Anglès - Sant Pere Sestronques-Samt Amanç

EL TEXT ES DEL MEU AMIC I COMPANY D´EXCUSIONS JOSEP CASTELLS josepcastells
Avui el Mestre Manel Vila del Olmo, amic i company de tantes rutes i excursions ens ha proposat una ruta interessant per la comarca de la Selva, amb sortida i arribada a la població d'Anglès. La vila s'aixeca al mig d'una extensa vall que dista 17 km de Girona, 12 de Santa Coloma de Farners, 100 de Barcelona i 40 de la Costa Brava. La vila vella s'enlaira sobre un petit turó situat al mig d'una plana fèrtil que hi ha al costat sud de la desembocadura de la riera d'Osor al riu Ter, cabals d'aigua que marquen la frontera amb la vila veïna de la Cellera de Ter i amb el municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí respectivament. El poble modern s'ha anat estenent vers aquesta plana i damunt d'alguns petits turons que l'encerclen. El massís de les Guilleries tanca la vall per l'oest. El municipi comprèn el nucli urbà, els veïnats del Pla d'Amunt i Pla d'Avall, ambdós establerts al mig de la plana, i el veïnat de les Masies de Sant Amanç, enclavat damunt d'una zona muntanyosa que cau des dels contraforts de les Guilleries fins a arribar al Pla d'Avall.

Comencem l'itinerari davant de l'antiga estació del carrilet d'Olot a Girona. El Ferrocarril Girona-Olot va ser la principal artèria de comunicacions de les comarques de la Garrotxa, la Selva i el Gironès fins als anys seixanta. Un modest ferrocarril de via estreta (anomenat carrilet a Catalunya) de 54 km de longitud, va solcar les vores dels rius Ter, Bruguent i Fluvià sota la inquietant ombra dels volcans de la Garrotxa.

En un futur no llunyà, està previst que aquesta Via Verda quedi unida per un camí a la Via Verda del Camí de Ferro (12 km entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses). Si a aquest tram hi sumem la Via Verda de Girona-Costa Brava, que ja és tota una realitat, entre Girona i Sant Feliu de Guíxols (39 Km) ens podem desplaçar des de l'Alt Pirineu fins al Mediterrani al llarg de gairebé 135 Km.

El primer tram i fins a la sortida d'Anglès anem pel bellmig del nucli urbà,
a l'esquerra tenim el castell d'Anglès. El Castell d'Anglès és una construcció del municipi d'Anglès (la Selva) declarada bé cultural d'interès nacional.

Descripció
Del castell original com a tal, no es conserva gairebé res. Arran de diversos estudis se sap que el castell era bastit damunt del tram més enlairat del clos emmurallat, des d'on es dominava la vall d'Anglès i la banda de la Cellera, Sant Julià del Llor i Bonmatí. El que va ser el pati central del castell, descobreix la configuració quadrangular que tindria, als costats del qual s'alçarien les estances destinades a l'habitació. Al tram superior de l'edifici hi hauria un ample passadís, protegit en la part forana per un llenç de mur emmerletat, proveït d'espitlleres. També hi hauria l'estada senyorial de l'amo del castell. La porta del castell es trobava a l'angle superior de l'actual plaça de la vila, pujant-s'hi per una rampa. La façana lluïa una torre de l'homenatge. Per l'altre cantó tindria una portalada més petita, comunicant amb l'era del mateix castell.

Basant-se en aquestes premises, el castell aplegava per tant les característiques típiques d'un castell medieval dels segles XI-XII, és a dir, de mida reduïda i fixat en un punt alt i estratègic, format per una torre de base circular i envoltat per un recinte emmurallat. Tanmateix, tot i la pèrdua d'aquest element emblemàtic de la vila, s'han conservat elements molt interessants relacionats directament amb el castell, com són, per una banda, un petit pany de muralla -petit tenint en compte la mida i les dimensions que va arribar a assolir el castell- i les restes del primer clos emmurallat del castell i alguna arcada interior, avui en part conservades a dins d'algunes cases del barri vell. L'actual plaça de la vila correspon a l'antic pati d'armes del castell. La seva forma trapezoïdal és la forma característica que solien tenir tots els patis d'armes dels castells medievals de l'època.

L'emplaçament original del castell correspondria amb el que avui és un grup de cases situat entre el carrer del Castell i el pas cobert vers a l'antic pou públic de la vila.

