Areny de Noguera - Font Vella - Ermita de la Serreta - Berganui - Mas d'Avall - Suerri - Ermita de santa Llúcia

L'excursió comença a la cruïlla dels carrers Ribagorçana i Clemente Manzana d'Areny de Noguera. Des d'allà eixim cap a ponent i pujant per dins del poble per a enllaçar amb el carrer de Manuel Pérez Mañanet. Amb aquesta via, fem cap fora del poble.

Tot just després de deixar enrere els últims habitatges d'Areny de Noguera, travessem el barranc del Teixet, que en alguns mapes apareix amb el topònim de barranc de la Font. A mà esquerra, ens queda la font Vella de la localitat, d'on raja aigua, així com el llavador. Baixem a veure'ls i, en acabant, arribem a un encreuament.

Continuem pel camí de l'esquerra, que és una pista de terra que mena cap al sud-est / sud / sud-oest per la banda de baix del puiet del Seix. Amb ella guanyem un poc d'altura, tampoc no massa. En menys de cinc minuts enllaça amb la pista que puja a Berganui, Suerri i l'ermita de santa Llúcia, que és la que seguirem d'ara endavant.

Aquesta via, que agafem cap a la dreta i pujant, es correspon de manera pràcticament exacta amb el camí d'Areny de Noguera a Berganui i Suerri des d'uns metres més enllà. Ara, per la partida del Seix, encetem una ascensió d'un quart d'hora. A la dreta, per dalt de nosaltres, veiem el Pui, el cim del qual està ocupat per antenes de televisió i telefonia mòbil.

En acabar la pujada, guanyem un collet situat al mateix camí d'Areny de Noguera a Berganui i Suerri. Si ens fixem bé, a la dreta, destruït per la pista en els metres inicials, pareix arrancar un camí en direcció nord-oest. Avança pel límit d'un tallat dels contraforts del Pui i va a morir baix d'uns arbres que hi destaquen sobre la resta del paisatge. Allà hi són les ruïnes d'una església romànica sense identificar que ha estat anomenada de la Serreta, per ser aquest el topònim del lloc on està ubicada. D'aquest paratge també se'n diu la serreta Llebrera.

Pel mateix camí pel qual hem anat a aquest temple en ruïnes, tornem al d'Areny de Noguera a Berganui i Suerri. Perdem ara un poc d'altura mentre observem, a l'esquerra, el serrat de Solà. Dalt d'ell hi destaca la silueta del poble de Claravalls. Tresserra també para per allà, però hi és 'trans sĕrram', és a dir, més enllà de les muntanyes, a la banda del darrere, i per açò no apleguem a albirar-lo.

Després d'haver perdut alguns metres d'altura, de seguida els recuperem i iniciem una pujada constant per la banda de baix de la Serreta, dels Torms i del Pui. Més amunt para el cim del Teixet, que ja fa uns 1.280 metres d'altura sobre el nivell de la mar. No hi pujarem tant nosaltres, però. A mà esquerra ens queden les capçaleres de diversos barrancs, com és el cas del de la Cabanera.

El camí d'Areny de Noguera a Berganui i Suerri comença a descendir quan deixem, a la dreta, el camí que puja al Teixet i a l'ermita de sant Salvador. Ara, mentre la partida d'Escaldamillet es queda a l'esquerra, és qüestió de deu minuts l'arribar al poble mig abandonat de Berganui. Hi entrem per la banda de dalt. A la dreta tenim la partida de la Plegadura.

Per un carreró poc utilitzat i ple de vegetació i runa, travessem Berganui. Enllacem aleshores amb la via que portava des de les cases a l'església de sant Agustí, separada de la resta del nucli urbà i situada a tocar del cementeri i d'un gran casalot. Aquest pas vell cap al temple fou parcialment destruït en fer la pista.

Visitem l'església i el cementeri i, per la part de baix de Berganui, ens reincorporem al camí que mena ara cap a Suerri. Pugem un poc per la banda de fora del poble i, de seguida, iniciem un suau descens cap a la font del Cap. El desviament per a agafar el camí que hi entra fins a ella para a uns deu minuts de Berganui. Amb tot, nosaltres no la visitem i seguim la marxa cap a Suerri perdent altura. Val a dir que el camí vell continua per la font del Cap i retroba la pista més endavant.

En qualsevol cas, per la pista i al cap de no res, arribem al mas d'Avall, un magnífic casalot isolat amb torre i capella dedicada a sant Antoni. En aquest punt, la pista de Suerri, que poc més enllà retroba el camí vell, gira cap a la dreta, i nosaltres amb ella.

A l'esquerra, el barranc de santa Llúcia se'ns descobreix enfonsat uns quants metres per baix de nosaltres. En aquest tram forma alguns salts per on cau la poca aigua que duu en un calorós diumenge d'agost.

Aquest tram de camí és bastant monòton, i únicament li dóna una nota de color la varietat del paisatge geològic present en aquesta contornada. Amb tot, i de lluny, albirem algunes de les cases de Suerri. Hi fem cap després de pujar una costereta.

Suerri queda a l'esquerra del camí. Costa de veure d'entrada, ja que la vegetació es vol engolir el poble. Anem a buscar un millor lloc per a entrar-hi. Més endavant, arranca un corriolet que envolta el poble per la banda de ponent. Per ací han de passar animals de pastura perquè la vegetació és molt més escassa i, de més a més, veiem petjades.

Ens endinsem per la banda de baix del poble mentre busquem l'església de sant Joan que, sense saber-ho perquè no l'havíem vista, parava just a la vora del camí. I és que està d'argelagues fins al sostre, i ho afirmem sense exagerar. A l'interior queda l'altar destruït només. Tres rates penades penjaven de cap per avall del sostre. Una mamprengué a volar en notar la nostra presència.

Després de visitar Suerri, on també hi ha una caravana i un vehicle abandonats des de fa temps, deixem tot rastre de camí vell i pugem per la pista cap a l'ermita de santa Llúcia. Al paisatge, solcat pel barranc de santa Llúcia, hi predominen els colors grisos i groguencs. Aquest és el major espectacle d'aquest tram de la ruta, la geologia.

Guanyem un poc d'altura mentre ens adrecem a la partida dels Tornals. Tot és silenci i soledat ací. Al fons, trau el cap el campanar de l'església de santa Quitèria d'Iscles.

La pista es perd un poc en arribar a la font de santa Llúcia, que deixem a la dreta. Després, però, torna a aparèixer ben marcada per a creuar, per última vegada, el barranc de santa Llúcia.

Des d'ací, encetem una pujada per l'extrem nord-oest del bosc de Berganui fins a trobar, a l'esquerra, l'ermita de santa Llúcia. Aquest és un temple romànic recuperat pel veïnat d'Areny de Noguera l'any 1993. Havia estat abandonada, i de la fàbrica original queda només l'absis. La resta de l'edifici fou enderrocat i ha sobreviscut solament la base de les parets.

Ací acaba el nostre itinerari. Ara hem d'encetar la tornada cap a Areny de Noguera exactament pel mateix camí per on hem vingut. Per tant, ens queden per davant uns deu quilòmetres més abans de ficar el punt i final a l'excursió a la que ha estat considerada com una de les localitats principals de la Terreta.