ARBUCIAS - ARBUCIAS (CIRCULAR)
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 7.23 mi
- Elevation gain
- 784 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 784 ft
- Max elevation
- 1,594 ft
- TrailRank
-
55
4.8
- Min elevation
- 1,004 ft
- Trail type
- Loop
- Coordinates
- 1101
- Uploaded
- June 12, 2016
- Recorded
- June 2016
near Arbúcies, Catalunya (España)
Viewed 6549 times, downloaded 298 times
Trail photos
Itinerary description
El camino ofrece pocas dificultades y, por él, se llega a un precioso salto de agua que cae desde bastante altura haciendo especialmente bello tal lugar.
Apenas unos 5 km de ida y otros tantos de vuelta que con una pequeña investigación sobre el terreno se podría acortar o alargar a voluntad.
Que lo disfrute el que o la que ose intentarlo.
Waypoints
Waypoint
0 ft
Aparcamiento (Iniciio y final de la caminata)
Hay varios letreros informativos al comienzo del recorrido: Uno de ellos, literalmente, dice: Es trobem a la riera d’Arbúcies, que neix al mig del massís del Montseny i després de recórrer de dalt a baix tota la Vall d’Arbúcies, desemboca les seves aigües a La Tordera. A partir d’aquí podreu gaudir d’un sender que us portarà des de la Corbadora fins al Molí de les Pipes (on podreu observar un pont romànic -Pont de les Pipes-, un antic molí fariner que s’alimentava de l’aigua de la riera -restaurant Molí de les Pipes- i una font -Font de les Pipes-). Aquest petit sender es permetrà conèixer les diverses espècies de vegetació de ribera (oms, freixes, verns, avellaners, nogueres, cireres d’arboç, gateils, sanguinyols, saücs, marfulls, càrexs, lliris, etc), existents en aquest espai, així com les que es van plantar gràcies al projecte impulsat per l’Ajuntament d’Arbúcies per a la recuperació i millora de l’espai fluvial. Aquest projecte es va portar a terme amb la col-laboració de l’Obra Social de “La Caixa”, la Diputació de Girona i el Departament del Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Seguint l’itinerari A, que us porta a la segona passera, accedireu a un àrea de descans on podreu gaudir de la diversitat d’espècies arbòries i arbustives de la riera. Es un camí planer i sense cap tipus de dificultat que un cop passada l’àrea de descans us conduirà a la urbanització de Can Pons, a la zona esportiva municipal (pistes de tenis, camp de futbol i pavelló municipal) i a la pista forestal que puja fins a Santa Fe del Montseny. Seguint l’itinerar B, que s’enfila i s’allunya de la riera, arribareu fins al molí de les Pipes. Allá es bifurcà i un sender us guiarà fins a Viladrau (PR-C 202) i l’altre fins a Sant Marçal pels Colls (SL-C84). Aquests senders, així com el seu accés, son de dificultat mitjana. Aquest project s’ha pogut tirar endavant gràcies a la col-laboració de diverses Administracions i del poble d’Arbúcies. Constitueix un espai de descoberta de l’entorn, del coneixement de la flora i de la fauna associada a la riera, un espai de veure i de gaudir de la població. Per aquest motius, us demanen que en feu un bon us, que el respecteu i no lo embrutiu, pel benefici de tothom i de la natura. Queda prohibit circular per aquest espai amb ciclomotor o amb qualsevol tipus de vehicle a motor, així com malmetre la vegetació existent.
Waypoint
0 ft
Gorg Negre (Riera d'Arbucies)
Hay un letrero (que habremos dejado al principio de la ruta) que literalmente dice: Es ben conegut que Sant Pere guarda la porta del cel i que porta una gran clau en una mà i un llibre en l’altre on hi té apuntats els noms d’aquells que hi poden entrar. El que no és tan conegut es que de clau de Sant Pere n’hi ha una altra d’encara més màgica, la clau de l’església de Sant Pere Desplà, a la vall d’Arbúcies. Durant anys i panys, la clau d’aquesta petita església enfilada a un pla de la muntanya va curar les dones i els homes d’arreu del Montseny del terrible mal de la ràbia. Per sort, aquest mal avui ja no s’escampa, però abans, pobra de la bèstia o persona que l’agafés. Després de patir un dolor horrorós en pocs dies ja eren morts. Era per això que quant algú tenia el primer símptoma del mal de la ràbia corria, cames ajudeu-me, cap a Sant Pere Desplà. Quant hi arribava picava a la porta del Mas de Can Ferrer, just al costat de l’església, i esperava que en sortís l’amo o la mestressa amb la clau que tothom anomenava la clau d’en Ferrer. Quan veien el pobre malalt, amo i mestressa corrien cap al racó on tenien guardada la clau, l’agafaven, la posaven al foc fins que quedava vermella de tan roent i, encara ben calenta, feien una creu al front de la dona, l’home o la bestia. ¡I quina meravella!. Tant si era carboner, com pagesa, com ase, marxava curat i sense cap dolor. I, així la gent se’n sortia. Amb un bon grapat de blat n’hi havia prou per pagar aquella cura estranya que, encara que sigui mentida, no era pas cosa de bruixes sinó que era cosa de sants.
