Anserall, St Serni Tavèrnoles, Calbinyà, Llirt i Estamariu desde la Seu d'Urgell pels camins vells

Bonica, interesant i solitaria ruta per les Valls del Valira amb molts elements arquitectonics e historics en la que pasarem pels bonics pobles d’Anserall, Calbinyà, Llirt i Estamariu resseguint els antics camins que els comunicaven, veurem el ben restaurat monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, l’imponent catedral de Santa Maria d’Urgell i les esglesies de Sant Miquel, Sant Esteve del Pont, Santa Margarida, Sant Tomàs, Sant Jaume i Santa Cecilia. A mes, veurem la panoramica Torre Solsona, passejarem pels carrers de la Seu d’Urgell i gaudirem d’unes vistes privilegiades de la cara N de la Serra del Cadí durant tot el recorregut.

***RECORREGUT: Pista vora el riu Segre-Parc Olimpic del Segre-Catedral de la Santa Maria d’Urgell-Esglesia de Sant Miquel-Casa del Bisbat-Cami de la Seu a Castellciutat-C/ de Sant Ermengol-Torre Solsona-Cami Ral d’Andorra-Esglesia de Sant Esteve del Pont-Cami Ral d’Andorra-Borda de Sant Esteve-Anserall-Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles-Anserall-Esglesia de Santa Margarida (torre)-Calbinyà-Esglesia de Sant Tomas de Calbinyà-Prop del Cortal de Sant Andreu-Despoblat de Llirt-Esglesia de Sant Jaume-Can Castanyes-Font amb bancs al Torrent de les Arenes-Estamariu-Esglesia de Santa Cecilia-Tremolet-Carena del Sot de les Arenes i la Costa del Robar-Pista vora el riu Segre.

