Arenys de Mar Canet de Mar Creu de Canet Can Jalpí

Des d’Arenys de Mar pujarem a un 100 cims de la comarca del Maresme. La Creu de Canet o Pedracastell, un fantàstic mirador de tot l'entorn, i que a més es de fàcil accés. Fem la sortida de ben a prop del port d’Arenys perquè allà l'aparcament es de pagament, i a tocar hi ha la platja del Cavaió on hi ha un aparcament que es de franc.

Allà comencem i acabarem la ruta arran de la platja, i farem camí en direcció nord cap al poble de Canet. Aquí esmorzarem i visitarem el nucli urbà i els seus monuments modernistes, a la sortida del poble veurem l'Església de la Misericòrdia.

El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia és una ermita promoguda santuari el 1907 que està dedicada a la patrona del Maresme. Està situada en una ampla esplanada ombrejada de pins que domina la vila de Canet de Mar. És un dels primers edificis importants fets a Catalunya en estil medievalitzant neogòtic. És llistat com bé cultural d'interès local (BCIL).

Aquest Santuari s'alça al nord de la vila, unit a aquesta per un passeig. Des del 1520 és documentada la devoció en aquesta església d'una imatge mariana. Quan fou bastida la nova església de la vila, al 1591, esdevingué santuari i ermita. La Misericòrdia és patrona de la vila des del 1703; el 1732 s'entronitzà una nova imatge i el 1857 es beneí un nou santuari, de l'arquitecte Daniel Molina. El 1853 es col·locà la primera pedra. El temple va patir un incendi l'any 1936 i la imatge es destruí i fou reproduïda en la postguerra. El temple va construir-se amb moltes donacions de canetans i excanetans. Un dels mecenes major va ser Carles Pascual Puig que va fer fortuna a Cuba i regalar un terç del seu capital al projecte.

Durant la Guerra Civil Espanyola l'edifici va ser incendiat i la major partit dels arxius van perdre's. L'interior actual és molt diferent a l'original a causa de l'incendi del 1936. El foc va afectar tota l'ornamentació de fusta, les pintures, la coberta i la imatge de la verge barroca. Després de la guerra, l'edifici va ser restaurat pels arquitectes Josep Maria Danès i Torras i Pere Domenech i Roura. La imatge barroca fou reproduïda a la postguerra. A l'inici de la dictadura el 1939 el nou govern va apel·lar a la generositat pública amb fulletons - en l'estil ideològic de la postguerra - per a superar les conseqüències «[d]el horrible e infernal huracán marxista, dominado gloriosamente por nuestro heroico Ejército y nuestro invicto Caudillo» i es proposà que les famílies cooperessin amb el 2% dels ingressos, «ya procedan del trabajo, ya de otras fuentes o reservas». Als industrials es va demanar de cedir els seus obrers una hora setmanal a feines de reconstrucció.

El 30 d'agost de 1942 arribà al port de Canet la nova escultura de la Mare de Déu que fou rebuda per nombrosos devots de la vila. Va ser beneïda pel bisbe de Girona, Dr. Josep Cartañà. El 13 de setembre d'aquest mateix any es va portar a terme una nova coronació de la imatge a l'església parroquial. La corona va ser robada el 1936, però de forma providencial i quan tothom la donava per perduda, va ser trobada en pèssimes condicions el mes de juliol del 1941 dins d'una de les caixes que, retornades de França, eren enregistrades al Banc d'Espanya de Madrid. Era de plata cisellada i daurada, d'estil romànic i decorada d'entre altres materials amb òpals i diamants. En la nova coronació de l'any 1942 es va fer servir aquesta corona restaurada amb aportacions dels canetencs.

L'altar del Santuari és de marbre, consagrat el 16 de juny del 1946, obsequi de la família de Joan Carbonell i Reverter.

L'any 1996 començaren les etapes de reforma del temple. El 18 d'octubre es decorà el cambril sota la direcció de l'arquitecte Miquel Fané i els pintors Josep i Joan Musach. A l'octubre del 1997 es va decorar i remodelar el presbiteri. El 8 de desembre de 2002 s'inauguraren els frisos de les Obres de Misericòrdia corporals i de pelegrins. El 4 de juliol de 2003, quedà renovada la gran portalada d'entrada, obra de l'ebenista Utzet.

