Anserall, Morters, Estelareny, Farrera dels Llops, Sta Agnes, Farga Moles, Arcavell, Sta Eugínia i Calbinyà pels Camins Vells

Gran volta per les sempre tranquiles i solitàries Valls del Valira en la que tot seguint els camins vells enllaçarem els pobles i veïnats d’Anserall, Farrera dels Llops, la Farga de Moles, Arcavell i Calbinyà, els despoblats de Morters i Estelareny, les esglèsies de Sant Fruitós, Santa Llúcia (s.XII), Sant Tomàs (s.XVII) i Santa Margarida (s.XII), l’ermita de Santa Agnes (s.IX) i el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles (s.XI). A més, veurem un parell de búnquers i, al anar enlairats sobre la vall, en molts trams gaudirem de bones panoràmiques.

RECORREGUT: Anserall-Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles-Morters (despoblat)-Font de Morters-Estelareny (despoblat)-Església de Sant Fruitós d’Estelareny (ruïnes)-Roc de Queralt (1183m)-Farrera dels Llops-Ermita de Santa Agnes-Prop de Cal Garrota-Búnquer-Les Cabanelles-Càmping Frontera-La Farga de Moles-Barranc d'Arcavell-Dreceres de la pista de Arcavell-Arcavell-Església de Santa Llúcia d’Arcavell-L’Era del Julià-Búnquer-Borda de Santa Llúcia (ruïnes)-Costa d’Orrioles-Font de la Canaleta-Calbinyà-Església de Sant Tomàs-Església de Santa Margarida (torre, ruïnes)-Anserall.