***RESSENYA: Desde la Seu d’Urgell seguim la N•260 cap a Puigcerdà fins als afores de la ciutat i, pasada la seu dels mossos d’esquadra i a la primera rotonda que trobem, girem a la dreta fins arribar a una pista que voreja el riu Segre per la seva riba dreta, on trobem un plafo indicador del Cami de Sant Jaume, aparquem. Iniciem la caminada per una pista barrada pels vehicles que surt a l’O enmig de conreus que aviat ens deixa en una pista emporlanada, que seguim a l’esquerra i tot seguit es trifurca: anem per la pista de terra de la dreta (O), que als pocs metres esdeve emporlanada, fa un revolt a la dreta i, tot seguit, la deixem per un cami a l’esquerra que transita entre conreus i ens deixa en unes escales. Un cop pujades les escales arribem al Parc Olimpic del Segre, on seguim uns pocs metres per un cami cimentat que voreja el riu Segre fins trobar el C/Sota Palau, que seguim a la dreta (N/NE), pasem al costat de l’Ajuntament i, al següent carrer, tombem a l’esquerra i arribem a la Plaça dels Oms, on trobem l’imponent Catedral de Santa Maria d’Urgell (s.XII), l'única catedral íntegrament romànica de Catalunya i considerada un exemplar únic per les seves característiques italianitzants, visibles en l'ornamenta de la façana i la galeria oberta de la capçalera. Voregem la catedral deixant-la a la nostra dreta i seguim pel C/Ramon Llambart pasant pel costat de l’esglesia més antiga del conjunt catedralici de la Seu d’Urgell, l’esglesia de Sant Miquel (s.X) i, al costat de la Casa del Bisbat, prenem el C/ de Sant Just a la dreta fins sortir a l’antic C/ dels Taronges, que seguim a la dreta fins al C/ de Santa Maria, que prenem a l’esquerra. Despres seguim pel C/ dels Jueus, el Passatge de la Misio i acabem sortint al C/ de Sant Ot, que seguim a l’esquerra fins trobar la cruilla amb el C/ de Sant Ermengol, que prenem a la dreta (O) i que seguirem obviant totes les cruilles que ens vagin sortint fins al final del mateix, on continuem per un carrer asfaltat (Cami de la Seu a Castellciutat) que creua el riu Valira. Tot just creuat el pont prenem un sender a la dreta que s’enfila una mica i surt a un cami asfaltat, que seguim a la dreta fins arribar a la N•260, que creuem. Just creuada la N•260 trobem una pista de terra i una cimentada, des d’aquest punt fem una “anada-tornada” per la pista cimentada, que despres d’un darrer tram de terra ens deixa en la Torre Solsona (s.XII-XIV), una torre de defensa construïda damunt d'un turó entre Castellciutat i la Seu d'Urgell que era l'avançada del Castell de Ciutat, amb el que estava unida per un cami cobert que resseguia la carena del turo. Constava d’un recinte enmurallat, un allotjament per la tropa, cisternes i magatzems. Desde la torre (recentment restaurada) gaudim d’una bonica panoramica de la Seu d’Urgell i de l’omnipresent Serra del Cadí i trobem diversos plafons interpretatius i uns bancs per seure. Desfem el cami fet fins la cruilla abans esmentada i ara seguim la pista de terra al N. Aviat deixem un cami a la dreta i despres sortim a una cruilla de pistes, on seguim la pista de la dreta (N) entre camps i pastures. Poc mes endavant la pista s’orienta al NE i, just quan fa un revolt a l’esquerra, la deixem i seguim l’antic Cami Ral d’Andorra a la dreta (PR i GR). Als pocs metres ens desviem momentaneament a la dreta uns metres per veure l’esglesia de Sant Esteve del Pont (s.XI), de la que lamentablement nomes es conserven part dels murs de les façanes i l’absis. Reprenem el cami al NE, pasem al costat de la Borda de Sant Esteve i continuem pel cami fressat (GR i PR) amb tendencia al N i planejant, entre murs de pedra i mantenint el riu Valira sempre a la nostra dreta. Un ultim tram al NE ens deixa al costat d’un pont, on girem a l’esquerra i sortim a un carrer asfaltat del poble d’Anserall, el creuem i sortim al C/Poblador que seguim al NE i aviat arribem al Pont d’Anserall. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” seguint el carrer (NE) que creua pel bell mig el pintoresc poble d’Anserall (GR) i acaba arribant al ben restaurat i bonic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles (s.XI), on trobem uns bancs per descansar. Desfem el cami fet fins al Pont d’Anserall i ara creuem el riu pel pont i seguim cap a Calbinyà (indicat, PR). A l’altre banda seguim per un carrer que aviat gira a la dreta i, tot seguit, creuem un pas de vianants, pasem per sota de la N•145 i sortim a una rotonda, que creuem pel dret i seguim uns pocs metres per una pista fins una caseta de la llum, on tombem a la dreta (PR) per una pista-cami atrotinada per les obres recents que s’enfila a l’E. Poc mes amunt, a l’alçada d’una torre de la llum, la pista-cami s’acava i continuem pel Cami Vell enfilant-nos per un bosquet de roures tot serpentejant amb llaçades i ziga-zagues ben dibuixades (PR) fins sortir a un cami, que seguim a l’esquerra (PR) uns pocs metres fins desembocar en una pista, que seguim a la dreta i pujant (NE), fem un revolt a la dreta i als pocs metres deixem la pista i reprenem el cami vell a l’esquerra (PR) tot pujant entre marges de pedra i pastures fins arribar a l’esglesia de Santa Margarida (S•XII), de la que nomes en resta part del campanar de torre de planta quadrada (d’aquí que se la conegui tambe com a Torre de Santa Margarida) i alguns murs embroçats. Deixem la torre a la nostra esquerra i reprenem el cami fins sortir a la carretera, que creuem i seguim pel cami vell fent una curta drecera que practicament ja a desaparegut (una mica embardissat) que ens deixa novament en la carretera, que seguim a la dreta i pujant (PR), fem un parell de revolts i arribem al bonic poble de Calbinyà. Continuem pels carrers del poble (PR) fins arribar a l’esglesia de Sant Tomàs (probablement del s.XVII), amb una curiosa estructura de dues plantes, l’inferior acull l'església i la superior