L'actual Mare de Déu és la mateixa que va ser proclamada amb honors de multitud el 30 d'agost de 1942 a la seva arribada en vaixell al port de Canet. Està dreta i amb els braços oberts en senyal d'abraçar tots dels fidels del Maresme que venen a implorar-la. És de talla policromada i va vestida. És obra de Lluís Argullol.

Continuem l'itinerari i passem pel costat del castell de Santa Florentina que no podem veure per la vegetació (és visitable amb visites guiades). El castell de Santa Florentina, abans domus de Canet, és un antic edifici medieval del segle xi situat al N de Canet de Mar (Maresme), Catalunya, declarat bé cultural d'interès nacional. Està situat a l'oest del terme. El conjunt va ser molt modificat i ampliat a inicis del segle XX per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, quan va adquirir l'aspecte actual. L'arquitecte va incloure elements nous i altres portats de diferents llocs, com la galeria gòtica del santuari del Tallat. Del conjunt original baix medieval resten -tot i que amb modificacions- dues torres de defensa amb espitlleres i cosera i un cos d'edifici rectangular, situats al nord-est. Abans era una casa de Canet, un casal fortificat documentat el 1217. L'edifici fou incendiat en època dels remences (s. XV) i ampliat més tard. El Castell ha estat escenari de diversos rodatges, en què destaca la filmació el 2015 d'escenes de la sisena temporada de la sèrie Joc de Trons. Actualment, el castell està obert al públic per a visites culturals i també es pot llogar per a la celebració d'esdeveniments privats, reportatges fotogràfics, espots publicitaris, filmacions i casaments. Està catalogat com a BCIN des de 1949. En el Saló del Tron s'exposa el quadre de Pau Béjar en què es representa la llegenda de l'escut de Catalunya amb el comte Guifré el Pilós.

Ara la ruta segueix la pujada per la vessant assoleiada de la pineda i les vistes es van ampliant, ben aviat arribem dalt el turó on hi ha la Creu de Canet. Pedracastell és una muntanya de 309 m que hi ha entre els municipis de Canet de Mar i de Sant Iscle de Vallalta, a la comarca del Maresme que està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Pedracastell o Creu de Canet.

Des de dalt del cim es pot apreciar tot Canet de Mar, Sant Pol de Mar i una part d'Arenys de Mar. Per la banda del darrere es pot observar tota la Vallalta i les seves valls, el Montnegre, la serra dels Termes, la serra d'en Sala i el Cap de Bou. Més amunt del pla, a la Creu de Pedracastell, hi ha unes roques que pugen cap a la Creu, des d'on es pot gaudir de més perspectives amb el mar de fons.

Dalt del turó s'alça la Creu de Pedracastell, un monument de pedra que ha viscut la història local de primera mà.

La primera
La primera Creu de Canet va ser construïda l'any 1901, quan el papa Lleó XIII va demanar als pobles que aixequessin creus commemorant l'entrada al nou segle. Si Canet té Creu és pels terrenys que va cedir el Dr. Marià Serra i Font, que en fou el promotor i Lluís Domènech i Montaner, que en va ser l'aquitecte. La primera pedra es va posar l'1 de gener. El pergamí enterrat al fons de la Creu el feu el mestre calígraf de Barcelona i fill d'Arenys de Mar, Francisco Flos i Calcat. El pergamí s'introduí dins d'una ampolla amb exemplars de diaris, entre ells La Costa de Llevant.

La primera Creu va ser beneïda el maig de 1902. Anys més tard, al 1926, una forta ventada durant la nit de Sant Esteve, va fer caure el monument.

La segona
La segona Creu fou una còpia de la primera. La va projectar Pere Domènech Roura basant-se en els plànols del seu pare, Lluís Domènech. Va ser beneïda el 30 d'octubre de 1927. Aquesta segona Creu també va caure. En aquest cas, però, fou al juliol de 1936, a l'inici de la Guerra Civil.

La definitiva
Durant els anys 40 s'hi va col·locar una creu de fusta. Després, durant anys, es va anar fent una recaptació de fons. Finalment es va encarregar un nou projecte, en aquest cas a l'arquitecte Isidre Puig Boada. L'any 1954 es va beneir la nova Creu, d'estil gaudinià, que és la que encara perdura avui.