Waterfall
0 ft
Salt de LA NOU (Petita pero espectacular cascada)
Con poco caudal pero con mucha espectacularidad existe un salto de de agua en este punto. Solo, para verlo, merece la pena realizar la excursión. De varios letreros hay uno que literalmente dice: Conta la llegenda que un bon dia l’hereu d’un Mas d’Arbúcies va sortir a caçar per aquelles terres con havia fet tantes vegades i se li va fer de nit a prop d’un gorg. Cansat, va aturarse a descansar en unes pedres i sense adonar-se’n l’acabà vencent la son. De sobte, una remor el va despertar: eren rialles de les dones d’aigua que es banyaven en el gorg. L’hereu tragué el nas per damunt de les roques i va veure per un moment unes nimfes que, astutes, es van adonar de seguida de la seva presència. Al cap d’un moment ja s’havien fet fonedisses. Totes menys una, que no podia deixar de mirar-lo. Immòbils, meravellats l’un de l’altre van compartir el silenci i ben aviat la conversa. Enduts pel cor, ben aviat es declararen el seu amor. L’hereu li demanà que fos la seva muller i ella va acceptar amb una sols condició: que mai li recordés el seu origen i ni una sola vegada tornés a fer esment de la seva condició de dona d’aigua. L’hereu acceptà i encetaren una vida junts. La seva vida y la seva hisenda era pròspera i ben aviat van arribar un filla y un fill. Els anys passaven i ningú sabé mai qui havia estat ella. Un dia, però, passà el que mai hauria d’haver passat. L’hereu i la dona discutien sobre l’administració d’unes terres i ell perdé els estreps: “què n’has de saber tu de quin blat hem de plantar si et vaig treure de l’aigua i no sé ni de quin ventre t’han parit”. La dona empal-lidí de cop, feu mitja volta i arrencà a córrer cap al bosc. Ell entengué de seguida el que acabava de fer i va córrer darrera d’ella cridant “perdona, perdona estimada”. Però era massa tard. La dona va seguir sense girar-se i quan va ser a dalt va llançar-se daltabaix per desaparèixer per sempre més a les seves aigües. A partir d’aquell dia, la tristesa s’enquistà en l’hereu i la casa i per més desgràcia, la hisenda començà a anar malament. Prou va buscar-la l’hereu, però amb el temps es va convèncer que ja no tornaria. Vet aquí, però, que un dia passà una cosa extraordinària. L’hereu arribà a la casa de bon matí, després d’haver maldormit al costat del gorg, i trobà que la casa estava polida i endreçada i els fills pentinats i vestits. “¿Qui ha fet tot això?” els preguntà i quedà meravellat en sentir: “Ha sigut la mare. Ha vingut aquesta nit”. L’hereu recuperà l’esperança. La nit següent encengué un bon foc i s’hi quedà a la vora, amb la idea de passar la nit en vetlla per veure-la arribar. Però al cap d’unes hores un son profund se l’endugué. Aquella nit, tampoc podria veure-la. Així es va anar repetint; nit rere nit: la dona d’aigua tornava per estar amb els seus fills i nit rere nit, l’hereu es fonia en un son profund. Un matí però, la sorpresa de l’hereu va ser doble. Els fills es llevaren vestits i pentinats com cada dia però aquell cop, en la cabellera de la nena, hi brillaven dues perles. L’única explicació que sabé donar la nena fou que la mare, en pentinar-la, havia plorat. Aquelles llàgrimes, que es repetiren diverses matinades, van permetre salvar la casa i recuperar, si no la felicitat de l’hereu, sí la riquesa d’aquella casa. De la dona d’aigua no se’n sabé mai més res però diuen que encara avui, des el gorg, explica llegendes a aquells que s’acosten al Montseny amb ànim d’escoltar-la.
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
Hola!!!
Me gustaría realizar esta ruta desde Arbucies. Está señalada ??? Se puede seguir bien si no conoces el lugar??? Lo digo xque me gustaría hacer esta excursión ya que parece muy bonita. Muchas gracias!!!!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ruta preciosa, boscosa y con un buen tramo de riera donde puedes refrescarte después del paseo.
Un paseo muy agradable y con un buen restaurante en el camino
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
La ruta es bonita, demasiada pista para mi gusto y ojo que pasan bastantes coches según qué ; no la pudimos acabar ya que hay 1 camino privado señalizado y con perros sueltos. Gracias por compartir