Anserall - Farrera dels Llops

Ruta que sortint d Anserall, ens portarà a visitar els pobles abandonats de Morters i Estalareny, i arrivar fins la Farrera dels Llops, des d on tornem travessant el bosc Cogol i agafant el corriol que trobem al Coll Peixader.
Es una ruta llarga i amb un parell de punts durs pel desnivell que trobem, que trancorre entre pistes, corriol i bosc a traves.
La sortida es des d Anserall, on primer visito l esglesia de Sant Serni de Tavèrnoles. Monastir al seu dia, d unes dimensions importants i del que nomes queda la capcelera. A partir d aqui, ja s enfila la pista que amb pendent constant, ens portarà fins a Morters. A Morters, trobem els murs imponents de les cases a les que un dia i van viure families. Les vistes sobre la vall son espectaculars, però no deixo de pensar en les dificultats de la vida diaria a aquest poble, sobre tot a l hivern. Seguim la pista fins al seu final, on arrivem a una esplanada des d on tenim vistes a tot el voltant. Tornem a Morters i busquem el corriol que ens ha de portar fins a la nomenada font de Morters, que en realitat es un salt d aigua que baixa ple d aigua i que s ha de pasar amb certa dificultat. Pasat el salt, s ha de seguir per un corriol estret fins a trobar els primers murs d Estalareny, el segon poble abandonat que trobem. En aquest cas, la natura ha cobert el poble i des de la distancia ja no es divisa, pero in situ, es troben els murs de les cases del poble. Una mica separada del poble, trobem les restes del que sembla era l esglesia, tot i que es fa dificil identificar.la. En aquest cas, encara es fa mes dificil imaginar se com havia de ser la vida a Estalareny al seu dia: no hi ha una pista que arribi al poble, nomes un corriol. La vida havia de ser dura. Per seguir camí, tinc algunes dificultats per trobar el corriol, però desprès de donar varies voltes, trobo el corriol i començo a pujar cap el Roc Queralt. Mentres pujo vaig veient les aus rapinyaires volant per sobre, n hi han moltes i d un tamany considerable. A mida que m apropo al Roc Queralt les vaig veient als nius i faig conciencia del tamany d aquestes aus, estan en grups de 3, 4, 5 o 6 esperant el moment d iniciar el vol. Son majestuoses i imponents. Al Roc Queralt, agafo un corriol que s endinsa al bosc de Sant Joan. Aquest tram travesa un bosc verd i humit que acaba a la Farrera dels Llops, on es troben un parell de cases i l ermita de Santa Agnes. En aquest punt, val la pena gaudir de l entorn, tot un luxe. Per un corriol i camp a traves, molt curt, s enllaça amb una pista que s haura de seguir durant uns kilometres, abans de deixar la i entrar al bosc de Cogoll, on, bosc a traves, haurem de pujar durant uns 45 minuts aproximadament fins arribar al coll Peixader. Despres d aquest tram de pujada dura a través del bosc, ja enfilem de baixada cap a Anserall a través d un corriol que, degut a les plujes, va ple d aigua en molts trams i es inevitable caminar per sobre. Durant aquest tram, veig un parell de senglars que surten corrents al veurem, menys mal.
En aquest punt, els kilometres comencem a pasar factura, el corriol no es fácil, aigua, pedres i roca i el darrer tram pel bosc de Cogoll, fan que aquest tram es faci llarg fins a la collada de la Torre, una vegada alla, ja de baixada a través del bosc fins a Anserall, on arribo ja de nit........
Ruta llarga, exigent i que segons en quina epoca del any, s han de tenir en conte, factors com la climatología, l aigua que trobarem per arreu, les hores de llum solar, ....., però que ens permet descobrir dos pobles abandonats, travessar dos boscos, coneixer la Farrera dels Llops, l ermita de Sant Agnes, i gaudir d unes vistes increibles sobre la vall de la Valira.