Ruta cultural. Argentera. Camí del frares. Castell d'Escornalbou. Camí del castell i camí Reial.

Ruta cultural en que combinem una caminadeta pels camis rals de la zona del Castell d'Escornalbou i aprofitem per visitar-lo. Agradable i molt senzilla apta per a tothom.
Deixem el cotxe al bonic poble d'Argentera al pàrquing que hi ha habilitat a les afores i comencem a caminar cap al poble creuant el pont del Barranc de Bartra, agafant el carrer de la Deumera i aprofitant per visitar la plaça d'Escornalbou, carrer Eduard Toda, Ajuntament, carrer dels Bous fins arribar al pal indicador que ens indica el camí del castell. El camí ha estat restaurat i conserva molts trossos d'un magnífic empedrat. Pugem amb bona pendent gaudint del camí i del les vistes que es van obrint a mesura que pugem fins arribar a un encreuament on anirem cap a la dreta agafant el camí dels frares. Pujant ens desviarem a l'esquerra per veure la font del Galapat que està seca i tornem al camí per seguir pujant. Més amunt trobem l'espai carbonera que com el seu nom indica és una antiga carbonera de la que s'ha fet una reproducció didàctica per fer-nos veure com eren aquest indrets tant importants en els nostres boscos. De seguida arribem al castell i al monestir i fem visita guiada de les dues coses (convé agafar les entrades amb antelació per evitar ensurts de darrera hora o quedar-nos a les portes)
El Castell Monestir d’Escornalbou de Riudecanyes és una peculiar mansió senyorial de principis del segle XX. Està format per les restes de dos edificis medievals: el monestir de Sant Miquel, fundat el 1153, i un castell, construït al damunt de les restes d’una fortalesa romana. El seu propietari, el diplomàtic, egiptòleg i filantrop Eduard Toda, va seguir la moda de l’època de convertir edificis històrics en residències burgeses.
El conjunt va conformar durant més de sis segles la Baronia d’Escornalbou. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835) va quedar pràcticament en ruïnes, fins que va ser adquirit per Toda el 1911. El va reformar seguint una interpretació molt personal. Fins i tot va decidir obviar les recomanacions i indicacions de Puig i Cadafalch. Així, es van enderrocar construccions, es van aixecar torres d’un exòtic estil medieval i es van reconvertir espais per adaptar-los a les necessitats i gustos del propietari. Les estances pertanyents al cap de família es van restaurar per convertir-les en un il·lustratiu exemple de la vida notable de principis del segle XX.
De l’antic monestir de Sant Miquel d'Escornalbou de l'any 1153, només se’n conserva l’església romànica, algunes restes de la sala capitular i l’estructura del claustre, que es va convertir en un mirador-jardí amb vistes al Camp de Tarragona. Del castell, convertit en casa senyorial i escenari de trobades de les principals figures de la Renaixença catalana, en destaca la biblioteca i la rica col·lecció de gravats, ceràmica, mobles i peces de la col·lecció que Toda havia reunit en els seus viatges. Un cop acabada la visita, fem una passejada per les antigues instal·lacions dels horts, admirant-ne les construccions i els ingeniosos sistemes de recollida de l'aigua de puja i de les aigües grises. També pugem al mirador que està just a l'explanada que constitueix el pàrquing . Des d'allà comencem a baixar per la carretera que arriba al castell (TP-3211) fins el coll dels Pins vells on la deixarem i agafarem el camí del castell, una pista a la dreta marcada com a PR amb marques grogues i blanques. Baixarem per la pista una estona i una mica més avall agafarem una drecera per tornar a trobar la pista . Passem per la font de Vilamanya, també seca i seguim baixant còmodament per la pista fins arribar a un tram cimentat . Ja a baix un pal indicador ens fa anar a l'esquerra cap a Argentera. Si anem a la dreta podem visitar el poble de Dosaigües. Ara agafem el camí Reial que marxa paral·lel al barranc d'Argentera que no deixarem fins arribar al poble i al pàrquing on hem deixat el cotxe
Espero que us agradi i si la feu us agrairia que em féssiu un comentari si us ha agradat o cal afegir quelcom. Gràcies!!
Salut i cames!!