Argentona - Castell de Burriac -Roques d'en Vivó-Turó de l'Infern -Montcabrer -Cova Encantades-Cabrera de Mar-Turó dels Oriols

Ruta molt completa des d’Argentona per conèixer:
- el TURÓ DE BURRIAC (que pertany al terme Cabrera de Mar i tocant al d'Argentona), amb el seu castell medieval i torre de l’homenatge -un dels 100 CIMS de la FEEC-,

- el TURÓ DE L’INFERN (que pertany a Cabrera de Mar), amb vistes al mar, i on trobem tres enclavaments de forques medievals utilitzades als segles XIV i XV com a lloc per enforcar als criminals i malfactors del terme,
- el MONTCABRER (que pertany a Cabrils),
- la Cova de les Bones Dones,
- les Fonts d’Argentona,
- .. i d’altres meravellosos racons entre corriols del Maresme.

INICI: Argentona. Parc de la Font Picant

RECORREGUT (en sentit anti-horari): Argentona: sortim del “Parc la Font Picant”, en direcció al Castell de Burriac, passant per les següents FONTS: Picant (raja, amb aixeta), del Mig (en restauració ?), de les Sureres (seca), de l’Esquirolet (seca), de l’Esquirol (seca), del Grup (rajolí) i del Ferro (aixeta: raja ferruginosa) (*).

Pujada directa fins el Collet de Burriac, on està el Monòlit a les Municipalitats del Maresme; Cim del Turó de Burriac (401m), on està el Castell de Burriac o de Sant Vicenç (30’); Voltegem el castell i baixem altra vegada fins el Collet de Burriac; seguim la pista forestal en direcció a Cabrera uns metres, per abandonar-la per un corriol una mica amagat que surt a la dreta i que després gira a l’esquerra; Uiuiuis; Mirador Burriac; torrent de pedres (obviem bifurcació a la Font del Llop -seca-; bassa de senglars; Roques d'en Vivó; Baixem a veure el Sector més allunyat d’Escalada “Les Banyadores”: Vies Ferum de Fems, Cap de porc, Hongo amb fongs, Mongi amb Hongos…

Cruïlla Creu de l’Avellà; Esquerra: Pista forestal: Carrer Camí de Cabrera: Pal indicador SL- C 116 ; cim del Turó de l'Infern (325m), amb vèrtex geodèsic; antenes repetidors; Turó de Montcabrer (312m); Creu de Montcabrer; Seguim les marques blanques en forta baixada molt descomposta (sauló, arrels i pedra solta) fins desviació al Cau de les Formigues; seguim baixant fins desviació cap a la Cova de les Encantades o Forat de les Bones Dones.

Un cop visitada la cova, reculem i continuem la baixada per les marques blanques fins una pista forestal, on trobem dos bancs de fusta i paperera (això de la “paperera” ho indico per tots aquells que pugen a la Cova de les Encantades a llençar porqueria pel camí i a dins de la cova, que cada vegada hi ha més brossa i pintades que fan vergonya).

Cabrera de Mar: Avinguda de la Zona Esportiva; Clos Arqueològic de Can Benet: “Mosaics d'una Domus d'època romana republicana”; centre de Cabrera de Mar; Pujada de les Monges; Camí d’Adell; Cementiri; Pal indicador SL-C 115; Cruïlla - seguim la pista forestal del mig, en pujada; Turó dels Oriols (323m); pineda; Pedra pintada; Parc de la Font Picant.

CURIOSITATS:

• ROQUES D’EN VIVÓ: forats naturals o la mà de l'home ?, hi ha varies roques curioses, a prop del turó de la Cirera.

• MONTCABRER: és la muntanya emblemàtica de Cabrils, tant per la seva història com per la seva bellesa natural. És un mirador privilegiat.

* COVA DE LES ENCANTADES: Aquesta cova pertany a Cabrils, està ubicada sota el Turó de Montcabrer (312m), al Maresme, i és també coneguda amb d’altres topònims com: Cova de l'Encantada, Cova de la Bona Dona, Forat de les Bones Dones; de la Mala Dona, de les Males Dones, Cau de les Encantades, de les Bruixes, Boca de l’Infern, o Cau del Dimoni …. que reflexen llegendes populars, i indicatius d'una connexió amb allò sagrat. “És una petita cavitat formada per dues cambres comunicades i amb sengles boques a l'exterior. La cambra més gran amida 5 per 3 metres i la petita 4 per 1 metres. L'alçada màxima del sostre és d'uns 3 metres a la cambra més gran. El seu origen sembla degut a una disgregació de la massa de granit a partir d'unes microfissures originant una primitiva cavitat que posteriorment s'ha vist afectada per l'acció eòlica donant lloc a unes formes alveolars prou curioses. Podríem dir que es tracta d'un taffoni” (Font: Espeleoindex.com).
“Sembla que va estar utilitzada al neolític com a habitacle o com a lloc de culte. Segons alguns estudiosos, la cova va ser en temps dels ibers un santuari on es venerava la deessa Lluna. Hi ha qui diu que el Montcabrer era el Promontorium Lunarium, és a dir el turó de la Lluna, del que parlava el geògraf grec Ptolomeu. Hi han moltes llegendes de bruixes i d'encanteris relacionades amb aquesta muntanya. A veure si torno un altre dia i tinc oportunitat de visitar les seves coves.”. Segons un estudi de la Secció d'Arqueologia: "Cova santuari ibèrica anomenada cova de les Encantades, a la muntanya del Montcabrer, amb una cronologia dels segles IV-I aC, on hi destaca la possible supervivència del culte protohistòric en forma de llegendes de fades. La col•locació d'una creu al capdamunt del Montcabrer per evitar maleficis demoníacs (pedregades i altres calamitats) reforça encara més les màgiques característiques d'aquest indret. (...) La Cova de les Encantades és un tafonit situat en un paisatge granític molt abrupte i de difícil accés, que conserva diversos topònims com Cova de la Bona Dona, de les Bones Dones, de la Mala Dona, de les Males Dones, de l'Encantada, de les Encantades i de les Bruixes, reflexats en algunes llegendes populars, i indicatius d'una connexió amb allò sagrat. Es coneix com a jaciment des de finals del segle passat." (Article de 1998, SECCIÓ ARQUEOLOGIA: https://ojs.uv.es/index.php/saguntumextra/article/viewFile/2737/2316)
http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com.es/2013/11/les-cavitats-de-montcabrer-cabrera-de.html

(*) NOTA: La indicació de les fonts (si estan seques o si ragen) és concreta del dia de la ruta; altres vegades aquestes fonts poden portar més o menys aigua.