PN Alt Pirineu: Volta per la Vallferrera, del Pont de Sorgen al Pla de la Farga i el Pla de la Selva pel GR 11 (Pallars Sobirà)

PN Alt Pirineu: Volta per la Vallferrera, del Pont de Sorgen al Pla de la Farga i el Pla de la Selva pel GR 11 (Pallars Sobirà)

Sortim d’Àreu per la pista de la Vallferrera, travessem la Força d’Àreu, i poc després de deixar les Bordes de Plau per l’esquerra, arribem a una caseta d’informació on tenim l’entrada “de peatge oficial” al Parc Natural.

Per desconeixement, nosaltres no hem fet la reserva prèvia d’internet per entrar i aparcar a la vall i, com ens informen que no es pot fer en aquell moment, deixem el cotxe a tocar de la caseta i iniciem la marxa a peu pel GR 11. Això, per raons obvies, limitarà les nostres possibilitats per fer algunes rutes pel parc però, en canvi, ens dona la oportunitat de conèixer alguns llocs que, probablement, no hauríem visitat sense aquesta limitació. Per properes ocasions, ja haurem pagat el “peatge” a l’avançada i podrem arribar a zones que avui ens quedaran massa lluny. Una bona excusa per tornar.


Itinerari: Caseta d’informació i entrada al parc pel GR11-Pont de Sorgen-Riu Noguera de Vallferrera-Borda de Puntanou-Font de Puntanou- Pla de la Farga-Borda de la Farga-Resclosa de la Farga-Tram de corriol vora el riu Noguera de Vallferrera-Avet del Pla de la Selva (arbre monumental)-Àrea d'esbarjo del Pla de la Selva-Tram de tornada pel GR11-la Borda Cremada-Font del Gavatxo-Tram de tornada pel GR11 fins l'aparcament final.

Bé, com deia, deixem el cotxe al costat de la caseta d’informació i comencem la ruta en direcció nord, amb un sol espatarrant, com correspon a finals de juliol.

A uns dos-cents metres de la caseta trobem una cruïlla amb un llampant pal indicador de color vermell. Inicialment girem a la dreta, en direcció al Monteixo tot travessant el Pont de Sorgen sobre la Noguera de Vallferrera. Aquesta ruta al Monteixo (2.905 metres) ja la vam fer fa molts anys. És una ruta tan espectacular com dura, perquè has de salvar uns 1.770 metres de desnivell positiu en 5 km de pujada contínua per l’Avetosa, la Pleta i la Coma de Crusos. Inoblidable.

Avui no farem el Monteixo, però sí ens entretenim una estona per un corriol paral·lel al riu, on el Tuc pot fer un parell de banys.

Després tornem a travessar el pont i seguim camí pel GR 11 en direcció nord.

És una pista de terra que es fa dura per la forta calor que tenim, però que millora a mesura que anem guanyant alçada, sempre amb la Noguera de Vallferrera per la nostra dreta.

Als gairebé dos km arribem a la Borda de Puntanou que visitem mentre descansem i ens refresquem una mica.

Seguim camí, travessem el Pont de Puntanou, visitem la propera Font de Puntanou i, poc després, trobem una cruïlla amb pal indicador. Aquí deixem la pista i seguim a la dreta per un tram de GR 11 a l’obaga que va remuntant la vall per un bonic camí de bast, en direcció al Pla de la Selva.

A la part alta del camí trobem una cruïlla amb pal indicador. Deixem el GR 11 i baixem a l’esquerra, en direcció al Pla de la Farga, on arribem en pocs minuts. El Pla de la Farga, farcit de pals indicadors i plafons informatius, és un dels aparcaments de la Vallferrera que requereix reserva prèvia per internet. Realment puc entendre que s’hagi de fer reserva a l’avançada per aparcar a la Molinassa, punt de partida multitudinari a la Pica d’Estats, però no entén que es demani el mateix per fer-ho al Pla de la Farga, on amb prou feina comptem 4 cotxes o, com podrem comprovar després, al Pla de la Farga, on no trobem cap cotxe aparcat en ple estiu. Bé, més enllà de l’afany recaptatori, se m’escapen les raons per fer-ho així.

Travessem el Pla de la Farga i seguim camí per l'inici de l’Itinerari nº 1 de la Rebuira (pal indicador), camí alternatiu per anar també al Refugi de Vallferrera.

Fem el primer tram d'aquest camí, passem a tocar de la Borda de la Farga (privada) i, ja que hi som, visitem la Presa de Vallferrera. Després tornem al camí i, a la següent cruïlla amb pal indicador, deixem l'Itinerari de la Rebuira i seguim a la dreta, en direcció a l’Avet del Pla de la Selva, travessant un pont de fusta sobre el riu.

Aquí comença un magnífic, i ombrívol, tram per la banda dreta del riu. Remuntem el riu gaudint de racons preciosos. Travessem un parell de passos amb una cadena i una corda que ens ajuden a salvar uns trams més tècnics, però sense cap dificultat especial, com podeu veure a les fotografies.

Després d’un tram de pujada més intensa, deixem el riu a la part baixa i remuntem camí (marques grogues) que ens deixa al peu de l’Avet del Pla de la Selva (o de les Fonts), un arbre monumental amb un plafó informatiu.

Fem algunes fotos i seguim camí fins sortir a la pista forestal, on trobarem un nou pal indicador. Per l’esquerra seguiríem camí al Pla de Boet i a la Molinassa, però per avui ja tenim prou de pujada així que iniciem el camí de tornada en direcció al Pla de la Selva.

Per aquest tram de pista forestal arribem ala Pla de la Selva, amb una àrea de lleure amb un parell de taules de fusta que no fem servir perquè no tenen ombra i el sol pica de valent. Busquen un lloc per seure a l’ombra, però només trobem la caseta amb uns plafons informatius. Suficient per dinar tranquils i a cobert. Mentre dinem arriba una família amb tres petits que seuen al costat. Estaven de camí al refugi per intentar demà la Pica d’Estats, o al menys arribar fins els estanys de Sotllo o Estats. Desconec si ho van aconseguir. Espero que sí.

Després de dinar seguim camí per la pista en direcció al Pla de la Farga, deixant a l’esquerra la pujada a l’Estany d’Aixeus (una altra via alternativa al Monteixo)

Per camí fàcil anem perdent alçada fins que un quilòmetre després abandonem la pista i seguim per un corriol fressat que baixa per la dreta (marques del GR 11)

Aquest tram de corriol és una preciositat, passa a tocar de la Borda Cremada i de la Font del Gavatxo, fins retrobar el pal indicador amb el desviament al Pla de la Farga per on hem passat al matí. Ara no ens desviem i seguim avall pel camí de bast fins sortir de nou a la pista forestal, a l’alçada de la Font de Puntanou, des d’on fem els últims dos quilòmetres fins l’aparcament final, on el noi del “peatge” ja ha plegat.

Magnífica volta que ens ha permès descobrir racons espectaculars i molt poc transitats, perquè la majoria de la gent es concentra a la part final de la pista, a la Molinassa i a Boet, per fer el sostre del país, la Pica d’Estats.

Molt i molt recomanable.

Salut i bona caminada !