està dedicada a vivenda. Al costat de l’esglesia girem per un carrer a l’esquerra (PR) pasant al costat d’una bonica font que te una granota com aixeta i despres seguim pujant per un cami a l’E/SE que ens porta als afores del poble i, just abans de creuar el Torrent de Calbinyà, trobem una bifurcacio de corriols on seguim el de la dreta (PR), creuem el torrent i ens orientem al SO per un corriol fressat en suau davallada que aviat arriba a una cruilla de camins on trobem un banc de fusta. En aquest punt deixem el PR i fem un gir a l’esquerra (NE) de 90º tot pujant per un cami i, als pocs metres, trobem una cruilla poc evident (fites) on seguim un corriol a la dreta (SE) i planejant que va resseguint el relleu de la muntanya tot creuant diversos torrents pel vessant solei, ben fressat i dibuixat i enmig d’un bosc esclarissat. Despres l’antic corriol s’orienta a l’E i obviem les poques sendes que ens surten a banda i banda fins desembocar en una pista al costat dels prats del Cortal de Sant Andreu. Seguim la pista a la dreta uns 5m fins trobar una drecera a l’esquerra que ens deixa a la pista uns metres mes avall, que reprenem a l’esquerra i baixant fins trobar un indicador del “Cami Vell de Llirt”, punt on deixem la pista i fem un gir de 180º a l’esquerra (senyals grocs i PR) per un corriol fressat que s’orienta al N/NE. Aviat creuem el marcat Torrent de les Collades i seguim avançant mantenint a la nostra dreta i avall el Barranc de l’Ossa. Mes endavant, una curta davallada en llaçades ens deixa al peu del Barranc de l’Ossa, que creuem buscant el millor pas i continuem a l’altre banda per un corriol que aviat surt a un cami, just quan aquest fa un revolt (indicador). Seguim aquest cami a l’esquerra (senyals grocs), que aviat esdeve corriol i s’enfila una mica per un bonic tram empedrat que ens deixa en el despoblat de Llirt, esmentat l'any 839 i ubicat al vessant S del Roc del Cucut. Encara queden algunes cases dretes, pero en un estat molt avançat d’abandonament. Anem a buscar el cami-pista d’acces al poble on trobem un indicador, des d’on enfilem sense cami al N/NE seguint sendes d’animals fins trobar mes amunt un cami, que seguim a l’esquerra fins l’ermita de Sant Jaume de Llirt (s.XII), de la que nomes resten diversos murs embroçats. Desfem el cami fins el punt on em sortit al mateix i despres seguim el cami avall fins sortir a un altre cami (indicador de l’esglesia de Sant Jaume), que seguim al NE (senyals grocs), als pocs metres creuem un torrent i, tot seguit, deixem aquest cami i prenem un corriol fressat a l’esquerra (senyals grocs) que s’endinsa al bosc tot pujant i resseguint el relleu de la muntanya fins assolir un collet emboscat, des d’on fa una suau baixada, creuem el Torrent de les Carboneres i pasem al costat de Can Castanyes (en ruïnes), que deixem a l’esquerra i baixem per uns prats abandonats (senyals grocs) amb tendencia a avançar a l’E. Mes endavant una suau davallada ens porta a creuar el Torrent de la Guardia i despres remuntem una mica fins arribar a un nou collet, on trobem una cruilla de corriols: seguim recte (E, senyals grocs) per un corriol fressat que davalla cap al poble d’Estamariu, que veiem al davant. Despres pujem un xic i desemboquem en un cami, que seguim baixant suaument en la direccio que portem i deixant el poble a la nostre dreta fins arribar al Torrent de les Arenes, on trobem una font amb un bon doll i un parell de taules de fusta per descansar. Pasat el torrent seguim baixant pel cami al S (senyals grocs) fins el poble d’Estamariu, documentat desde l’any 893. A l’entrada del poble ens pasem de llarg l’esglesia de Sant Vicenç (s.XI), reconstruida l’any 1999. Seguim pel carrer principal del poble amb tendencia al S fins arribar a l’esglesia de Santa Cecilia d’Estamariu (s.XVII), des d’on girem a la dreta i creuem una portalada que ens deixa en un altre carrer, que seguim a l’esquerra i, arribats a una plaçeta, girem a la dreta, baixem per unes escales i seguim un nou carrer a l’esquerra fins arribar a l’alçada de Cal Bastida, on fem un gir a la dreta fins un nou carrer, que seguim a l’esquerra i baixant fins arribar a una de les ultimes cases del poble, punt on baixem a la dreta tot vorejant-la i despres baixem a la dreta per un antic cami una mica perdut i costerut. Despres el corriol baixa en llaçades a l’estil d’un grau, amb algun tram una mica penjat i embardissat tot orientant-se al N fins sortir al Torrent de les Arenes. Un cop creuat el Torrent de les Arenes creuem un filat i seguim per un cami herbat al SO. Poc despres, just a l’alçada d’un revolt, deixem aquest cami i anem sense cami a buscar un prat, que travessem al NO sense cami i pujant (tram curt) fins abastar un cami travesser, que seguim a l’esquerra fins incorporar-nos a un altre cami, que seguim en la direccio que portem i fent una curta pujada que ens deixa en un collet. En aquest punt cal buscar l’inici d’un corriol que s’enfila a l’O/NO que aviat esdeve un corriol molt fressat i es redreça a l’O fins creuar un collet, des d’on baixem al NO (senyals blancs) fent un llarg tram carener tot mantenint a la nostra dreta i molt avall el Torent de les Carboneres i a l’esquerra el Torrent de les Arenes. Força mes avall deixem la carena i baixem fort a la dreta (senyals blancs) fent algunes llaçades fins arribar al peu del Torrent de les Carboneres, que creuem i seguim a l’altre banda baixant suaument al S tot resseguint el torrent ara a la nostra esquerra i avall fins sortir una carretera, que seguim baixant i, als pocs metres, deixem la carretera i fem un gir a l’esquerra de 180º per una drecera que ens deixa en la N•260. Creuem la carretera, despres travessem una rotonda i anem a buscar la pista que ressegueix el riu Segre per la seva riba dreta (orografica), que seguim a la dreta (O) uns 3km (els mes ensopits) fins el punt d’inici.

