Anglès Salvatge

Download

Trail photos

Author

Lluís Clapés

601 49 430

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 4.85 mi
Elevation gain: 2,067 ft
Technical difficulty: Difficult
Elevation loss: 2,067 ft
Max elevation: 1,514 ft
TrailRank: 51
Min elevation: 557 ft
Trail type: Loop

Time: 4 hours 56 minutes
Coordinates: 1153
Uploaded: October 27, 2022
Recorded: October 2022

Be the first to clap

near Cuch, Catalunya (España)

Viewed 97 times, downloaded 3 times

Trail photos

Itinerary description

Ruta que ens portarà pels racons més feréstecs i oblidats del terme d'Anglès, com el paratge de Rifred, descobrint antigues mines, miradors sobre esqueis de roques i corriols de bosquetans o caçadors.

Dificultat
Els que preferiu bons camins, ben fresats i sense riscos, millor que no feu aquesta ruta.
Hi ha trams de pendent forta, tant de pujada com de baixada, on és fàcil relliscar. Es passa pel damunt de barrancs i esqueis, on una caiguda pot ser perillosa.
No recomano portar bastons, en tot cas, només pels trams plans. Les baixades són molt més segures i ràpides amb la tècnica d’anar-se agafant als troncs i branques de bruc del camí.
Per altra part, en algun tram no hi ha camí o és molt precari, cal fixar-s’hi per seguir el track i no es pot anar ràpid (almenys la primera vegada). Altres trams es pot córrer sense problemes.
A tardor de 2022, quan obro, deixo tots els passos nets de romegueres, arítjol i bruc, es pot passar arreu sense problemes. Amb el temps, els camins es poden embrutar i recomano anar preparat (pantalons llargs de cotó, guants de cuir i algun estri per netejar).

Geologia
El recorregut discorre totalment per roques metamòrfiques del paleozoic. Les que trobarem majoritàriament son gneissos ordovicians (unitat Gnlg), que tenen uns 465 milions d’anys. En alguns llocs de les cotes més baixes, apareix la unitat d’esquistos d’Osor (unitat COgp), amb les típiques vetes blanques de quars i sil·limanita (aquestes roques son més abundants a baix, als marges de la carretera d’Osor).
Durant tot el recorregut, també apareixen pòrfirs granodiorítics (Gpgd). Són roques plutòniques o intrusives, formades per un magma que, durant l’orogènia herciniana, va ascendir per esquerdes de la roca encaixant i va solidificar lentament a gran profunditat formant dics en el terreny. Es reconeixen pels petits cristalls blancs de feldespats (plagiòclassis, ortoclassis,...) envoltats d’una matriu compacta que pot tenir diferents tonalitats. Pel camí pla que seguirem per arribar al mas de Bellvehí en trobarem mostres.
Altres elements singulars que veurem:

La mineralització de ferro de les mines d’en Bertran.

El filó hidrotermal de F/Pb/Zn de Rifred. Aquest filó s’emplaça sobre la mateixa falla E-O que el fió de les mines d’Osor i és pràcticament idèntic a aquest en quan a mineralització.

En baixar pel barranc del torrent de la Mina vella de Bellvehí, un dipòsit sedimentari format per blocs i còdols, ben cimentat formant una conglomerat molt compacte. L’edat és incerta, imagino que prou antiga pels fenòmens d’erosió que presenta, potser el plistocè?.

A l’inici del camí pel que tornem de Rifred, al marge, es pot identificar un aflorament molt petit de marbre, que es presenta blanc, molt pur i de gra groller (sacaroide). És un exemple dels nivells discontinus de calcàries (COc) intercal·lats en la unitat d'esquistos d'Osor (COgp) que es troben en molts punts de les Guilleries.

Mineria
Passem per dos llocs on s'hi van realitzar labors de mineria.
A les mines d'en Bertran s'hi troben unes petites prospeccions sota un crestó de roca amb mineralitzacions d'òxids de ferro (ocres de limonita). Les labors podrien correspondre a una concessió minera de nom 'Pilar' de l'any 1920.
Més endavant, al torrent de Rifred, es creua un filó hidrotermal de direcció E-O amb minerals de fluorita, esfalerita i galena. El filó és molt similar a els que es van explotar a les mines d'Osor i es desenvolupa sobre la mateixa falla del terreny. S'ha intentat explotar en diferents moments.

Waypoints

Punt de sortida

Iniciem la ruta al carrer Bellvehí d'Anglès, on arrenca el GR178 que puja a Santa Bàrbara, però que no seguirem. Al contrari, prendrem el camí de l'esquerra, que va al costat del torrent, seguint indicacions cap a la Font d'en Bertran.

