Arnera - Darnius [11/02/2018]

Ruta des del veïnat d'Arnera, en el camí en direcció a l'Hotel La Central, a tocar del pantà de Darnius-Boadella, fins a Darnius, passant per l'ermita de Sant Esteve del Llop, el Serrat del Sentinella, el Mirador de la Tortuga, i el Mirador del Serrat del Sentinella a l'anada, i pel dolmen de Can Puig de Caneres a la tornada.

La ruta comença en un petit aparcament molt a prop de l'inici del corriol que parteix de la carretera asfaltada. Tenint en compte que es tracta d'una carretera estreta, els marges on aparcar són més aviat escassos, de manera que la quantitat de vehicles que hi caben és petita (5 o 6, ben posats; si no, cal allunyar-se un pèl més). De seguida, doncs, aquest corriol que apareix a l'esquerra i que està indicat en un cartell, comença a enfilar-se per un tram força malmès per l'aigua que causa esvorancs, tot i que no hi ha problemes per seguir-lo, més enllà del pendent. El camí puja força sobretot perquè l'inici de la ruta és a tocar del pantà de Darnius-Boadella, de manera que cal guanyar alçada de seguida. A tan sols un quilòmetre de l'inici de la ruta, ja es troba l'ermita de Sant Esteve del Llop, datada del segle XI, i força ben conservada. Després d'admirar-la una estona, el camí segueix recte i més endavant tomba a la dreta per dirigir-se de nou cap al pantà. A mesura que es pren més alçada, comencen a aparèixer les primeres vistes de l'entorn, i també de les muntanyes distants, com ara el Massís de les Salines enfarinat per les últimes nevades de febrer. Poc més endavant, a la dreta sorprèn una roca escarpada i elevada que promet bones vistes del voltant, tenint en compte que gran part d'aquest recorregut inicial discorre enmig de bosc. Grimpant-hi amb molta precaució, s'obtenen les primeres vistes realment impressionants, tot i que no gaire més tard, i en la mateixa ruta, es poden obtenir les mateixes i millors vistes sense necessitat d'arriscar-se a grimpar la roca. De fet, només cal avançar uns pocs metres per trobar-se una altra roca més grossa i més ben situada, i que també és una mica més fàcil de grimpar, sempre anant en compte de no relliscar, sobretot si ha plogut recentment. Un cop a dalt, la roca és plana i permet entretenir-se a observar l'entorn, com ara les magnífiques vistes del pantà de Darnius-Boadella, o de les muntanyes en direcció a la Catalunya Nord, observant fins i tot el pont que porta de Darnius a Maçanet de Cabrenys. A partir d'aquí, la ruta segueix el Serrat del Sentinella i arriba a la seva alçada màxima. Les vistes de l'embassament en aquest tram són constants i molt boniques, tot i que el nivell de l'aigua, malauradament, és molt més baix del que caldria. El serrat acaba al Mirador de la Tortuga, una bonica esplanada des d'on es pot observar l'embassament de manera privilegiada, i també el poble de Darnius, amb el Coll del Pertús a la llunyania. Després de fer un mos, es continua la ruta uns 500 metres fins arribar al Mirador del Serrat del Sentinella, al qual cal ascendir per una rampa en espiral amb una barana metàl·lica on hi ha dibuixats els diferents contorns de les muntanyes que s'hi observen. Des d'aquí, a part de les òbvies vistes al pantà, també es pot veure el Puig de Bassegoda nevat, i fins i tot la badia de Roses i el Cap de Creus. Finalment, marxant del mirador, es comença la baixada fins al poble de Darnius, molt acollidor. Es visita la Plaça Major, l'església de Santa Maria, i es gaudeix de l'estampa d'aquest poble rústic amb les muntanyes nevades de fons.

Es comença la tornada sortint del poble de Darnius en direcció nord-oest. A diferència del camí d'anada, el de tornada passa majoritàriament per pista, a excepció d'algun tram. El recorregut és força pla fins que, seguint el curs del Ricardell, i prenent aquí algun corriol, el camí torna a enfilar-se fins a gairebé 200 metres de desnivell. En aquest tram cal anar en compte de no desviar-se, ja que la ruta que s'ha escollit no està massa ben senyalitzada i hi ha molts corriols secundaris. L'objectiu de fer aquesta volta per la tornada és poder observar, després de girar a la dreta una vegada s'arriba a la pista gran, el dolmen de Can Puig de Caneres, un sepulcre de corredor datat de fa uns 5.500 anys. Reculant uns metres fins a la intersecció on s'ha girat a la dreta, es continua per la pista gran desfent el desnivell fins arribar a la carretera de Darnius a Maçanet de Cabrenys. En aquest punt hi ha un pal molt acolorit que indica la direcció del dolmen, i des d'aquest punt també es veu que el camí continua després de la carretera. Creuant-la amb molt de compte, doncs, es continua baixant per pista fins arribar, de nou i al cap de poc, a l'ermita de Sant Esteve del Llop, aquest cop des del nord, i no de l'oest, com abans. Des de darrere, la vista del Mas de Sant Esteve amb el Massís de les Salines nevat de fons és de postal. En arribar a l'ermita, doncs, es desfà el mateix camí de l'anada, baixant ara amb precaució pel tram de fort desnivell malmès per l'aigua, fins arribar de nou a l'aparcament, punt d'inici d'aquesta ruta.

Es tracta d'una ruta senzilla, que discorre més o menys a parts iguals entre corriols i pista, ambdós força frondosos. Per tant, tant si molesta el sol com la pluja, els arbres poden ser força útils. Com a gran atractiu de la ruta, cal presentar indiscutiblement les vistes del pantà de Darnius-Boadella, malgrat el nivell de l'aigua no sigui l'adequat. D'altra banda, la visita al dolmen també és una molt bona excusa per transformar la ruta en circular. En resum, una ruta molt assequible tant a l'estiu com a l'hivern, i amb bones vistes a l'embassament i al paisatge muntanyós de l'Alt Empordà.