Anglès Ermita de Santa Barbara

La ermita de Santa Bárbara está situada a más de 850 metros de altura, en una montaña colmada de castaños, ahora con las ramas descargadas de hojas, que las vemos mustias y pochas por los suelos, de estilo románico , referenciada ya en 1310, el edificio consta de dos partes, una que se utiliza como refugio, y la capilla con un gran campanario en espadaña de un solo ojo de arco, en la campana está gravada una inscripción, por un lado : "Parroquia de Sant Martí Sapresa: Ermita de Santa Bárbara 1952 Laus Deu". Y por el otro "Amics de santa Bàrbara 2002: els amics de santa Bàrbara al poble d'Anglès i a tots els que veneren aquest indret", rodeada de prados con mesas de picnic , una torre de vigía contraincendios y otra con un vértice geodésico. Partimos de la Avenida Floricel de la villa de Angles, dirección las Minas del Santo Padre, que las vemos a poco menos de un kilometro a la izquierda, edificio de ladrillo en ruinas donde vivían los mineros, eran propiedad de la Santa Sede, de ahí su nombre, se extraía galena , mineral de plomo y en su producción los gases tóxicos que emanaban, eran expulsados a través del Tut, una alta chimenea situada encima de un cerro, estuvieron activas hasta 1930. Siguiendo el curso de la riera de Sant Amanç, llegamos a la ermita del mismo nombre, la vemos en lo alto de un montículo, llegamos a ella por una corta senda, santuario recientemente restaurado, data del 1019 como “Santii Amancii Anglesis”, románica como tantas otras de estas tierras, su campanario también de espadaña (cadireta), de dos ojos, a finales de septiembre se celebra una romería en este templo. Caminamos ahora por una pista, dejando el estrecho valle que entre campos y bosques nos han conducido en la primera parte de la ruta, que ya empieza a conquistar metros de desnivel, nos ayudan las zigazagas o revueltas que vamos trabajando a lo largo del camino, pisamos con precaución entre barro, sorteando charcos, clavando bastones, que nos son de gran ayuda, el tránsito de vehículos para la explotación de los bosques han dejado el firme cenagoso y sucio, así seguiremos los próximos tres kilómetros, hasta ver a la izquierda una senda que se eleva, ayudados por una cuerda fija de 8 milímetros subimos al roquedal del Conquet, terraza donde se puede disfrutar de impresionantes vistas, cuatro curvas mas y nos encontramos en la carena de la Sierra de Santa Bárbara, y allí en la cima esta la ermita, como un otero miramos hacia el valle aun con la niebla tempranera, adivinando los minúsculos puntos singulares de estas tierras, unos minutos mas y estaremos de vuelta, lo hacemos por una senda vertical y rápida, esta señalizada como GR-178, Ruta de Serrallonga, popular bandolero que por el año 1630 robaba a los ricos para dárselo a los pobres, dicen, se llamaba Joan Serra Ferrer y nació en La Sala de Viladrau, fue preso y torturado en el castillo de Savassona y ahorcado en Barcelona, pero esto será otra ruta que tenemos pendiente, pasado el Pla dels Llancers paramos unos minutos en la Font dels Gossos, con poco agua y sin potabilizar, la senda baja cruzando las marradas de la pista así pasamos por delante de una torrentera que viene de la Mina Vella, y de la masía de Can Bellvei, de dos plantas y golfas, con tejado que viertes a dos aguas, majestuoso edificio, y asi entramos al pueblo por Can Deu y cerramos circuito, hemos andado juntos, Inma, Rosa S, Teresa, Joana G, Antonio, Carlos, Juan V, Juan A y Julian , SENDA VIVA
L'ermita de Santa Bàrbara està situada a més de 850 metres d'altura, en una muntanya satisfeta de castanyers, ara amb les branques descarregades de fulles, que les veiem mústigues i escalfes pels sòls, d'estil romànic , referenciada ja en 1310, l'edifici consta de dues parts, una que s'utilitza com a refugi, i la capella amb un gran campanar en espadaña d'un sol ull d'arc, en la campana està gravada una inscripció, d'una banda : "Parròquia de Sant Martí Sapresa: Ermita de Santa Bàrbara 1952 Laus Deu". I per l'altre "Amics de santa Bàrbara 2002: els amics de santa Bàrbara al poble d'Anglès i a tots els que venerin aquest indret", envoltada de prats amb taules de pícnic , una torre de vigía contra incendis i una altra amb un vèrtex geodèsic. Partim de l'Avinguda Floricel de la vila de Angles, adreça les Mines del Sant Pare, que les veiem a poc menys d'un quilometro a l'esquerra, edifici de maó en ruïnes on vivien els miners, eren propietat de la Santa Seu, d'aquí el nom, s'extreia galena , mineral de plom i en la seva producció els gasos tòxics que emanaven, eren expulsats a través del Tut, una alta xemeneia situada damunt d'un turó, van estar actives fins a 1930. Seguint el curs de la riera de Sant Amanç, arribem a l'ermita del mateix nom, la veiem a la part alta d'un monticle, arribem a ella per una curta senda, santuari recentment restaurat, data del 1019 com “Santii Amancii Anglesis”, romànica com a tantes altres d'aquestes terres, el seu campanar també de espadaña (cadireta), de dos ulls, a la fi de setembre se celebra un romiatge en aquest temple. Caminem ara per una pista, deixant l'estreta vall que entre camps i boscos ens han conduït en la primera part de la ruta, que ja comença a conquistar metres de desnivell, ens ajuden les zigazagas o revoltes que anem treballant al llarg del camí, trepitgem amb precaució entre fang, sortejant tolls, clavant bastons, que ens són de gran ajuda, el trànsit de vehicles per a l'explotació dels boscos han deixat el ferm llotós i brut, així seguirem els pròxims tres quilòmetres, fins a veure a l'esquerra una senda que s'eleva, ajudats per una corda fixa de 8 mil•límetres pugem al roquedal del Conquet, terrassa on es pot gaudir d'impressionants vistes, quatre corbes mes i ens trobem en la carena de la Serra de Santa Bàrbara, i allí en el cim aquesta l'ermita, com un alturó mirem cap a la vall àdhuc amb la boira matinera, endevinant els minúsculs punts singulars d'aquestes terres, uns minuts mes i estarem de tornada, ho fem per una senda vertical i ràpida, aquesta senyalitzada com GR-178, Ruta de Serrallonga, popular bandoler que per l'any 1630 robava als rics per a donar-l'hi als pobres, diuen, es deia Joan Serra Ferrer i va néixer a la Sala de Viladrau, va ser pres i torturat al castell de Savassona i penjat a Barcelona, però això serà una altra ruta, passat el Pla dels Llancers vam parar uns minuts a la Font dels Gossos, amb poc aigua i sense potabilitzar, la senda baixa creuant les marradas de la pista així passem per davant d'una torrentera que ve de la Mina Vella, i de la masia de Can Bellvei, de dues plantes i perdulàries, amb teulada que aboques a dues aigües, majestuós edifici, i asi entrem al poble per Can Deu i tanquem circuit, hem caminat junts, Inma, Rosa S, Teresa, Joana G, Antonio, Carlos, Joan V, Juan A i Julian , SENDA VIVA