Ardèvol - Santuari de la Mare de Déu de Pinós - Ardèvol

ARDÈVOL - MONTCONILL - AUQUERS - CASTELLANES - PEÇA-RODONA - CORRAL DEL CAP DE LA SERRA - SERRA DE PINÓS - SANTUARI DE PINÓS - LES PLANES - SANTGRÀ - DOLMEN DEL COLLET DE SU - CASACREMADA - TRISTANY - BRICS - DOLMEN DE LA PERA - ARGERICS - GARDENY - ARDÈVOL

La ruta comença al peu de la torre d'Ardèvol, des d'on eixim cap al sud en direcció al cementeri. En ell, van ser soterrades l'any 1913 les despulles mortals del cabdill carlí Rafael Tristany, mort al seu exili occità catorze anys abans. En deixar enrere el fossar, travessem la carretera que dóna accés al poble, i que es correspon amb els camins de Torà, cap a la dreta, i de Solsona, a l'esquerra. És aleshores quan ens incorporem al camí de Pinós.

De seguida, passem per la granja Nova, que para a la banda de ponent, i per cal Tàsies, al costat d'orient. Guanyem un poc d'altura en passar pel Collet i, de seguida, arribem a un encreuament a l'altura de Montconill. El camí cap a Pinós se'n va cap a l'esquerra. Nosaltres, tanmateix, girem a mà dreta pel camí d'Ardèvol a Calaf.

Avancem cap al sud-oest per la plana de cal Pere i, a poc a poc, perdem altura cap a la valleta solcada pel barranc d'Auquers. Abans d'aplegar al fons, però, ens desviem per a observar el llogaret d'Auquers.

Uns metres més enllà, en havent creuat el barranc d'Auquers, el camí de Calaf comença a guanyar altura. De fet, ja no deixem pràcticament de pujar en una bona estona. De seguida, en girar un revolt, veiem un altre dels llogarets que esquitxa aquesta contrada del Solsonès, Castellanes, on hi fem cap en cosa de cinc minuts.

L'ultrapassem i seguim la pujada cap a la serra de Pinós per la partida de la Vinyeta. A mà dreta veiem, a un centenar de metres, la caseria de Bringuers. En acabant, el camí de Calaf a Ardèvol gira cap al sud-est, a l'altura del clot de Castellanes, per tal de salvar el discret barranc de Bringuers.

La pujada, que s'ha suavitzat en aquest punt, torna a agafar embranzida tot just quan mamprenem cap a l'oest. De seguida fem cap a Peça-rodona, imponent masia amb una gran explotació ramadera annexa. Uns metres després de deixar-la enrere, fem cap a una cruïlla. En ella, hem de seguir per la via de l'esquerra, que és per on continua el camí d'Ardèvol a Calaf.

Ara anem a buscar l'obaga de Peça-rodona, que fa honor al seu nom. Mentrestant, no deixem de guanyar altura. Travessem aquesta zona ombrívola i, en cinc minuts, eixim a tocar del corral del Cap de la Serra. Ens desviem, doncs, uns metres per tal de visitar-lo.

Retornem al camí d'Ardèvol a Calaf, que ara avança cap al nord-est. Tanmateix, no tardem massa en abandonar-lo. En efecte, a la cruïlla següent, ens incorporem cap a l'esquerra per un altra via que puja per la carena de la serra de Pinós i que ens oferirà, possiblement, les millors panoràmiques de tot el recorregut. Es tracta del camí del santuari de Pinós, que es correspon també amb el camí de Torà a Pinós.

Per terreny de solana i de pujades i baixades constants, el camí del santuari de Pinós ens regala una vista privilegiada sobre les terres difuses de frontera on la Segarra perd el nom i es fa l'Anoia, a tocar del Bages i al confí del Solsonès. Amb tot, entre vint minuts i mitja hora des del corral del Cap de la Serra, fem cap al cim de la serra de Pinós (931 msnm), marcat amb un senyal geodèsic. Aquest és el punt més elevat de tota la ruta.

En havent fruït de les vistes des del punt culminant de la serra, reprenem la marxa pel camí del santuari de Pinós, o de Torà a Pinós. Al fons, albirem ja el nucli de Casanova i també el mateix santuari de Pinós, situat al bell mig del centre geogràfic de Catalunya.

Amb el camí del santuari de Pinós arribem just enfront d'aquest conjunt religiós, situat on es troben els camins que des de Torà i Su fan cap a Pinós. Abans, però, de visitar-lo, ens desviem cap a l'esquerra per tal de travessar Casanova i fer cap a la Rosa dels Vents, construïda al centre geogràfic del territori català.