Desviament

Després de deixar, a l'esquerra, una casa de nova construcció veurem un dipòsit i ens desviarem per un corriol a l'esquerra que passa damunt un tub d'aigua. El corriol acaba en una petita carena que cal seguir uns metres a la dreta, pujant, per recuperar la pista just davant un finca reixada amb una casa i jardins. Seguirem aquesta pista a l'esquerra, cap a la font.

Font d'en Bertran

En el lloc que la pista creua el torrent de la Verneda, veurem la font d'en Bertran un metres per sota, tocant el torrent. Aquest punt és una deu important que abasteix d'aigua diverses finques i la bassa de reg que hi ha sota can Figueres. Just sobre la font, cal deixar la pista i enfilar-se per un camí una mica brut en direcció nord.

Mines d'en Bertan

Aquest lloc es coneix com les "coves d'en Bertran", però en realitat son mines, o, més aviat, prospeccions sota un crestó de roques amb minerals de ferro. Identifiquem un parell de cates, d'uns 2 o 3 metres màxim.

Els minerals presents son òxids de ferro que es presenten en forma d'ocres de limonita, molt embrutidors. També hi ha quars, en petits cristalls mil·limètrics. Respecte qui va obri aquests forats, ens consta una concessió de l'any 1920, de nom "Pilar" i sol·licitada per Ramon de Berenguer i de Llobet, veí de Girona. Ramon de Berenguer i de Llobet (1870-1928) fou un aristòcrata, polític i industrial gironí, promotor de les centrals hidràuliques de Vilanna i Bescanó. Per tant, aquest lloc va atraure l'interès d'un peix gros de l'època, almenys per invertir-hi diners. Curiosament, la concessió es demana per plom, que no n'he pogut trobar gens, tot i que l'aflorament té una certa semblança a les mines del Sant Pare, per tant, no es pot descartar.

Des de les mines, pujarem sobre el crestó de roca i el seguirem cap amunt, pel costat d'un reixat.

Trobar camí carener

Seguint el crestó mineralitzat i la reixa, arribarem a un camí carener que es manté en bon estat gràcies a les bicicletes i el seguirem cap amunt, creuant una primera pista i arribant ràpid a una segona pista.

Inici de corriol

La segona pista, la seguirem uns metres a l'esquerra. De seguirda, ens desviem a la dreta per seguir un corriol o pas poc definit que continua seguint la carena. A partir d'aquí, resulta més complicat de trobar el camí perquè ja no és trialera de bicicletes. Tanmateix, mantenint-nos sempre prop de la carena i buscant els millors passos, podrem anar pujant sense massa dificultat.

Cantanyers

Pujant per la carena, buscant el millor camí, anem alternant aulets i perxades de castanyers.

Enllaçar antic camí

En aquest punt, indicat amb fites, cal deixar de pujar per la carena i enllaçar un antic camí en desús, però ben definit, que flanqueja cap a la dreta.

Cirerer

En una petita rasa en el marge del camí, hi trobarem aquest cirerer (Prunus avium) que ha crescut espontani.

Enfilar marge per fita

Quan comencem a veure la casa de Bellvehí, el camí s'embrut i és molt difícil passar. Cal enfilar-se pel marge de l'esquerra, sobre un fita, i podrem sortir a la pista de Santa Bàrbara en pocs metres.

Les roques que formen la fita són pòrfirs granodiorítics grisos on podem veure-hi els típics fenocristalls blancs de plagiòclasis, molt ben definits.

GR178 de Santa Bàrbara

Sortim en una ampla pista, just sobre la casa de Bellvehí, i enllaçarem les marques vermelles i blanques que marquen les dreceres del camí de Santa Bàrbara, que seguirem en direcció de baixada.

Mas Bellvehí

Passem pel mas de Bellvehí, amb l'edifici adjunt que havia de ser un centre de recuperació per tuberculosos a inicis del S.XX.

Seguim baixant tres dreceres més, i abans de la quarta, on hi ha un pal elèctric amb una creu vermella i blanca, deixarem les dreceres i seguirem la pista.

Trialera 'el Perdut'

A la primera corba que trobem de la pista, veurem la indicació d'una trialera per bicicletes que es coneix com "el Perdut", que seguirem de baixada.

El camí segueix una carena molt ben definida. El costat esquerra té molt pendent per la qual cosa hi ha nombroses esllavissades. Gràcies a això, podem tenir molt bones vistes en aquesta direcció. Veurem, a l'altra costat del torrent, una coma de pendents suaus on hi ha una plantació de pins insignes (Pinus radiata). Es coneix com "la Rompuda", s'hi van obrir amples bancals i va ser el quintà de Bellvehí molt temps. Als anys 90 encara s'hi pasturava. Finalment, com a la majoria de quintàs del les Guilleries, es va convertir en una plantació de pins, que és el que ara veiem.

