Arbolí, Muntanyes de Prades: Gallicant, Cova del Cup i Cova Tosca

El punt de sortida i arribada el tenim a Arbolí, a la part sud-oest de les Muntanyes de Prades, encara que la major part de les terres per on passarem pertanyen al municipi de Cornudella de Montsant (a l'igual que Siurana).

Arribant-hi en cotxe tenim magnífiques vistes del Camp de Tarragona amb el mar al fons i passem per les restes sorprenents del que va ser Cuartel Militar de Los Castillejos (ben pensat, quin nom més estrany, despectiu, fins i tot en castellà!).

Avisem que hi ha molts camins i per tant moltes rutes possibles a la zona que avui trepitjarem. Nosaltres n'hem fet una, però hi ha d'altres combinacions en funció del temps que es tingui, del que es vulgui visitar, del tipus de camí, etc. Un lloc, ja ho veureu, per a tornar-hi.

Enfilem cap amunt, cap el Collet dels Colls. Un bon desnivell per començar. Hi ha restes d'empedrat que demostren que és un camí usat d'antic. Ja veiem de seguida a l'esquerra algunes parets i balmes que fan servir els escaladors. Un cop dalt, ja som en un altiplà. Les restes del Mas de Valent a la dreta, a la faldilla del Puig de Gallicant, i a l'esquerra ja comencem a gaudir d'algunes de les meravelloses vistes d'avui sobre Siurana, la seva cinglera i el Montsant al fons.
No triguem a estar davant les runes de les 9 cases en renglera (com un carrer aquí al mig, sol, abandonat) del llogarret de Gallicant.
L'indret és d'una escenografia sorprenent, molt fotogènic.
I des d'una roca a l'extrem oest, Siurana! El Montsant! Quines vistes!

Ara nosaltres agafem un corriol que surt de davant mateix d'aquesta roca i comencem a baixar per la part obaga i just abans d'unes basses seguim el corriol a la dreta. Veiem un salt d'aigua, una formació rocosa sorprenent, teixos, boixos. Som a les Solcides, nom molt maco. Arribem a una pista (que tornarem a trepitjar més endavant) i seguim a l'esquerra fins que trobem la senyal indicadora cap el Grau del Vincabrer. Som-hi cap a baix. Per cert, ens agraden molts estèticament aquests indicadors metàl·lics que trobem sovint per les muntanyes de Prades, creiem que gràcies als amics de la secció excursionista del Reus Deportiu.
Tornem a creuar el barranc del Grau i aquí ja es forma un bonic salt d'aigua. Corriol estret, amb desnivells i de seguida arribem al pal indicador del Grau.
Tenim tota l'estona cingleres a la dreta d'una gran vistositat i quan tenim una oportunitat ens hi acostem. Quin lloc! No en coneixem el nom (si el sabeu, us agrairíem el compartiu). Gran pared vermellosa molt vertical, on veiem s'hi practica l'escalada. Amb uns sorprenents forats, petites entrades/coves i apilaments de pedres...
Seguim i arribem a un espai, com una plaça natural, amb molta molsa on a la dreta ja veiem unes formacions rocoses caigudes que generen una sèrie de cavitats. Creiem que és la Cova del Cup. No n'hi ha una de sola, són unes quantes les cavitats originades per els despreniments. Una d'elles, que no té una boca massa gran, internament ens sorprèn per el seu volum i fins i tot, arribem a un punt on donem mitja volta després de baixar ja una mica. Hi ha molt de desnivell i molt d'espai per endavant, però reculem. Compte.
La següent aturada la fem a la Cova Tosca, la més coneguda de la zona. Una formació geològica realment ben curiosa. La part de dalt de la columna central la podem assimilar perfectament a una grandiosa font de jardí romàntic feta per la natura.
Per aquí el voltant deuen de ser tant la cova de Porta-Lloret, descoberta el 1934 per Josep Porta, mestre d'Arbolí, i on el Doctor Vilaseca hi va fer importants troballes, com l'Abric de Gallicant, on hi ha pintures rupestres conegudes des del 1988, però que nosaltres no hem trobat aquest cop. Si algú ens pot indicar com arribar-hi als dos llocs, ho agrairem.
Seguint per la paret del cingle més enllà de la Cova Tosca, tornem a trobar una paret singular quasi com la que hem descrit abans d'arribar a la Cova del Cup. Preciós.
Reprenem el camí i ja s'arriba al Grau del Bodro. Girem cap a dalt, per un corriol amb molt bones vistes panoràmiques. Just al davant, a l'altre banda del riu Siurana intuïm els abrics al voltant dels Graus dels Masets i de la Trona on els escaladors Laura Martínez i Juan Antonio Serrano hi van descobrir al 2006 el major conjunt de pintures rupestres de les Muntanyes de Prades ...
Arribem a una pista, de fet la mateixa d'abans. La tornem a agafar cap a la dreta. Va bé caminar en pla una estona després de pujar i baixar. Tornem a passar per l'indicador del Grau del Vincabrer, però ara seguim recte per la pista. Passem per costat de l'Allotjament Rural Mas del Salín (699 975 554 ) i seguim les indicacions per agafar un nou corriol a l'esquerra que ens porta de seguida a les restes del Maset del Nadal. Constatareu que l'indret està ple de pintades mig esborrades de “Propietat Privada, Prohibit Passar”. Fa anys, els propietaris que hi havia se les van tenir amb alguns dels nostres predecessors senderistes...
Només baixant una mica i passant pel costat d'una petita balma arribem a l'Ermita de Sant Pau que dona nom a la Costa o cinglera per on baixarem seguint un camí que també té molts anys.
El campanar de l'església de Sant Andreu a Arbolí destaca al mig de les teulades del poble que l'envolten.

Per cert, sense aturades, la ruta la hem fet en menys de quatre hores.

Esperem que us agradi. Fins la propera, salut i botes.
Blog nostre a ambotes.com.