CRONICA: Des de la Seu d’Urgell seguim les indicacions cap a Andorra i, pasat un tunel, prenem una desviacio indicada a la deta cap a Anserall, on aparquem al costat del Pont d’Anserall, en un petit espai al costat d’un indicador just a l’entrada del poble. Iniciem la caminada seguint el carrer (N) que creua pel bell mig el pintoresc poble d’Anserall (senyals GR) i, pasat el nucli vell del poble, seguim per un cami-paseig proper al riu Valira que despres de travessar el Rec d’Anserall ens deixa en el bonic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles (s.XI), on trobem uns bancs per descansar. Des del monestir desfem un curt tram del cami fet fins el punt on em travessat el Rec d’Anserall i ara seguim per un cami emporlanat que va resseguint el rec inicialment a l’O i en suau pujada. No triguem en sortir a una pista-cami de terra que seguim a la dreta (NO) tot voltant els horts i, quan la pista-cami s’orienta al N, trobem una bifurcacio on seguim el cami de l’esquerra (el mes secundari) i tot seguit deixem aquest cami (que ens porta a Morters pero fent molta marrada) i pugem per una feixa a l’esquerra d’inici sense un cami evident, pero aviat apareix una senda prou clara que es va enfilant al N pel serrat tot serpentejant (fites). Poc mes amunt la senda surt de nou a la pista, que seguim apenes 5m fins trobar la continuacio del cami vell a l’esquerra (fites), que continua pujant paral·lel a la pista pero uns metres per sobre. Poc despres ens allunyem de la pista fent un curt tram a l’O que ens porta a una pista abandonada, que tal com arribem travessem (fites) i seguim per un corriol que s’enfila al NO i despres al N per un bosc esclarissat d’alzines que ens acaba deixant de nou en la pista. Seguim la pista uns pocs metres a l’esquerra (N) i pujant fins trobar la continuacio del cami vell a l’esquerra (fites), que continua un curt tram paral·lel a la pista i torna a sortir-ne a la mateixa poc mes endavant. Novament a la pista la seguim apenes uns metres i tornem a agafar a l’esquerra el cami vell (fites), que fa un traçat directe al N i surt de nou a la pista quan ja estem a prop de Morters. Reprenem la pista de pujada fins que fa el primer revolt, on la deixem i seguim el cami vell (fites) entre marges de pedra seca i al N fins sortir al despoblat de Morters, amb diverses cases ensorrades. El poble tenia 3 cases el 1860 i apenes queden restes de l'antiga església dedicada a Sant Llorenç. Travessem el despoblat pujant per la pista i, en sortir del mateix, just quan la pista fa el primer revolt, deixem la pista definitivament i continuem per l’antic cami al N, inicialment fent una suau baixada. L’antic cami va resseguint la muntanya pel vessant orografic dret de la Vall del Valira i aviat s’endinsa en un bosc de pi i boix força ombrivol fins travessar el Barranc de Cortingles, on a la dreta del cami trobem la Font de Morters, que a dia d’avui raja. A l’altre banda del barranc el cami vell s’enfila una mica i despres torna gairebe a planejar fins arribar al despoblat d’Estelareny, que a l’any 1920 hi constaven 11 cases i 25 habitants. Actualment trobem unes quantes cases ensorrades i cobertes per la vegetacio. Abans de continuar ens desviem momentaneament fins l’església de Sant Fruitós, pero l’acces esta ple de bardisses i al final no hi podem entrar a la mateixa. Des del despoblat d’Estelareny continuem pujant per un corriol al N/NO fins abastar uns prats abandonats, des d’on ens redrecem al N i aviat l’antic cami s’enfila fent algunes giragonçes per un petit grau empedrat on encara es conserven molt be els contraforts. Poc mes amunt pasem al costat d’un espero que forma un bon mirador natural i, despres d’un curt tram mes de pla, el cami es torna a enfilar fent alguna llaçada i ziga-zaga fins abastar un collet, des d’on ens desviem a la dreta uns metres per assolir el Roc de Queralt (1183m), un cimet amb una vista dominant sobre la Vall del Valira. Un cop travessat el collet el cami continua amb tendencia al N i ens endinsem en un bosc mes humit i ombrivol tot fent petits puja-baixa. Mes endavant apareixen algunes alzines i pasem al costat d’una construccio, pasada la qual ens orientem al NO per l’obaga fins sortir a uns prats, on el cami es dilueix. Travessem els prats amb tendencia a l’O i sortim a una pista secundaria just quan aquesta fa un revolt, que seguim a la dreta (NO) i baixant entre prats. Poc despres, quan estem a punt d’arribar a les primeres cases del disgregat nucli de Farrera dels Llops, cal agafar un corriol a l’esquerra que tot seguit ens deixa ens uns prats que travessem al NO fins abastar la pista d’acces a les cases, que seguim a l’O/NO en una suau baixada que no triga en desembocar en la pista principal, des d’on ens acabem d’apropar a l’ermita de Santa Agnès, que tenim al davant. L’ermita (s.IX), probablement preromànica i documentada des de l’any 839, fou rehabilitada en el 2007 i es troba envoltada d’agradables i verds prats. Des de l’ermita baixem per la pista per on em arribat a la mateixa desfent un breu tram i despres seguim davallant per la pista principal i amb tendencia a avançar a l’E per un bosc d’obaga tipic de la zona amb pins i boix. Poc mes avall pasem a prop de Cal Garrota (ruïnes) i seguim davallant per la pista (E/SE), obviant els pocs trencalls mes secundaris que menen als prats i, just despres de que la pista s’orienti al N (alrededor de la cota 1030m), la deixem i prenem un corriol a la dreta que davalla fortet dins del bosc amb tendencia al NE i despres planeja un breu tram al N i ens fa pasar al costat d’un búnquer de la Linia Pirineus, aquest força tapat per la vegetacio. Reprenem el corriol uns pocs metres mes al N i de seguida sortim de nou a la pista que portavem, que reprenem amb tendencia al N i davallant un breu tram, ja que ben aviat la deixem i anem a la dreta fent una comoda drecera tot travessant els verds prats de les Cabanelles al NE fins sortir de nou a la pista, molt a prop de les cases de Les Cabanelles. Reprenem la pista de baixada fent alguns revolts, deixem a la dreta l’acces particular a les cases de les Cabanelles i poc despres desemboquem en la carretera que mena a Ars i Civís, que seguim a la dreta (E/SE) tot rebutjant els pocs trencalls que ens trobem fins travessar per un pont el riu de Civís. Passat el pont seguim per la carretera planejant al NE, poc despres pasem al costat d’uns cartells on seguim les indicacions cap a “Argoleix i Arduix” per una pista asfaltada que continua al NE vorejant les diverses instalacions del Càmping Frontera. Travessat el càmping arribem a les cases de la Farga de Moles, on deixem a l’esquerra l’acces indicat a Argoleix i Arduix i anem a la dreta (SE) a travessar el riu Valira per un