s'edificà l'església de la Puríssima Concepció en un estil neomedievalista, la Torre de l'amo, la del director i alguns carrers de cases més.

Riu Llobregat

Font de la Pinassa

La font de la Pinassa deu el seu nom al conjunt de pins que l'aixopluguen i que fan del paratge un lloc ombrívol, prop del Llobregat. La font brolla en un espai arrecerrat però espaiós que destaca pel seu bon estat de conservació i condicionament. L'Associació de Veïns de Cal Marçal en té cura del seu manteniment i neteja.

Xemeneia Cal Marçal

Cal Marçal és de l'any 1886 i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. Aquesta concessió fou atorgada a la raó social "Antonio Torra. Hijos y Compañía", de Manresa. El 1915 els Torra es van vendre les seves propietats a la societat “Luís Pons i Sobrinos”, propietaris de la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, els Pons vengueren la fàbrica de Cal Marçal a Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell. A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. El mateix any 1929 es començà a ampliar la fàbrica i el 1932 s'instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats, de tot tipus, de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església. Malgrat que la fàbrica es modernitzà constantment i s'especialitzà en producció de llençols i tovalles, la forta crisi del tèxtil que afectà, durant els anys vuitanta, tot Catalunya -i especialment el Berguedà- va acabar provocant el tancament de la fàbrica l'any 1989. Avui, però, dins els murs centenaris d'una de les fàbriques més ben conservades de les antigues colònies del Berguedà, i gràcies al seu modern equipament, torna a bullir l'activitat industrial adaptada als nostres temps.

Fàbrica Cal Marçal

La fàbrica, un impressionant edifici de planta rectangular cobert a dues vessants i amb planta baixa, dos pisos i golfes, fou construït en diferents etapes però totes les ampliacions van respectar la tipologia d'edifici manchesterià. Pel sector de migdia destaca la sala de turbines promoguda per la família Viladomiu, que constitueix un dels millors exemples d'arquitectura racionalista en equipaments industrials de l'època. Amb planta baixa i pis, com la majoria de les naus d'aquest període, la coberta és de teula àrab a dues aigües, les façanes estan construïdes amb pedra. Els brancalls, llindes i escopidors de ceràmica arrebossada formant un relleu al voltant de la finestra que la emmarca. Les finestres de la planta superior estan unides amb una sanefa que juntament amb la barbacana fa el remat de la façana. La fàbrica acull un complex industrial de petites empreses que comparteixen serveis comuns. Les obres que s'hi efectuen per encabir noves activitats respecten el conjunt fabril, tant pel que fa a la tipologia com els materials.

Església de l'Assumpció de Cal Marçal

L'església es va aixecar en els anys 50 del s. XX, coincidint amb l'època mes productiva de la fàbrica. A la seva dreta està adossada la rectoria. Es troba situada en el centre de la colònia, dividint els dos nuclis principals: el barri de la carretera a una banda i els antics habitatges i la fàbrica a l'altra. La façana principal conta amb un petit pòrtic sostingut per columnes de pedra, la teulada de teula àrab que introdueix al portal d'entrada que és un arc de mig punt adovellat. Al damunt del pòrtic hi ha un òcul. A la dreta esta el campanar de planta quadrada amb altes finestres rectangulars i coberta a quatre aigües del mateixos materials que l'església. Aquesta té a una sola nau amb murs de pedra vista a les parts inferiors de les façanes i arrebossades a les parts superiors i la coberta són de teules ceràmiques de tipus àrab.

Riu

Panoràmica

Panoràmica

Passera de la Riera Merlès

La Riera de Merlès és un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona i el Bages. Neix prop del Molí de Moreta a la confluència de la Riera del Molí i del Torrent de l'Estanys que davallen dels Rasos de Tubau, als termes municipals de les Llosses i Sant Jaume de Frontanyà. El seu curs transcorre per municipis amb poca població i això fa que tingui un atractiu paisatgístic i natural força rellevant, ja que el paisatge s'ha modificat molt poc. El seu traçat està ben comunicat per carretera, i s'hi pot accedir des de poblacions com Puig-reig, Gironella, Prats de Lluçanès, les Llosses o Borredà, ja més al nord.