Desviament pel bosc

A partir d'aquest punt, la trialera es desvia cap a la dreta per recuperar el camí de Santa Bàrbara, i si seguim la carena sortirem en una zona amb abellars, que convé esquivar. Per sort, ens podem despenjar per l'aulet que tenim a l'esquerra. És un bosc amb molta pendent però es net i permet anar baixant, pel dret avall, de branca en branca uns 50 metres fins a trobar un corriol que creua el torrent.

Veurem que el torrent de la mina de Bellvehí, tot i anar gairebé sempre sec, s'ha enfonsat fort en el terreny formant un barranc, amb ressalts que no permeten el pas per la llera sense cordes. El creuarem pel bonic corriol que hem trobat, flaquejant fins a una carena. A partir d'aquí el corriol sembla seguir cap al torrent de Rifred, però unes esllavissades més endavant l'han espatllat, per tant, optarem per seguir carena avall, per restes d'antics camins i sempre amb fort pendent.

Fita de terme

Sobre la carena podem trobar una fita o pedra de terme amb la inscripció "Calm". Aquest nom (Joan Calm) consta com a propietari d'aquests terrenys ja en les demarcacions de mines de finals del XIX.

Penso que els topònims que figuren actualment al mapa del ICGC com "roques d'en Cau" i "partió d'en Cau", haurien de ser, respectivament, "roques d'en Calm" i "partió d'en Calm".

Risc - Pas proper al torrent

Ens acostarem cap al torrent en un flanqueig una mica exposat per anar a trobar el camí entre unes roques. Curiosament, aquest pas havia estat un camí en algun moment, ja que encara queden indicis que hi havia un mur de pedra seca, just sota el pas més exposat.

Les roques on ens trobem estan formades per un curiós conglomerat molt compacte. En un primer moment el vaig interpretar com a bretxa de falla, però la presència de còdols fa pensar, més aviat que s'ha format a partir de dipòsits col·luvials cimentats d'alguna forma.

Des d'aquestes roques, opcionalment, podem baixar al torrent, que en aquest darrer tram ha format un engorjat estret entre parets de roca. El camí del track, no obstant, a partir de la roca de conglomerat, s'allunya del torrent i segueix baixant pel bosc.

Intersecció

Després d'una baixa pronunciada fins al peu del torrent, trobarem un camí i el seguirem de baixada cap a l'esquerra.

Torrent de Rifred

Aquest torrent sempre porta aigua, fins i tot en èpoques de sequera.

De fet, a començaments de s.XX, l'aigua del poble d'Anglès provenia d'aquí, s'agafava una mica per sota d'on estem i la canalització és la que avui va a parar al la 'Font d'en Ricardet' que és al final del carrer Sant Miquel, darrera l'institut. L'ajuntament d'Anglès s'oposà durant aquell temps a l'obertura de la mina 'Oreste' en aquest lloc argumentant que en depenia el subministrament i la qualitat de l'aigua del poble.

Mines de Rifred

Seguim uns metres el torrent cap amunt i arribem a l'indret de les mines de Rifred. Podrem observar, al costat dret de la riera, una zona oberta amb les restes d'un antic terregall on hi podem trobar diferents minerals: fluorita, calcita, galena, esfalerita (blenda) i indicis de greenockita.

Al costat esquerra, hi ha vàries galeries obertes just al marge de la riera. Totes son molt curtes, d'uns 12 metres màxim. Segurament son molt antigues.

A la part superior de l'escombrera, hi ha un pou, al peu de la penya, ara protegit amb malla taronja, ja que representava un perill. Té uns 30 metres de profunditat, hi ha molta aigua però no està inundat. A mitja alçada del pou, hi ha una galeria. Més cap a l'Est hi ha una altra galeria curta. Totes aquestes labors daten dels anys 50.

Per últim, fora del track, baixant cap a la carretera d'Osor, hi ha les restes d'un edifici de totxana, on es troba una galeria d'uns 130 metres que havia de comunicar amb el pou i explorar si el filó tenia profunditat.

