Argelaguer - Mare de Déu del Guilar - Casa forta de Ca n'Albis - Central elèctrica del Molí Nou - Nucli antic d'Argelaguer -

La d'avui és una agradable i educativa caminada, sense complicacions, pels voltants d'Argelaguer, que ens ha permès conèixer l'ermita de la Mare de Déu del Guilar, a prop seu les restes de l'antiga casa forta d'Albis i, ja de tornada, la Central elèctrica del Molí Nou. Hem aprofitat també per donar una ullada al nucli antic d'aquest tranquil poble de la Garrotxa.

Hem aparcat al polígon industrial de Can Portella, als afores d'Argelaguer. Allà mateix ja hi trobem un indicador que ens assenyala cap al Guilar.
Travessem el Fluvià per un passallís i passem pels camps de Ca l'Ornós. Aquí comença una pista encimentada que ens va fent pujar de nivell. En arribar a una corba trobem les ruïnes de la Guixera del Guilar i, una mica més amunt s'acaba la pista encimentada i es converteix en pista de terra.
Deixem a la dreta Can Serra i seguim un indicador cap a l'esquerra. Tot seguit arribem a l'ermita del Guilar.
El seu origen és romànic malgrat que nombroses reformes posteriors han desfigurat la seva fàbrica primitiva. La porta d'entrada, a ponent, és sota un ample porxo. A la Mare de Déu del Guilar s’hi venerava una imatge de la Verge amb el Nen que va ser destruïda l'any 1936, juntament amb una figura de Sant Marc. Es tractava d'una talla d'alabastre del segle XV que representava la Verge donant una magrana, símbol de fecunditat i esperança, al Nen. L'any 1948, la figura desapareguda va ser substituïda per una talla de l'escultor olotí Narcís Salgueda inspirada en la imatge original.
Cap a llevant de l'ermita, a un centenar de metres, hi ha les restes de Ca n'Albis, la que va ser la casa forta de Pere d'Albis –marit de Dolça de Montpalau-. Els Albis, una nissaga de cavallers dedicats a la guerra, van residir en aquest puig Aquilare (Aguilar) entre els segles XII i XIV, i utilitzaven com a distintiu heràldic una àliga [Aquila] en al·lusió al seu lloc d'origen. Possiblement, el nom Albis provingui d'albus [blanc], per la constitució guixenca del terreny.
Recuperem una pista que passa per sota de l'ermita i anem baixant cap a la plana, per uns trams de corriols molt bonics. A un costat del camí hi ha l'Oratori de Gifreu, dedicat a la Sagrada Família i finalment arribem, de nou, al Fluvià. El travessem per un altre passallís i a continuació ens trobem amb la Central Elèctrica del Molí Nou, del grup Bassols, que va començar a produir energia l'any 1905, però que avui està en desús.
Anem seguint la carretera pavimentada fins a l'entrada del polígon industrial a on tenim el cotxe, però per allargar una mica la ruta, anem a visitar el nucli antic d'Argelaguer, molt interessant, per cert.
Cal destacar, el castell dels Montpalau, edificat a principis del segle XV, quan els terratrèmols de la zona van malmetre molt seriosament el castell original de la família, situat al cim d'un turó a la riba dreta del riu Fluvià i del que només queda una torre de guaita rodona i restes de murs i muralles, prop de la recentment restaurada església del castell, dedicada a Santa Magdalena. Així doncs, els Montpalau es van traslladar a viure a Argelaguer, ampliant i reformant una menuda residència senyorial, donant-li la fesomia de l'actual castell d'Argelaguer. Sembla que la pedra, amb els tres escuts d'armes de la família, existent a la façana del castell d'Argelaguer, havia ornat, originàriament, els murs del castell de Montpalau.
Al seu costat l'església de Santa Maria, d'origen romànic del s. XI, però molt reformada durant els segles XVI, XVII i XVIII.
I ja donem per acabada la ruta d'avui, tornant cap al cotxe.