Anglesola - Búnquers Vilagrassa - Mas Estadella - Vilagrassa - Anglesola

Passejada circular per una part de la comarca de l’Urgell en la que, sortint d’Anglesola, es va seguint una ruta que ens permetrà anar descobrint alguns dels espais més singulars que es troben en els municipis d’Anglesola i Vilagrassa.
Així doncs, una vegada aparcat el cotxe a la plaça de Santa Anna, sortim d’Anglesola tot buscant el ‘camí de la Junquera’ que, direcció Preixana, travessa el Canal d’Urgell, la línia de ferrocarril Barcelona-Lleida, el pont de l’A-2, el 'Fondo de la Dona Morta' i ens deixa als peus del tossal de les Tosses.
A l’entorn d’aquest petit turó i amb l’objectiu de controlar la carretera N-2, l’exèrcit republicà hi va bastir un tram de la L-2, una línia de defensa que el Govern Republicà va decidir construir a partir de la primavera de 1938, per intentar contenir l'avanç de les tropes franquistes, cas de produir-se una previsible ruptura del front.
Tot i la pressió agrícola, encara s’hi poden anar trobant diferents restes d’aquelles construccions, concretament tres búnquers i una línia de trinxeres. El primer, just abans d’arribar al turó; el segon, a tocar de la torre del Blasi; el tercer, al vessant oest del tossal i, finalment, la línia de trinxeres, al vessant nord del tossal
Tornem al ‘camí de la Junquera’ i continuem endavant direcció a un altre dels turons que també va formar part de la L-2, el tossal de Montcofre.
Un pal senyalitzador situat en una cruïlla de camins i al costat de les restes d’un búnquer totalment destruït, ens fa desviar obligant-nos a fer marrada per tornar a la bona direcció.
Arribats als peus del tossal de Montcofre, ens desviem a l’esquerra per accedir al cim d’aquesta petita muntanya del terme de Vilagrassa (343 metres). Arribats dalt del turó observem que la part superior del tossal ha estat “trisellada” i aplanada, amb la curiositat que s’hi ha deixat com una mena de columna, testimoni del que devia haver estat el seu nivell natural. La sorpresa però, és que damunt d’aquest ‘turonet’ s’hi troben les restes d’un dels búnquers que l’exèrcit republicà va construir en aquesta zona.
També, i baixant al dret pel vessant sud del tossal, ens arribem fins un altre petit búnquer que, situat en una espona, es troba en força bon estat de conservació.
Continuem endavant anant a buscar ‘el camí de Bellpuig’ que, després de creuar ‘el Reguer’ i el Canal d’Urgell, es converteix en ‘la carretera de Tàrrega’ (vell camí de Bellpuig a Verdú) i ens permeteia arribar fins davant mateix del 'Mas de l’Estadella', una gran masia fortificada de pedra picada construïda a partir del 1543. Tot i que actualment no hi viu ningú i que es troba en un estat de deixadesa molt lamentable, la visita al conjunt per si sol, ja val una excursió. Nosaltres, a més a més, vàrem tenir la sort de trobar-vos amb el ‘Francesc Martí’, l’encarregat de portar les terres del Mas, que per uns instants es convertí en el nostre guia, tot explicant-nos detalls de la història i permetent-nos visitar les parts més interessants del que devia haver estat un impressionant edifici senyorial.
Després d’una bona estona gaudint de les explicacions del ‘Francesc’, seguim endavant anant a buscar el ‘camí de Preixana a Vilagrassa’ que, direcció nord, surt de davant mateix del Mas.
Un quilòmetre més endavant, a l’alçada de la ‘Torre del Niu’, ens desviem a la dreta tot continuant pel ‘camí de Montperler’, que travessant majoritàriament camps de cereals i en poc més de tres quilòmetres, ens deixava a l’entrada de Vilagrassa.
Una vegada a Vilagrassa gairebé és obligat la vista a l’ermita de la Mare de Déu del Roser (d’estil gòtic tardà, s. XVI- XVIII), al conjunt de cases pairals i carrerons amb portals del carrer d’Anglesola (Cal Botes, cal Giro ...) i, sobretot, l’església de Santa Maria amb la seva portalada romànica a la façana nord i el seu campanar (s. XIII).
Sortim de Vilagrassa per un carreró que surt de la plaça del Sitjar i que dóna a la zona nord del poble. Ja a les afores de Vilagrassa, travessem l’Entollada que forma el riu d’Ondara’, passem sota el pont de la línia de ferrocarril Barcelona-Lleida i, tot just creuar el pont sobre l’A-2, ens desviem a l’esquerra seguint el camí que, paral•lel a l’autovia, ens permet arribar al ‘Poligon industrial La Serra’, situat a l’entrada d’Anglesola.
A partir d’aquí, solament ens quedava travessar el ‘Polígon’, desviar-nos pel carrer de Santa Madrona i seguir pel carrer Major fins arribar a la plaça de Santa Anna, lloc on havíem aparcat el cotxe.
Després de dinar al restaurant “LLavall” (a la mateixa plaça Santa Anna) i abans d’abandonar Anglesola, encara vàrem tenir temps per fer una passejada pel porxat carrer Major, arribar-nos fins la plaça de la Bassa de la Vila amb l’església de Sant Pau de Narbona

...................................

Si desitgeu veure algunes imatges de la sortida, solament heu de clicar en l'enllaç de sota...