Pont

Panoràmica

Palanca de l'Ametlla de Merola

Palanca de ferro sobre el riu Llobregat construïda el 1890 i que comunica la colònia industrial de l'Ametlla de Merola (en terme de Puig-reig) i el nucli de tradició pagesa de Galera (en terme de Gaià). Està emplaçada 100 metres al sud del lloc on hi ha la casa de cal Melic. La palanca és formada per una estructura metàl·lica característica de principis del segle XX que és sustentada per una base de pedra a cada costat del riu i per un pilar central, de planta oval. La seva llargada és d'uns 40 metres. Molt probablement aquest era un lloc de pas molt antic, d'època romana o fins i tot anterior. Segons BOLÓS i HURTADO (2004: 45), l'any 981 ja hi ha documentada una "strata cardonense" que venia d'Oristà i creuava el Llobregat o bé per aquest pas o bé una mica més avall, pel molí de Castellet, per dirigir-se cap a Cardona. Aquest camí transversal que comunicava Vic i l'Osona amb Cardona al segle XVIII era conegut com a camí Saliner o camí de Cardona. Tal com hem dit, aquest lloc de pas s'anomenava tradicionalment Gramolar o Graumulà. Aquest nom està documentat l'any 1331 i fa referència al gual que hi havia al costat esquerra de l'actual palanca, per on baixa un camí recte cap al riu. Actualment està mig destrossat. En un document del 1400 es parla de “Graumulà” i de “Peucalçó”. Aquest segon terme es referia al fet que per travessar el riu calia treure's el calçat. Així mateix, en un mapa de Catalunya del 1798 (mapa de Goosefeld) entre els passos del riu Llobregat es marquen els de Gironella, Gramolar, Navarcles i Monistrol. Això indica que es tractava d'un lloc de pas important. Pel costat de Gaià, en devien seguir diversos camins: un feia un recorregut semblant al de l'actual carretera de Prats de Lluçanès (BV-4401), passant vora el castell de Gaià i de l'església parroquial; un altre passava per l'actual raval de Galera cap a Sant Pere de Monistrol (on hi ha un nucli destacat d'època visigòtica), i un altre que devia fer un itinerari més cap al nord, en direcció a la zona de Matamala. Per aquesta zona també hi passava l'esmentat camí Saliner, però sembla que travessava el Llobregat al molí de Castellet, on hi havia un altre pas i, ja al segle XX, un pont. Des de ponent el camí Saliner venia pel Mojal, travessava el Llobregat i, ja en terme de Gaià, passava prop de Badia, Manalvens, cal Pons i Coll de Comadoms, per continuar en direcció a Oristà i Vic. Cal dir que, a més del trànsit de viatgers, també passaven per aquest sector importants rutes de transhumància. El 1832 es va posar en funcionament la fàbrica de l'Ametlla de Merola, i es va construir la consegüent resclosa. El 1890 es va construir la palanca per travessar el riu que facilitava la comunicació entre la gent de Galera i l'Ametlla de Merola, ja que molts habitants d'aquest nucli pagès van entrar a treballar a la colònia. La va finançar l'amo de la colònia. Entorn d'aquesta època també es va fer una nova resclosa en un indret lleugerament desplaçat i més alta, que és l'actual. Amb aquests canvis l'antic gual va quedar anul·lat. Un tros més avall hi ha un gorg anomenat de la Mula. L'estudiós de Galera Ramon Vila sosté la hipòtesi que el nom de Graumulà podria fer referència a un grau o graó per on passaven les mules i on, tal vegada, se n'hi hagués estimbat alguna.

Murals Parc Ametlla Merola

Realitzats per Valentí Gubianas i Escudé (Navàs, 15 de maig de 1969) és un il·lustrador català. Va estudiar a l'Escola Massana. El 1995 va publicar el seu primer llibre il·lustrant un text d'Elena O'Callaghan. Es considera influenciat per les obres de Carme Solé Vendrell, Montse Ginesta, Mariscal, Peret, Arnal Ballester o Montse Tobella. Ha treballat per a diferents editorials, sobretot il·lustrant llibres infantils –més d'un centenar–, i ha col·laborat a les revistes Cavall Fort i Tretzevents. Amb el conte Alí i Rambodine es va estrenar com a autor del text il·lustrat. És també un reconegut pintor de murals. El 2015, Gubianas va celebrar els 20 anys de la publicació del seu primer llibre amb una exposició antològica a la sala gran del Centre Cultural El Casino de Manresa i una altra a la Fàbrica Nova de Navàs. La Internationale Jugendbibliothek va incloure l'àlbum Els Gegants a The White Ravens 2021, una selecció dels 200 millors títols de l'any de literatura infantil i juvenil d'arreu del món (procedents de 54 països i en 38 llengües diferents). És autor del mural d'homenatge a Josep Vallverdú, fet al Gargar Festival 2023 de Penelles amb motiu del centenari de l'escriptor