La primera referència documental que he trobat d'aquestes mines data de 1841, amb la implantació de la llei de mines, D. Antonio Jordà i Santandreu, veí de Barcelona, registra una mina de 'alcohol' (galena o vernís per ceràmica) i zenc, amb el nom 'Deseada'. El 1899, la Sociedad Minera 'La Andaluza' registra la mina 'La Ardilla'. El 1900, Eugène Perrier de la Bathie, veí de París, registra la mina "Oreste", de plom, però té la oposició de l'ajuntament d'Anglès per explotar-la. La concessió, no obstant, es mantidrà vigent molts anys. El 1921 Es registren les concessions "Rifret" i "Leslie" al voltant. A mitjans dels anys 50, MINERSA, companyia que explotava les mines d'Osor, porta a terme un projecte d'investigació, obrint el pou i la galeria, amb resultats negatius.

Per seguir la ruta cap a les roques de la Partió d'en Calm i els camins d'en Fredu, ens enfilarem grimpant per la cresta de roca, en direcció Est, dels del costat del torrent, abans de les primeres galeries. Si som observadors, veurem indicis del filó de fluorita en aquestes roques.

Roca i filó

Arribem a unes primeres roques que sobresurten, on podrem descobrir indicis del filó de fluorita que travessa Rifred seguint la direcció E-O. Es pot observar bé al costat dret del rocam, on hi ha un pi. La fluorita és massiva i, en quedar exposada a l'atmòsfera, perd el color, però en mostres de fractura fresca és verda. Si busquem bé, trambé trobarem algun indici de galena.

En aquestes roques, a més, hi descobrirem caus de mamífers, possiblement guineus.

Seguint pujant la carena pel 'camí d'en Fredu', amb marques de color blanc de tant en tant. Trobarem les restes d'una petita plantació il·legal de cannabis que hi va haver durant l'època del confinament, ara abandonada i sense risc. Convindria, tanmateix, netejar les restes que hi han quedat (testos, sacs d'adob, etc.).

Mirador d'en Fredu

Una roca amb vistes amb una gran marca de pintura blanca.

A partir d'aquí les marques blanques d'en Fredu van directes cap als miradors d'en Dídac i la Cabra, però el camí es molt brut. Jo he preferit fer una marrada seguint la petita carena en direcció Sud.

A partir d'aquí, la carena és arrodonida, amb pendent suau i força neta. A més, en alguns trams, es reconeix perfectament que hi havia hagut un camí.

Restes

En un punt de la carena, trobarem restes del que podia haver estat una petita barraca de bosquetans, o potser una simple fita.

Deixar el corriol

Deixarem de veure el torrent a la nostra dreta i, en el moment que intuïm que estem sobre una petita cresta, deixarem el corriol, que més endavant es perd, i seguirem amunt per aquesta cresta.

Pista

Trobem una pista que prové de Bellvehí i que seguirem cap a la dreta.

Desviament cap al camí dels miradors

Quan la pista arriba a la cresta, en una placeta més ampla, caldrà desviar-nos a la dreta i buscar un camí de baixada, amb marques blaves o blanques, i que no resulta fàcil de seguir en baixada. Cal parar compte. Anem cap a les roques de la Partió d'en Calm.

Mirador d'en Dídac

Sobre un esquei de roca, trobem aquest magnífic mirador, amb vistes als pobles de la vall, el curs final de la riera d'Osor, la central hidroelèctrica d'en Faria, Puig d'Afrou i els cingles de Sant Roc.

Actualment, algú hi ha instal·lat un gronxador penjat d'una branca d'alzina, per fer-hi l'estada més idíl·lica encara.

Mirador de la cabra

Un xic per sota, trobem un nou esquei de roca, més vertical però menys còmode. És el mirador de la cabra.

Per sota d'aquest mirador descobrirem restes d'aprofitaments, com murs de pedra seca per formar feixes. De fet, cap al sud, hi ha tota una zona feixada que, molt probablement, havia estat una vinya fa molts anys.

Seguirem la baixada pel camí, que ens portarà de nou al paratge de Rifred.

Intersecció anada-tornada

Sortim de Rifred pel mateix camí per on hem arribat, creuant el torrent de la mina vella de Bellvehi, per on hem baixat abans. Ara però, seguirem el camí, que en aquest primer tram pot estar un xic embardissat, però anirà millorant. El camí segueix una antiga pista abandonada, sense gens de pendent i flanquejada per pins que fan que es mantingui més o menys neta.

Pista de Perarnau

Arribem a una pista ampla que baixa cap a Perarnau i puja cap a Bellvehí. La travessem i, tot seguit, prenem una petita trialera de bicicletes a la dreta, en pujada, que ens portarà a trobar el camí de GR178 de Santa Bàrbara, marcat en vermell i blanc, que podem seguir de baixada per retornar fins al punt de partida de la ruta.

Comments

You can add a comment or review this trail