Argelaguer, Parc d'en Garrell

Argelaguer, Parc d'en Garrell

Sortim de la entrada del poble i anem cap al molí d'en Carlot. On tambe hi ha la resclosa que baixa força aigua i una caseta de guaita.
Desfem una mica el Camí i Ara ja si anem fins al Parc d'en Garrell.
Es una construccio de figures curioses amb materials reciclats.
Hi han cuatre grupets
El primer la Font
El Segon la Casa
El tercer la Tomba Faraónica
I l'ultim l'hort d'en Garrell.


Benvinguts al Parc d’en Garrell, nom amb el que es coneix en Josep Pujiula i Vila (Barri del Pont, Argelaguer 1937- Argelaguer 2016), artista i inventor autodidacta, de professió mecànic torner fins que es jubilà el 1999.
Aquest espai és també és conegut com “Les Cabanes d’Argelaguer”, un espai natural que Garrell va saber aprofitar al màxim per a recrear-hi un món molt personal amb cabanes i torres de fusta que s’enfilaven metres amunt i pous d’aigua i gorgues, aprofitant les obres de la Variant i dels materials sobrants configurant la Font de la Riera de Can Sis Rals, un espai surrealista catalogat com a BCIL (Bé Cultural d’Interès Local).
L’obra d’en Garrell es pot considerar com un autèntic exemple de “land art” (art de la terra) i “art povera” (art pobre) perquè aprofita l’entorn i el material reciclat, creant diferents espais i obres entre la muntanya, la riera i el riu Fluvià. El Parc d’en Garrell és comparable amb altres parcs del món amb característiques similars.

Josep Pujiula i Vila ( Argelaguer , 31 de maig 1937 - Argelaguer , 2 de juny de 2016 ), també conegut com el Garrell, l'home de les cabanes o el Tarzan d'Argelaguer , va ser un torner retirat que va dedicar 45 anys a construir i reconstruir el parc de Can Seis Rals o les Cabanes d'Argelaguer, actualment conegut com a Parc d'en Garrell, que eren construccions de fusta formant torres, casetes i un laberint, a més d'un sistema d'estanys i escultures. És un exemple del que es coneix com a paisatgisme visionari , una de les formes que revesteix l' art brut .