Aragó: Barranc de la Vall de Canelles - riu Ebre - Barranc de la Perdiu - Barranc de Vallporquera - Barranc de la Bassa Nova

Ruta exploradora per barrancs salvatges i solitaris que desemboquen al riu Ebre.

És una ruta per qui li agradi explorar, recórrer barrancs i accedir a indrets molt poc transitats. En tot el recorregut no hi he trobat ni una ànima.

Les vistes al riu Ebre són magnífiques.

La ruta passa per tres llengües d'aigua del riu Ebre. Són especialment boniques les entrades del riu a les desembocadures del barranc de la Vall de Canelles i del barranc de Vallporquera.

Si és estiu, val la pena fer un banyet al riu. Molt probablement, no hi trobaràs ningú. I hi ha un munt de peixos, alguns d'ells molt grossos.

___________________________

A TENIR PRESENT:

El barranc de la Vall de Canelles està prou net de vegetació i es pot travessar prou bé.
El barranc de la Perdiu té força vegetació, però no està embardissat.
El barranc de Vallporquera està una mica tancat en alguns trams, però s'hi pot passar bé.
El barranc de la Bassa nova està prou net. Només hi ha un parell de punts tancats.

He netejat els trams més tancats i embardissats amb un podall, de forma que ara s'hi pot passar bé.

Els barrancs tenen corriols laterals als quals hi pots pujar quan no pots continuar pel barranc degut a la densitat de vegetació. Durant la ruta anirem alternant la llera dels barrancs amb aquests corriols laterals. Estigues atent a la traça per saber quan entrar i quan sortir dels barrancs.

Hi ha dos curts trams de la ruta on el camí està molt poc fressat o cal anar camp a través. Un primer tram poc després de sortir del barranc de la Perdiu i un segon tram per davallar al barranc de Vallporquera.

Si vas amb pantalons curts, tingues present que acabaràs amb les cames amb unes quantes esgarrinxades causades per la vegetació. En rutes com aquesta te n'adones de perquè la gatosa rep aquest nom.

He fet la ruta l'endemà de caure pluja, i per tant, he trobat molts punts amb basses d'aigua i alguns amb fang, la qual cosa dificulta una mica la travessa. Però si fas aquesta ruta i no ha plogut recentment, trobaràs els barrancs secs i només trobaràs aigua quan arribis a les desembocadures dels barrancs al riu Ebre.

____________________________

RESSENYA:

Aparquem al costat d'un mas.

Descendim per un camí poc definit i enllacem amb un corriol que ens duu a la llera del barranc de la Vall de Canelles.

Anem recorrent el barranc en sentit descendent, trobant-nos saltants d'aigua (en algun cal fer alguna petita desgrimpada), abrics de roques, i algun tram amb vegetació més tancada.

En alguns punts, on el barranc està embardissat, en sortim i resseguim un corriol paral·lel a la llera del barranc.

Arribem a un punt on el saltant té molta alçada i no es pot desgrimpar. El voregem per la dreta, resseguint un corriol, i ràpidament girem a l'esquerra per un altre corriol per baixar de nou a la llera.

Al cap d'uns centenars de metres, arribem a una entrada d'aigua del riu Ebre, que entra dins el barranc. Ens fem un banyet, i continuem la ruta.

Tornem per on hem vingut, però abans d'arribar al saltant elevat, prenem un corriol ascendent a l'esquerra, que s'eleva sobre la llera del barranc i que ens duu a dalt del saltant elevat.

Allà prenem un nou corriol ascendent a l'esquerra que va girant cap a l'esquerra i que en alguns trams està una mica tancat.

Després de passar per un mas en ruïnes, ascendim pel lateral de diversos marges de pedres fins que enllacem amb una pista forestal, que resseguim durant uns 700 metres.

Ens desviem de la pista forestal per ascendir a un turonet amb vistes magnífiques del riu Ebre (embassament de Mequinensa).

Retornem cap a la pista, però just abans prenem un corriol a l'esquerra. Aquest corriol es pot seguir bé, però en alguns trams està poc fressat i notarem les esgarrapades de la gatosa i el romaní a les cames.

El corriol acaba just en el punt on creua amb el Barranc de la Perdiu. Davallem per corriol poc fressat fins arribar al punt on desemboca al riu Ebre.

Retornem per on hem vingut, però ens desviem a l'esquerra i seguim un sender que duu a una pista forestal.

Resseguim la pista uns metres i ens desviem a l'esquerra per un corriol poc definit en el seu tram inicial, però que després està més fressat.

A partir d'aquí resseguim un corriol molt bonic que discorre entre el riu Ebre i parets de roca estratificada. Les vistes al llarg d'aquest corriol són magnífiques.

Passem pel costat d'un mas en ruïnes i continuem pel corriol. Arribats a un punt, hem de girar a l'esquerra i davallar per uns metres de camí no definit per enllaçar amb un corriol inferior.

Resseguim aquest corriol fins que arribem a un barranc. Allà girem a l'esquerra i anem barranc avall, per camí poc fressat, passant pels laterals dels diferents marges de pedra que ens anem trobant.

El camí es desdibuixa i el darrer tram és camp a través fins arribar al barranc de Vallporquera.

Entrem a la llera del barranc i anem barranc avall fins arribar al punt on desemboca al riu Ebre. El lloc és preciós. Allà ens hi fem un altre bany (fa molta calor).

Reculem i iniciem el camí ascendent que remunta el barranc de Vallporquera.

Anem trobant algun saltant d'aigua, on algun cop cal grimpar, i anem avançant pel barranc, amb més vegetació que els barrancs anteriors.

Novament, hem de sortir de la llera quan el barranc està massa embardissat i seguir corriols laterals. En diversos punts, hem netejat el pas amb un podall.

Arribem a una bifurcació, on conflueixen el barranc de Vallporquera i el barranc de la Bassa Nova. Girem a la dreta i resseguim el el barranc de la Bassa Nova, més ample i amb menys vegetació que el de Vallporquera.

Anem superant múltiples saltants i basses, així com trams rocallosos.

El barranc s'obre i es va acabant. Abans d'arribar al seu punt més alt, prenem una pista a l'esquerra i voregem dos camps de conreu, fins enllaçar amb una pista forestal que ens duu al lloc on hem aparcat el vehicle, acabant així la ruta.