ARAVELL - VOLTA A LA SERRA DEL MORRAL (CIRCULAR)

Caminada pels entorns d'Aravell (Alt Urgell) tot seguint bàsicament la ruta oficial del Consell Comarcal, marcada amb marques grogues. La part que no segueix la ruta del consell està marcada de color taronja fins a l'inici del retorn i fins a retrobar l'itinerari inicial s fa per una pista que no te cap mena de pèrdua. Tot el recorregut és per pistes o per corriols de bona petja i molt bonics.

Iniciem el recorregut una mica més avall d'on comença el track que seguim perquè els carrers del poble són una mica difícils de seguir amb el cotxe que portem. Quan trobem el primer pal indicador agafem un corriol a la seva dreta i en el primer encreuament seguim a l'esquerra.

El corriol es va enfilant marcat de groc amb pujada suau però constant i ens porta a travessar dues vegades una pista. El segon cop les marques segueixen a la dreta per la pista però nosaltres seguim pel corriol, ara amb marques taronja. Ho fem per allargar una mica el recorregut i per anar fins a la punta de la serra del Morral.

El corriol continua pujant de bon primer en paral·lel a la pista i després de travessar un rierol sec planeja per la divisòria de la carena. Aquests plans desemboquen al revolt de la pista que puja des de Castellbò. La seguim a la nostra dreta uns pocs metres fins a una altra pista amb un pal indicador i que la seguim a la dreta.

La pista davalla de manera suau fins als plans de Mardiscla on retrobem l'itinerari marcat de groc del qual un pal ens n'indica la direcció. Ara el corriol davalla més decidit i cal anar en compte de seguir bé les marques perquè ens trobarem amb algun desviament prou fressat com per fer-nos equivocar.

Hi ha un moment que el corriol segueix el curs d'un rierol fins que desemboca en una pista que continua paralela al rierol i ara ens caldrà tornar a estar atents. En el punt on la pista deixa el curs d'aigua una petita paret de pedra amaga l'inici del corriol que si que el segueix. Suposem que fins i tot s'ha esborrat la marca groga per tal de evitar el pas per la zona on tot de pontets en molt mal estat poden representar un cert perill.

No cal fer-ne cas no hi ha cap mena de perill i qualsevol recorregut per la natura té els mateixos o encara més perills. A més en cap cas els ponts són imprescindibles per a creuar el rierol. Val la pena de seguir el corriol perquè passa per un dels indrets més bonics i interessants d'aquesta ruta.

Poc després d'una zona amb uns bancs, una mica degradats, i pasada la font amb una estatueta si més no diguem-ne curiosa, el corriol deixa el rierol i planeja per un antic canal o canalització d'aigua que ens durà fins a retrobar el camí de pujada i ara per altres carrers del poble retornem al punt on hi havíem deixat el cotxe.