En havent-la visitat, tornem novament fins al santuari de la Mare de Déu de Pinós, fundat al segle XIV i on es conserva una imatge barroca de la titular. Així mateix, també observem la creu de terme gòtica que dóna la benvinguda al conjunt.

Després, mamprenem cap al nord-est pel camí de Pinós a Su, tot deixant enrere la carena de la serra de Pinós i perdent altura a poc a poc. A mà dreta, queda la partida de l'Obaga, mentre que a l'esquerra se'ns obre un paisatge ampli cap a ponent del Solsonès, amb la imatge del poble d'Ardèvol al fons.

En acabant de travessar la partida del Rastell, la baixa se suavitza i, al remat, arribem a les Planes, que fan honor al seu nom. Ací, a mà esquerra, deixem, de fet, la caseria de les Planes. Immediatament després, agafem el primer camí que arranca per la banda dreta i que ens aboca en direcció a la bassa de la Devesa.

El paisatge canvia ràpidament i ens endinsem en un entorn un poc més boscós. Després de perdre un poc d'altura, enllacem amb el camí de Pinós a Cardona, que seguim cap a l'esquerra durant un centenar de metres. Al remat, entrem al poble de Santgrà, pràcticament despoblat. Un gos solitari ens avisa que no som benvinguts. Tanmateix, l'ignorem i visitem el xicotet nucli, on hi destaca l'església de sant Grau, amb la data de 1799 sobre la portada principal.

Després de visitar el poble, eixim en direcció nord per la Carrera a fi de travessar la partida del Bosquet i enllaçar, novament, amb el camí de Pinós a Su a l'altura del collet de Su. En retrobar aquesta via, a mà dreta, damunt d'un turonet, veiem el dolmen de Casacremada, o del collet de Su, que ens apropem a observar.

Retornem, en acabant, al camí de Pinós a Su i, de seguida, ultrapassem la masia de Casacremada. És aleshores quan, a la primera oportunitat que tenim, girem cap a l'esquerra per un camí asfaltat. No tardem en reorientar-nos cap al sud-oest per la partida dels Ametllers. A poc a poc, el bosc guanya terreny.

Al cap d'uns deu minuts des de l'última cruïlla, ens desviem cap a la dreta per un camí de terra que remunta cap al roviró de Tristany i que, ràpidament, ens duu a les portes de la caseria de Tristany, casa pairal del cabdill carlí Rafael Tristany. Malauradament el conjunt, completat per l'església de sant Francesc d'Assís, és explotat com a casa rural i no s'hi pot accedir lliurement.

Tot i que, a primera vista, pareix que el camí que portem acabe a les portes de Tristany, la veritat és que continua fent una "u" cap a la solana de Tristany. La via, en aquest tram, està poc marcada, però no és difícil de seguir. Després és més marcada i, al remat, quan ens reorientem cap al sud-est, just en acabant d'una baixada, entrem al bosc de Brics. Cinc minuts cap al sud-oest són suficients per a eixir al llogaret de Brics.

De Brics estant, cap al sud-est, per la partida de les Feixetes i, en cosa de cinc minuts, tornem al camí asfaltat que havíem agafat des del de Pinós a Su i que, uns metres més endavant, passa a superposar-se al camí de Tristany. De fet, aquesta via ja no la deixarem en una bona estona.

Ara bé, de manera momentània, l'abandonem just abans de fer cap a la caseria de la Pera, on s'acaba l'asfalt, per tal de visitar el dolmen de la Pera, situat a cinquanta metres del camí, dins d'un bosquet.

Tornem sobre les nostres passes fins a agafar el camí de Tristany. Avancem per un terreny solitari i en transformació, amb zones de bosc i d'altres, de conreus. Finalment, deixem el camí de Tristany i ens incorporem al d'Argerics. Pugem l'escalada dels Noguers i fem cap al caseriu d'Argerics.

En havent-lo deixat enrere, seguim cap a l'est / nord-est / sud-est per la solana d'Argerics fins que, al cap de deu minuts, arribem a un altre llogaret, Gardeny. Des d'ell, comencem a baixar per la solana de Gardeny per a retrobar el camí de Solsona a Ardèvol, que havíem travessat unes quantes hores abans.

Amb aquesta via, només ens queden per trepitjar, en cosa de quinze minuts, els centenars de metres que encara ens separen d'Ardèvol, on fiquem el punt i final a l'excursió.