Argentona, parc de la font Picant – Recorregut per onze fonts – Castell de Burriac – Rocar d’en Vivó – Torrent de Burriac

Ruta circular des de Argentona passant per:
- Font Picant
- Font d'en Miliu
- Font de la Puput
- Roques Encantades
- Turó dels Oriols
- Mirador d'Argentona
- Castell de Burriac
- Mirador de Burriac
- Monòlit de la Baronia del Maresma
- Font del Llop
- Roques d'en Vivó
- Creu de l'Avellà
- Collet de Burriac
- Baixador del torrent de Burriac
- Font del Ferro
- Font del Grup
- Font de l'Esquirol
- Font de l'Esquirolet
- Font de les Sureres
- Font del Camí
- Font del Mig

A ressaltar, que quasi totes les fonts estan ben seques i per tant, no hem pogut refrescar-nos ni agafar aigua, per això, recomano anar ben proveït d'aigua en el cas de fer aquesta caminada en èpoques de calor. A més, la nostre intenció era anar també, al Montcabrer i la Creu de Montcabrer (uns quatre quilòmetres més), però la forta calor ens ha fet ser prudents i escurçar la caminada.

La pujada al castell de Burriac, l'hem feta pel rocam amunt, tram que pot ser perillós per persones poc avesades a pujar trams rocosos, però hi ha el camí normal (que s'agafa en el mateix indret), en el que no hi ha cap tipus de complicació.

Castell de Burriac o de Sant Vicens de Burriac.-
Antic castell, situat al cim del turó de Burriac, a l’extrem d’un contrafort de la Serralada Litoral, dins el terme de Cabrera de Mar (Maresme), al límit amb el d’Argentona.
Les restes conservades actualment (torre circular i part de la capella de Sant Vicenç, que es mantingué oberta al culte fins el 1836) són de les construccions fetes al s. XV. El castell és esmentat ja el 1017 (pertanyia als comtes de Barcelona), però hi ha vestigis d’una torre de defensa anterior.
Als s. XII i XIII foren construïdes la torre de l’homenatge, les sitges i la capella. Pertangué en feu als Santvicenç, i a partir de mitjan s. XIV als Bosc (o Desbosc). Al final de la guerra contra Joan II, el militar i escriptor Pere Joan Ferrer obtingué (1471) d’aquest la senyoria del Maresme (Cabrera, Argentona, Mataró, Vilassar i Premià), amb centre al castell de Burriac; malgrat l’oposició d’aquestes poblacions, Ferrer reconstruí i amplià el castell (1473), fins que el 1480 hagué de renunciar la jurisdicció de les parròquies veïnes al castell. Posteriorment, Burriac passà novament als Desbosc, i després als Copons, marquesos de Moja. Fou definitivament abandonat al s. XVIII.