Els canetencs i també força gent de tota la comarca, ens trobem cada 1 de maig a l'esplanada de la Creu per celebrar-hi l'Aplec Pedracastell.
Avui encara se segueix reservant l'1 de maig per pujar fins a l'esplanada de la Creu. Allà s'hi ballen sardanes i s'hi fa una missa davant el monument de pedra. S'aprofita per anar-hi en família o en grups d'amics i passar-hi el dia plegats.

La Creu Pedracastell i una part del terreny que l'envolta és propietat de l'Ajuntament. El Dr. Marià Serra ho comprà el 1900 al seu propietari, aleshores Josep Pujadas. Abans, l'any 1870, Maria Josefa Roura Llauger i la seva filla Virgínia Pujol Roura havien venut els terrenys a Pedro Pujadas Aulet pel preu de 250 pessetes.

Seguim l'itinerari i desprès de passar per la font i cobert del mirador del Castell, arribem fins al coll Safiguera, des d’on anem, sempre seguint camí ample per la serra dels Termes, fins al trencall a la serra d’en Sala.

En aquest punt, comencem a baixar, passant per les masies de can Sala de Dalt i ca l’Amar de la Torre, arribant a la carretera C-61, que creuem amb molt de compte, per anar fins el castell i el parc de can Jalpí.

Can Jalpí és un gran edifici en forma de castell de planta rectangular, amb planta baixa i pis, al municipi d'Arenys de Munt protegida com a bé cultural d'interès local. L'any 2004 el Grup Serhs va adquirir Can Jalpí, que ara és destinada a acollir reunions d'empreses, convencions, actes institucionals o activitats culturals.

Can Jalpí va sortir a la serie de TV3 La Riera, sent el Casino de Sant Climent, on sortia l'exterior per donar entrada a les escenes que tenien lloc en el suposat casino.

Història
Aquest edifici fou bastit sobre una masia. A començaments del segle XIII entren a regir la casa els Berenguer de Dois, essent el vescomte de Cabrera qui, al segle xiv, els afavoreix amb la batllia independent de la jerarquia pròpia del territori del castell de Montpalau. La casa serà propietat dels Tries. A partir del segle xvii passà a mans de la família Jalpí degut a l'enllaç matrimonial de la pubilla Tries i l'hereu Jalpí, que aportà extensos dominis de Pineda de Mar, Sant Celoni i Tordera.

En el segle xix, una pubilla Jalpí es casà amb l'hereu Borràs de Barcelona. L'any 1899 la casa fou reformada per August Borràs, indià que convertí l'antiga masia en un petit castell. L'arquitecte de la reforma va ser Miquel Madorell i Rius. En aquesta època es va fer el llac, els jardins i totes les reformes de la finca.

L'any 1937 i a petició de la Generalitat, Can Jalpí, va ser cedida al govern basc per tal d'instal·lar-hi colònies infantils.

Arquitectura
Tot l'immoble està envoltat per una petita muralla amb portes a l'entrada. El coronament de l'edifici és de merlets, matacans i torretes als angles. A la planta baixa les obertures són rodones amb finestres geminades i portal d'entrada amb dovelles formant un arc de mig punt. Al pis hi ha finestres balconeres emmarcades amb motllures. Davant de la casa hi ha una gran era de batre. Per sota del castell hi ha un llac artificial.

Destaca l'entrada a la finca, una edificació que fa de portalada seguida d'un passeig de plataners que porta a la casa-castell. El seu estil correspon al mateix de l'edificació central. Té una part central coberta amb un arc rebaixat que fa de porta i a cada costat hi ha una torre, aquestes estan emmerletades i acaben en dues torretes. A dins s'hi pot anar per una porta lateral.
A la capella de la casa hi ha una imatge de la Mare de Déu de la Valldemaria, romànica i potser provinent del monestir cistercenc que existí entre Tordera i Maçanet de la Selva.

Continuant la ruta ben aviat arribem al nucli urbà d'Arenys de Mar on també es pot veure diversos element d'interes, i finalment arribar al port on donem per acabada l'excursió d'avui. Es una ruta interessant i molt ben senyalitzada, que tot i passar per vàries poblacions s’evita l’asfalt al màxim.

Informació extreta de la Viquipèdia