***NOTA: Practicament tota la ruta va per senders i corriol fressats i senyalitzats, pero el primer tram de baixada des del poble d’Estamariu es una mica perdedor (practicament esta abandonat) i amb algun pas una mica penjat. Curt tram sense cami poc despres de creuar el Torrent de les Arenes (baixant d’Estamariu) fins enllaçar amb un cami fressat. Multiples opcions per retallar el recorregut. Tots els dissabtes es fa un mercat en la Seu d’Urgell.

***ALTRES RUTES PER LA SEU D’URGELL I LES VALLS DEL VALIRA:

-“Anserall, Morters, Estelareny, Farrera dels Llops, Sta Agnes, Farga Moles, Arcavell, Sta Eugínia i Calbinyà pels Camins Vells”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/anserall-morters-estelareny-farrera-dels-llops-sta-agnes-farga-moles-arcavell-sta-euginia-i-calbiny-18156069

-“D’Anserall a l’Ermita de Sta Agnes pel Camí Vell de Morters i Estelareny, el Bosc de Cogol i els Colls Peixader i de la Torre”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/danserall-a-lermita-de-sta-agnes-pel-cami-vell-de-morters-i-estelareny-el-bosc-de-cogol-i-els-colls-11861674

-“Ermita de Sant Antoni per la Bastida d’Hortons, Alàs, la Serra de Cantacorbs i els Camins de l’Obaga i del Segre”
es.wikiloc.com/rutas-carrera-por-montana/ermita-de-sant-antoni-per-la-bastida-dhortons-alas-la-serra-de-cantacorbs-i-els-camins-de-lobaga-i-11157190

-“De Arfa a La Freita pel Cami de les Mines i el Cami Vell”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/de-arfa-a-la-freita-pel-cami-de-les-mines-i-el-cami-vell-7667117

-“La Seu-La Bastida-St Antoni-Cerc-Ortedo-St Roma Banat-Mª de Deu de les Peces-Alas”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/la-seu-la-bastida-st-antoni-cerc-ortedo-st-roma-banat-ma-de-deu-de-les-peces-alas-6751124

-“Llirt pel Cami Vell i el Torrent de les Carboneres.”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/llirt-pel-cami-vell-i-el-torrent-de-les-carboneres-6183196

-“De Alàs a Cerc, Ortedó i Banat pels Camins Vells i les ermites de Sant Antoni, Sant Romà i de la Mare de Déu de les Peces”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/de-alas-a-cerc-ortedo-i-banat-pels-camins-vells-i-les-ermites-de-sant-antoni-sant-roma-i-de-la-mare-61629582

-“De Alàs a Vilanova de Banat pels Camins Vells, Ermita de les Peces, Búnquer (1) i Boscos de Canemasos i Obacs”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/de-alas-a-vilanova-de-banat-pels-camins-vells-ermita-de-les-peces-bunquer-1-i-boscos-de-canemasos-i-104852724