PN d’Aigüestortes i Sant Maurici: d’Amitges a Sant Maurici per les Obagues, el Mirador i la Cascada de Ratera (Pallars Sobirà)

PN d’Aigüestortes i Sant Maurici: d’Amitges a Sant Maurici per les Obagues, el Mirador i la Cascada de Ratera (Pallars Sobirà)

Aquest cap de setmana ens acostem a Espot per fer una volta pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.

Així que, de bon matí, ens acostem a l’entrada del poble, a la parada de taxis 4x4, on lloguem un viatge d’anada fins Amitges per, posteriorment, baixar caminant a l’Estany de Sant Maurici, des d’on tornarem novament en taxi fins Espot.

És una ruta de baixada per un camí ben senyalitzat que passa pels estanys de la Munyidera, els Barbs, Gran d’Amitges, Obagues de Ratera, Ratera i Sant Maurici, a més de visitar el refugi guardat d’Amitges, el bonic Mirador de l’Estany de Sant Maurici i la magnífica Cascada de Ratera. Una passejada molt bonica i força assequible, perquè la distància total és d’uns 8 km, sempre en descens. Només cal vigilar de no relliscar en alguns trams de corriol desfet i amb molta pedra solta.

Anem per feina. Sense fer gaire cua a la parada, ens posem en marxa amb el 4x4 que, en uns 50 minuts, ens deixa més enllà del refugi d’Amitges, on tot just comença la pujada al Port de Ratera. Només baixar del taxi ja tenim unes vistes espectaculars al Port i el Pic de Ratera, els Pics de Saboredo i d’Amitges, i les omnipresents Agulles d’Amitges. Al nostres peus tenim els estanys de la Munyidera (nord) i dels Barbs (sud) per on fem una petita volta abans de començar la baixada.

Com deia, abans de començar la ruta de baixada, val la pena fer una petita passejada pels dos estanys. Hi ha un corriol fressat per on podem passar d’un a l’altre. Tots dos són molt bonics però, posats a triar, em quedo amb l’estany dels Barbs, per les vistes i perquè té alguns racons amagats molt bonics per la seva riba.

Després de fer la volta pels estanys tornem al punt d’inici, amb un pal indicador, on realment comença la tornada.

Aquí tenim tres alternatives vàlides: la més fàcil es baixar directes al refugi d’Amitges per la pista de terra per on hem pujat. Són 5 minuts de camí sense cap complexitat.

Les altres dues alternatives que ens baixen al refugi permeten gaudir una mica més de l’entorn.

La primera baixa pel camí fressat i empedrat que surt per l’esquerra i marxa per la riba dreta de la part final de l’estany de la Munyidera i de l’estany Gran d’Amitges. És un camí ben fressat i amb un curt tram, més tècnic, amb blocs de pedra on cal anar en compte de no ensopegar. Passat aquest tram de roques, sortim a un corriol herbat amb bones vistes al refugi, l’estany i les agulles d’Amitges.

La segona alternativa, que seguirem avui, marxa entre els dos camins comentats anteriorment, puja al turonet que tenim al davant i baixa al refugi per un corriol no senyalitzat, però amb grans vistes a les Agulles i a l’estany d’Amitges.

Com deia, nosaltres remuntem al turonet amb vistes magnífiques a les agulles i anem baixant per un corriol fressat que, uns metres enllà, ens deixa a la pista molt a prop del refugi on, abans d’arribar, baixem pel corriol de l’esquerra per fer una petita volta per la presa de l’Estany Gran d’Amitges, amb vistes espectaculars a les Agulles d’Amitges, pel nord, i als Encantats, pel sud.

Feta la volta per la presa ens dirigim al refugi guardat d’Amitges, a 2.365 metres d'altitud, que forma part de la ruta de Carros de Foc, i és propietat del CEC (Centre Excursionista de Catalunya). Avui no ens aturem al refugi però, si voleu, podeu prendre quelcom i gaudir de les magnífiques vistes des de la terrassa-mirador, amb un plafó informatiu amb els principals cims del voltant.

Seguim camí per la pista, molt concorreguda a l’estiu, i als 150 metres, a la cruïlla amb pal indicador, la deixem per seguir un corriol fressat en direcció a l’Estany de les Obagues. No hi ha pèrdua perquè, per tot el camí, anirem trobant senyalització amb estaques de fusta de color groc.

Seguirem aquest corriol amb bones vistes durant aproximadament 1 km, fins arribar a la cruïlla amb pal indicador del GR 11. Per la dreta remuntaríem pel Barranc de Ratera fins el Port de Ratera, però nosaltres seguim a l’esquerra per baixar a l’estany de les Obagues de Ratera, que ja veiem al fons.

En uns minuts arribem a l’estany. Aquí descansem una estona i el Tuc aprofita per refrescar-se una mica.

Després seguim avall pel GR 11, amb marques vermelles i blanques, i anem perdent alçada resseguint el riu de Ratera i travessant algunes passeres de fusta fins sortir a una nova cruïlla amb pal indicador. Per la dreta anem al Mirador de l’Estany, on arribem en 10 minuts i on podem gaudir de vistes espectaculars a l’estany de Sant Maurici, als Encantats gran i petit (2.747 i 2.738 m) i a molts altres cims que tenim al Sud-Est: El Pui Pla (2.825 m), Pic de Peguera (2.982 m), Feixanc (2.695 m), Subenuix (2.881 m) i Morto (2.901 m), entre altres.

Deixem el mirador i desfem camí fins el pal indicador del GR 11, que ara seguirem per la dreta, en direcció a l’estany de Ratera, on arribem en pocs minuts després de passar per la magnífica Pletiu de Peretó i l’Estanyola de Ratera.

A l’Estany de Ratera, un des nostres favorits perquè de molt joves vam venir a fer rutes per la zona i tenim grans records, descansem una estona per fer l'entrepà a l'ombra.

Després de dinar seguim avall uns 300 metres, fins trobar un nou pal indicador. Aquí podem triar baixar directes a l’estany de Sant Maurici per la pista fàcil de terra que fan servir els taxis o, com fem nosaltres avui, deixar la pista i baixar pel corriol de la dreta, en direcció a la Cascada de Ratera. Com sempre, triem seguir el corriol fressat que travessa un bedollar i ens deixa a la magnífica Cascada de Ratera, on val la pena aturar-se una bona estona per gaudir de la remor de l’aigua i deixar-se acaronar el rostre.

Uns metres enllà hi ha un altre mirador a la cascada i una passera de fusta abans d’arribar a les proximitats de l’Estany de Sant Maurici, des d’on tindrem vistes espectaculars dels Encantats a l’altra banda de l’estany.

Seguim camí per la riba de l’estany, passem per la Font de Sant Maurici i, finalment, arribem al planell herbat on hi un monòlit de pedra, un camí adaptat de fusta, l’Oficina d’informació del parc, la presa de l’estany i la parada del taxi, on esperem el nostre per tornar a Espot i fer una cervesa ben merescuda.

Magnífica ruta pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, sempre per camins ben fressats i marcats que ens permet gaudir de la natura en plenitud. No ens cansarem mai de passejar per aquest entorn natural tant encisador. Molt i molt recomanable.

Salut i bona caminada !