I al davant l'Església de sant Miquel. La façana de Sant Miquel, a tocar de la Rectoria, té una entrada emmarcada de pedra motllurada -amb una inscripció datada de 1632- sobre la qual hi ha una fornícula pintada de blau amb una imatge de Sant Miquel. Aquest sector es va reforçar arquitectònicament perquè, fins a la Guerra Civil, sostenia l'antic campanar de l'església. També hi ha una finestra de pedra amb una reixa de ferro forjat.

Quant al campanar, està situat sobre el baptisteri, als peus de la nau. Té la base quadrangular i el pis octogonal separat en dos cossos -la zona de les campanes i la del rellotge i l'entaulament- per motllures emergents, també octogonals. El primer cos té quatre obertures per a les quatre campanes i el segon, quatre òculs per a quatre rellotges d'agulles i l'acabament de l'estructura en punta. L'actual campanar substitueix l'anterior, fet caure durant la Guerra Civil, situat sobre la porta de Sant Miquel.
Entre els béns artístics més destacables de la parròquia hi ha una creu gòtica de plata, però també cal esmentar el retaule barroc (1620-40) de l'altar major que fou destruït durant la Guerra Civil.


Deixem el nucli urbà i pugem pel carrer Dels Pins. Des de la carretera fent quatre passes cap amunt , s’agafa un camí a l’esquerra que puja als dipòsits de les aigües d’Anglès. Continuem per uns corriols tot pujant en direcció a Puig Ventós que al final acaba en forta pujada, a dalt parem a esmorzar i recuperar forces i després per un corriol a l'esquerra baixem per recuperar la pista que baixa fins a can Gravat i d’aquí a Sant Pere Sestronques. És una ermita del segle IX que era sufragània de l'església de Sant Amanç, restaurada recentment per un particular.

Edifici aïllat de planta rectangular, d'una sola nau unida a un absis semicircular, coberta a doble vessant a laterals. Cal destacar l'existència d'un porxo cobert també a dues aigües i amb un embigat de fusta i un accés d'escales de pedra, fruit de la reforma de 1994. La nau està unida a l'absis per mitjà d'un arc triomfal de mig punt que arrenca d'una senzilla imposta. L'absis està cobert amb volta de quart de cercle i la nau amb una senzilla estructura de fusta. A l'interior hi ha un banc de pedra al llarg de les parets laterals de la nau. Tant els interiors com els exteriors són fets de pedra vista. Al voltant de la zona de l'absis i de les parets laterals existeix una base de mur més àmplia que fa de suport a la construcció.

La façana principal, a ponent, consta d'una porta de fusta emmarcada de pedra amb un arc de mig punt de dovelles petites i poc treballades. Sobre l'actual porxo s'obre una petita i allargada espitllera i, sobre la teulada, s'alça un campanar d'espadanya d'un sol ull, també cobert amb una petita teulada de doble vessant. La façana septentrional conté una interessant finestra d'arc de ferradura, descoberta en la restauració d'ara fa onze anys. Els voltants estan arranjats acuradament i enjardinats. Fins i tot s'han fet uns aterrassaments per una total contenció de la base de l'ermita.

Està dedicada a Sant Pere apòstol i té uns goigs dedicats. Durant la restauració del 1994 es va descobrir una finestra d'arc de ferradura al parament nord, element que ajuda a indicar la seva antiguitat i, per a alguns, l'origen preromànic d'aquest antic lloc de culte. La finestra fou coberta amb una finestra metàl·lica i una reixa protectora. Abans de la restauració existien importants esquerdes als paraments nord i sud en el contacte entre la nau i l'absis i la paret sud estava abombada. L'ermita fou, encara al segle XVIII, pertanyent a la parròquia de Sant Amanç (Anglès).

Ubicació
Aquesta ermita és al cantó de l'antic camí ral que unia Tossa i Anglès, un dels que travessava la comarca de La Selva i que era ben important abans de la construcció de la xarxa de carreteres, a finals del Segle XIX. Aquest camí passava també per Caldes de Malavella, Vilobí d'Onyar i Sant Romà.
Continuem per la pista i passem per Can Rossinyol, arribem a la carretera que va d’Anglès a Santa Coloma de Farners; la creuem i continuem per pista fins a can Soldat, i darrere mateix de can Soldat es troba un turó on hi ha l’ermita de Sant Amanç, església Parroquial Romànica del segle X al XII, actualment hi ha una associació que s'encarrega de la seva restauració.