pont. Passat aquest pugem per unes escales metal·liques que inmediatament ens deixen en la N-145, on seguim per un cami cimentat que hi ha al costat de la carretera al NE i, just a l’entrada de la coneguda Aduana de la frontera amb Andorra, travessem la carretera i seguim per una pista a la dreta que puja al NE. A partir d’aquí qui no vulgui fer dreceres una mica perdedores pot seguir l’ensopida pista fent un munt de marrades i km extra fins Arcavell. Nosaltres pero, farem les dreceres, aixi que poc mes amunt d’iniciar la pista, just en passar per sota de la linia electrica, deixem la pista i pugem a la dreta (NE) travessant uns prats sense cami definit fins reprendre la pista poc mes amunt, que apenes la seguim de pujada uns metres, ja que al costat del Torrent d'Arcavell deixem de nou la pista i anem a la dreta fins una petita basseta que s’hi forma en el torrent. En aquest punt travessem el torrent i a l’altre banda pugem uns metres i abastem un corriol que seguim tot remuntant a l’E per la llera esquerra del torrent. Aviat el corriol ens porta a travessar de nou el torrent i surt a un a mena de prat on finalitza un cami. Des d’aquest punt pugem uns metres sense cami definit per unes antigues feixes amb tendencia al N fins situar-nos a sota de la linia electrica, des d’on seguim sendes de cavalls amb tendencia a l’E. De seguida pasem al costat del cami vell (encara conserva els murs), pero esta totalment abandonat, aixi que seguim les sendes dels cavalls amb una tendencia a l’E, travessant aquesta costa coberta de matollar punxent. Mes amunt travessem un nou cami abandonat i seguim pujant per la senda (E) fins sortir de nou a la pista principal, que seguim de pujada rebutjant un parell de pistes a la dreta (particulars) i agafant tendencia a l’E fins un revolt tancat a la dreta, punt on deixem la pista i prenem un sender d’inici força fressat a l’esquerra (E) que aviat surt a un bonic prat inclinat on davant nostre ja veiem Arcavell. Travessem aquest prat en la direccio que portem (E) i a l’altre banda seguim un sender (E) que davalla un xic fins travessar el Torrent de l'Orri. Passat el torrent pugem seguint sendes de cavalls a l’E per zones d’antigues feixes fins que abastem un antic cami (amb marges i tot) ben traçat i ombrivol que s’enfila al S fent llaçades fins arribar a les primeres cases d’Arcavell. Al costat de la primera casa seguim un estret carrer cimentat (SE) que puja fins una cruïlla de carrers on seguim recte i pujant (SE), amb un ultim tram d’escales que ens deixa en l’església de Sant Llúcia d’Arcavell (s.XII). Des de l’esglesia seguim un carrer al S que pasa al costat del safareig del poble fins una cruïlla de camins a l’entrada (o sortida en aquest cas) del poble, on seguim les indicacions cap a “l’Era del Julià” tot prenent una pista que surt al S entre prats i planejant. Poc despres pasem per sota de la casa de l’Era del Julià i poc despres la pista comença a pujar amb tendencia a l’O tot travessant el vessant de la muntanya i amb bones vistes sobre el poble d’Arcavell. Mes amunt trobem a la dreta de la pista un nou búnquer de la Llinia Pirineus, al que no podem entrar pero esta en bon estat. Des del búnquer pugem un xic mes a l’O fins que arribem a un revolt tancat a l’esquerra on trobem diverses antenes i repetidors. En aquest punt deixem la pista i, al costat d’una antena, prenem un sender fressat (Camí Vell d’Arcavell a Calbinyà) que surt al S i travessa per dalt el vessant orografic esquerra de la Vall del Valira, fent una suau i panoramica davallada. Mes endavant el sender pasa per alguna zona esllavissada (res de l’altre mon) i despres comença a davallar mes marcat (SE), deixem un corriol fitat a l’esquerra que mena a l’ermita de Santa Llúcia (d’acces embardissat) i seguim davallant pel nostre sender (SE) tot fent alguna costeruda ziga-zaga que ens fa pasar al costat de les ruïnes de la Borda de Santa Llúçia. Passada la borda seguim al SE una mica mes fins travessar el Torrent de Santa Llúcia i a l’altre banda ens enfilem entre mates de boix fent alguna ziga zaga i despres reprenem la tendencia a avançar al S, mes planer pero fent petits desnivells i travessant un vessant de roures, pins i alzines. Mes endavant davallem una mica mes marcat i tombant al SE fins travessar l’ombrivol Torrent d’Orrioles i a l’altre banda pugem una mica (SO) i despres tornem a agafar tendencia al S fent lleugers desnivells tot travessant la Costa d’Orrioles i passant per la Font de la Canaleta, que a dia d’avui raja. Poc despres el sender fressat ens porta a travessar el Torrent del Cortalot, des d’on seguim una mica mes al S fins sortir ben aviat a una pista, just quan aquesta fa un revolt. Seguim aquesta pista en la direccio que portem (S) i davallant fins desembocar en la carretera que mena a la part alta de Calbinyà, que seguim de pujada (S) i, quan estem a punt d’entrar en el poble, la carretera es bifurca: seguim la de la dreta, que davalla una mica i de seguida ens fa pasar per un carrero estret que notriga a portar-nos a l’esglesia de Sant Tomàs (probablement del s.XVII), amb una curiosa estructura de dues plantes, l’inferior acull l'església i la superior esta dedicada a vivenda. Des de l’església prenem un carrero a la dreta (O) que pasa per sota de les pintoresques portalades d’algunes cases i ens acaba portant a l’entrada de la part baixa del poble, on seguim la carretera d’acces al mateix de baixada i fent alguns revolts, obviant els pocs trencalls que trobem fins trobar un indicador amb senyals PR, punt on deixem la carretera i anem a la dreta (SO) apenes uns metres fins l’esglesia de Santa Margarida (S.XII), de la que nomes en resta part del campanar de torre de planta quadrada (d’aquí que se la conegui tambe com a Torre de Santa Margarida) i alguns murs embroçats. Al costat de la torre prenem un vell cami (senyals PR) que revolta la torre i un corral i va davallant primer a l’O i despres al NO fins sortir a una pista. Seguim la pista a l’esquerra (SO, senyals PR) entre pastures i, just quan fa el primer revolt, la deixem i prenem un cami que surt a l’esquerra (S/SO, senyals PR) i seguim apenes uns metres fins trobar la continuacio del cami vell a la dreta, un sender fressat (senyals PR) que davalla a l’O fent llaçades per un bosc de roures. Mes avall pasem al costat d’un rec canalitzat i de seguida el sender surt a una zona oberta on es dilueix, pero nomes tenim que davallar rectes (O) cap a una rotonda de la N-145 que veiem davant. En la rotonda seguim les indicacions cap a “Anserall” passant per sota de la N-145 i aviat arribem a una nova rotonda, on prenem un carrer a la dreta que de seguida ens porta a travessar el riu Valira pel Pont d’Anserall, just on tenim el vehicle.

