Arbúcies-la Joia del Montseny-Sant Pere de Despla-Torre de Pujals-GR-83

Sortida\Arribada

Can Gil

Can Prim

Cal Fonoll

el Castell

Esquei Negre

Sant Pere Desplà

Descobertes durant les tasques de restauració, les pintures murals es troben en diferents plafons, situades al mur de llevant. També n'hi devia haver al costat de tramuntana però degut a la humitat no s'han conservat, només s'aprecien en un petit tram. Es representen una sèrie de personatges sota arcades i en actitud d'assenyalar cap a un punt. A banda i banda hi ha motius vegetals simulant una tija amb fulles. Els personatges es representen nimbats, vestits amb túnica llarga; alguns porten una altra peça de roba sobre la túnica. La mirada es dirigeix envers la mateixa direcció de les mans. L'esquema usat per a la representació humana és el propi de la pintura romànica. Un contorn feta amb línia de color, l'interior de les figures pintat amb colors terrosos i les línies de la cara de color negre.

Pla d'en Reira

Ull no Pasar

Font de les Margarides

Sot del Turò d'en Puig

Riera Xica

Sot de l'Ullastre

Sota la C-25

Can Jaume Moragues

Sot de Can Merla

Torre de Pujals

Mas Dalmau

GR-83

Aquest sender recupera el traçat que seguiren milers d'exiliats entre el gener i febrer de 1939, fugint cap a França pel coll de Malrem. Alhora, recupera camins que enllacen uns territoris vinculats per una història i una cultura comunes. El camí del Nord o del Canigó uneix Mataró amb Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, al llarg d'una ruta de 213 quilòmetres pràcticament en línia recta. Es tracta d'un dels senders catalans més carregats de simbolisme, ja que va néixer amb l'ambició d'unir la Mediterrània amb el Canigó enllaçant uns territoris vinculats per una història i una cultura comunes i, alhora, recordar l'exili republicà al final de la Guerra Civil espanyola. Travessa paratges naturals de gran valor com el Montseny, les Guilleries o els volcans de la Garrotxa, en un recorregut exigent amb desnivells importants en les etapes pirinenques. Un monòlit d'acer a la platja de Mataró marca l'inici del sender. Ben aviat, arribem al primer Parc natural de la ruta, el del Montnegre-Corredor, la atalaia perfecta per gaudir de la visió del litoral de la costa del Maresme. El camí avança tot superant la Serralada Litoral per fer cap al segon parc natural, el del Montseny. Un cop travessat el massís de les Guilleries, és el moment de començar a caminar pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i visitar els més de quaranta volcans del parc i la Fageda d'en Jordà. Arriben les etapes més exigents del camí. Des del petit poble medieval de Beget, creuarem la frontera francesa i entrarem a la Catalunya Nord. Som ja a l'etapa culminant del camí del Nord amb l'ascens al pic del Canigó, a 2.783 metres sobre el nivell del mar, i és moment de gaudir de la visió dels cims des dalt d'un dels pics més simbòlics de Catalunya. El camí de descens des del Canigó encara reserva una darrera sorpresa: l'abadia benedictina de Sant Miquel de Cuixà.

la Pietat

Les referències més antigues de la capella són de l'any 1527 i 1552, trobades en un testament. Des del segle xvi es té una especial devoció a la capella. El bisbe acostumà a visitar-la des de 1544. El 1580 féu constar a les corresponents actes, que hi havia un retaule bellíssim, avui desaparegut.[1] L'edifici de la Mare de Déu de la Pietat va ser erigit l'any 1717. L'any 1785 es va ampliar amb l'edificació d'un cambril i d'una sagristia. El 1809 va ser saquejada pels francesos i poc després es va renovar l'ornamentació. L'altar major el féu daurar poc abans del 1859 el rector Pere Nogareda. A redós de la capella va néixer una societat de socors mutus el 1851, s'anomenà Confraria de la Pietat i es fomentava la devoció i el culte a la Verge i l'ajut solidari entre els confrares en cas de malaltia.[1] Malauradament, durant la Guerra Civil, el 1936, l'edifici fou incendiat, en restaren en peu només les parets però pel mal estat, l'ajuntament, propietari del solar per donació que n'havia rebut el 1922, les va fer enderrocar. Va ser el nou rector, mossèn Llorenç Costa qui acostumà a celebrar missa per l'aplec al solar on hi havia hagut la capella, d'aquesta manera va fer créixer el desig per refer-la, i així, la junta de resconstrucció, presidida pel rector Costa, considerà encomanar el projecte a l'arquitecte Bartomeu Llongueres Galí, qui, una dècada després, va reconstruir la capella. El 20 d'agost de 1944 es va col·locar la primera pedra de l'actual Capella de la Pietat i les obres varen durar set anys, amb data d'inauguració el setembre del 1951. L'altar major el consagrà el bisbe Josep Cartañà, el 1956, llavors s'inaugurà també el cambril.[1] La devoció popular d'Arbúcies a La Pietat es manifesta amb les moltes oracions i Goigs que té dedicats, com els últims escrits pel poeta mossèn Pere Ribot i musicats per mossèn Frederic Pujol.

Sot d'en Faina

Casanova de Pujals