L'ermita de Sant Amanç és un santuari al veïnat de les Masies de Sant Amanç, al municipi d'Anglès (la Selva). Aquesta edificació està catalogada com a patrimoni arquitectònic pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L'aplec festiu de Sant Amanç se celebra a les darreries de setembre a l'ermita. Aquest aplec l'organitza la mateixa associació que s'encarrega de la restauració de l'ermita.

Història
La primera menció que es té d'aquesta ermita data del 1019, anomenant-la Sancti Amancii Anglensis. Alguns autors creuen que la menció del 860 d'una església construïda a la Vallis Anglensis es referia a aquesta edificació. Situada a cavall entre Anglès i Sant Martí Sapresa, l'ermita de Sant Amanç va ser seu d'una parròquia abans que aquestes dues viles (fins i tot Sant Martí Sapresa n'era sufragània inicialment). Aquest fet va propiciar l'aparició, al seu voltant, del veïnat homònim de masies disperses.

El descens de població al veïnat propicià que a partir del 1362, es canviés la condició de sufragància i Sant Amanç passés a dependre de la parròquia de Sant Martí Sapresa. A partir del segle xv, el culte hi decaigué, fins al seu complet abandonament al segle xix.

A partir del 2007, una associació sense ànim de lucre, composta per veïns de la zona i d'altres professionals n'està restaurant l'estructura, havent aconseguit el tancament complet del teulat aquest mateix 2011.

Les obres de restauració de l'església finalitzaren l'any 2014. El 15 de novembre de 2014, el bisbe de Girona, Monsenyor Francesc Pardo i Artigas va presidir la missa en companyia dels voluntaris, socis, feligresos i altres persones que han ajudat a restaurar aquest temple de Sant Amanç. S'ha donat gràcies a Déu, amb la satisfacció plena d'haver-se preservat per a generacions futures un patrimoni important per a la vila d'Anglès.

Continuem per pista en direcció a Anglès fins arribar al “tut” de les mines del Sant Pare, es diuen del Sant Pare perquè al 1871, eren propietat del Papa de Roma i administrades pel bisbat de Girona. El Tut és la xemeneia de les explotacions mineres que van ser tancades l’any 1930. Conjunt d'edificacions fetes bàsicament de rajols i mines format per tres elements: les ruïnes del que foren les cases dels miners i dels dirigents de l'empresa que explotava les mines, les estructures dels antics magatzems de la companyia al voltant del pou principal, que desaiguava cap a l'actual font del Canyo, i el "Tut" o xemeneia de fondre plom, situada al cim del turó més proper, anomenat "la Coma del Rec de Via".

Pel que fa a les estructures que allotjaven a alguns obrers i a alguns dirigents, són estructures rectangulars en estat de ruïna de tres plantes. Són construccions fetes de rajols i, en menor proporció, de pedra. Alguns sostres estan caiguts i l'entorn està embardissat. L'habitatge dels obrers està cobert a doble vessant a façana i està format per dos blocs adossats, un de dues plantes i l'altre de tres. L'habitatge dels caps miners està cobert a doble vessant a laterals i situat en un lloc més elevat, encara que a pocs metres de l'altre.

Quant a la zona de taller, magatzem i entrada del pou principal, les estructures són de rajols i no tenen sostre, encara que havia sigut de doble vessant a laterals. El magatzem és de planta baixa i es dividia en dos sectors simètrics. La façana consta de quatre obertures o portes amb arc de mig punt amb doble filera de rajol. Dos murs paral·lels i units per una gran biga de ferro és l'accés exterior d'una de les entrades a la mina .

Finalment, es va construir també una xemeneia de maons en un cim proper per fondre el plom extret i que el fum tòxic no es quedés a la petita vall on residien els caps i els obrers. Pel que sembla, no acabà de funcionar del tot, ja que l'activitat mai fou constant. Actualment, juntament amb el vapor de la Burés i l'Alt forn del Pla d'Avall, constitueix un dels elements més rellevants de l'arqueologia industrial del terme d'Anglès.

Continuem per un corriol que baixa fins a Anglès o sigui novament al nucli urbà i seguim el carrer fins arribar novament a l'aparcament d'inici ben a prop de l'estació del carrilet.

Informació extreta de la Viquipèdia