***NOTA: Majoritàriament la ruta transita per senders i corriols fressats excepte les dreceres de la pista que mena a Arcavell, on seguim algunes sendes de cavalls amb algun breu tram una mica embardissat al principi que ens estalvia un grapat de km i les interminables marrades de la pista (aquestes dreceres són facilment evitables no desviat-nos de la pista i fent tot el recorregut d’aquesta fins el poble d’Arcavell, pero llavors la distancia augmentara). També les dreceres del camí vell sortint d’Anserall cap a Morters a l’inici s’estan perdent, tot i així en aquest tram trobem fites.

***ALTRES RUTES PER LA SEU D’URGELL I LES VALLS DEL VALIRA:

-“D’Anserall a l’Ermita de Sta Agnes pel Camí Vell de Morters i Estelareny, el Bosc de Cogol i els Colls Peixader i de la Torre”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/danserall-a-lermita-de-sta-agnes-pel-cami-vell-de-morters-i-estelareny-el-bosc-de-cogol-i-els-colls-11861674

-“Ermita de Sant Antoni per la Bastida d’Hortons, Alàs, la Serra de Cantacorbs i els Camins de l’Obaga i del Segre”
es.wikiloc.com/rutas-carrera-por-montana/ermita-de-sant-antoni-per-la-bastida-dhortons-alas-la-serra-de-cantacorbs-i-els-camins-de-lobaga-i-11157190

-“Anserall, St Serni Tavèrnoles, Calbinyà, Llirt i Estamariu desde la Seu d'Urgell pels camins vells”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/anserall-st-serni-tavernoles-calbinya-llirt-i-estamariu-desde-la-seu-durgell-pels-camins-vells-9040736

-“De Arfa a La Freita pel Cami de les Mines i el Cami Vell”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/de-arfa-a-la-freita-pel-cami-de-les-mines-i-el-cami-vell-7667117

-“La Seu-La Bastida-St Antoni-Cerc-Ortedo-St Roma Banat-Mª de Deu de les Peces-Alas”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/la-seu-la-bastida-st-antoni-cerc-ortedo-st-roma-banat-ma-de-deu-de-les-peces-alas-6751124

-“Llirt pel Cami Vell i el Torrent de les Carboneres.”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/llirt-pel-cami-vell-i-el-torrent-de-les-carboneres-6183196

-“De Alàs a Cerc, Ortedó i Banat pels Camins Vells i les ermites de Sant Antoni, Sant Romà i de la Mare de Déu de les Peces”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/de-alas-a-cerc-ortedo-i-banat-pels-camins-vells-i-les-ermites-de-sant-antoni-sant-roma-i-de-la-mare-61629582

-“De Alàs a Vilanova de Banat pels Camins Vells, Ermita de les Peces, Búnquer (1) i Boscos de Canemasos i Obacs”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/de-alas-a-vilanova-de-banat-pels-camins-vells-ermita-de-les-peces-bunquer-1-i-boscos-de-canemasos-i-104852724