Arbúcies-GR-83-Joanet-Suro Gros de Mollfulleda-Torre de Pujals

Sortida\Arribada

GR-83

El camí del Nord o del Canigó uneix Mataró amb Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, al llarg d'una ruta de 213 quilòmetres pràcticament en línia recta. Es tracta d'un dels senders catalans més carregats de simbolisme, ja que va néixer amb l'ambició d'unir la Mediterrània amb el Canigó enllaçant uns territoris vinculats per una història i una cultura comunes i, alhora, recordar l'exili republicà al final de la Guerra Civil espanyola. Travessa paratges naturals de gran valor com el Montseny, les Guilleries o els volcans de la Garrotxa, en un recorregut exigent amb desnivells importants en les etapes pirinenques.

Can Forriol

el Reposador

Creu d'en Cateva

Penya de la Burra

Joanet

Joanet és una entitat de població d'Arbúcies.El petit nucli de Joanet està situat al nord del terme, prop de Sant Hilari Sacalm. Està documentat des del segle IX (866 i 899)i la seva església parroquial, dedicada a sant Mateu, va ser sufragània de la de Sant Hilari fins al segle xv. Té només un grapat de cases, agrupades en un parell de carrers, i alguns masos dispersos. La major part d'elles conserva elements antics, dels segles XVII, XVIII i XIX Té 60 habitants en època de vacances d'estiu, però durant l'hivern ronda els 20

Camp d'en Pau

Pla de la Fossa

Can Tit-Pere Pastor

Revolt Gros

Ferrús

La Formiga

Suro Gros de Mollfulleda

SURO GROS DE MOLLFULLEDA Es troba a prop de la Formiga. Catàleg dels arbres monumentals, notables i singulars del municipi d’Arbúcies.

Eslllavissada

el Collell

l'Oliveda

Mollfulleda

En l'acta de consagració de l'església parroquial de Sant Quirze i Julita d'Arbúcies del 923 apareix el topònim mansum Malle Furedo. La següent notícia històrica de què disposem és del 1313 en el capbreu dels Castelldosrius. Més endavant el trobem documentat en els Fogatges de la Batllia de n'Orri de 1497 i 1515. Al 1571, en el capbreu del benefici de Santa Maria de Palautordera, ens apareix el mas Mollfulleda que comprenia 100 jornals de bous l'extensió. També, documentada en el Cadastre de 1743 i de 1800 i en el llistat de les cases de pagès elaborat pel rector al 1826.[1] En el padró de 1883 consten habitades les dues masoveries per dues famílies una de 6 i altra de 9 membres. L'any 1940 apareixen igualment dues famílies de 9 i 5 persones cadascuna. Es documenta en el mapa del Montseny de Juli Serra de l'any 1890. En l'amillarament de 1935 Joan Mollfulleda i Ferrer declara els límits del mas: a orient amb honors del mas Magí de Sant Feliu de Buixalleu, Josep de Ribot i Ramon Agustí, a migdia amb terres delmas Blanc i successors d'Antoni Malaret, a ponent amb terres del mas Riera i a nord amb terrenys del mas Serrahima de Joanet, mas Cortina de Sant Miquel de Cladells.

Font de la Bassa Llarga

Sot de Ramilans

Can Riera de la Pineda

Apareix documentat per primera vegada en el capbreu de 1313 dels Castelldosrius. També trobem a Carles Riera del mas en el capbreu de la batllia de n'Orri de 1515. Documentat en el Cadastre de 1743, quan Marianna Riera declara dues cases, i de 1800. Al padró de 1883 hi apareix una família de nou membres i l'any 1940 és habitada per una família de vuit persones. Es troba també documenta en el mapa del Montseny de Juli Serra de l'any 1890. En l'amillarament de 1935 Dolors Sabater Riera declara els límits de la finca del mas Tiera de la Pineda, que són: a orient amb terres del mas Mollfulleda, a migdia amb el mas Pujató, a ponent amb honors dels masos Fugueras i Pujató, a nord amb terrenys dels masos Aulet, Iglésies i Serrahima

Torre de Pujals