MIRANDA DE TERRANYES I LO BLAU (ROCA GROSSA DE MOLETANS) (2X100 CIMS FEEC) DES DE LA CREU-LO PIMPOLL I LO PI RAMUT

Espectacular ruta per assolir dos cims del repte dels 100 cims de la FEEC com són la Miranda de Terranyes i Lo Blau (Roca Grossa de Moletans), on tindrem una mica de tot, des de trams de pista i corriols de pujada i baixada, parts on molt possiblement ens mullaren els peus en creuar múltiples vegades el riu Algars, a zones de senzilles grimpades i no tant a la part més aventurera de la ruta pujant cap a la zona de la Ballestera.
Comencem la ruta a la cruïlla de La Creu, a tocar del Mas de la Creu, al qual arribem des de la població d'Arnes seguint per la pista asfaltada que porta al Toll de Vidre. Al lloc, trobem un petit espai per estacionar i un primer rètol on s'ens adverteix que el pàrquing del Toll de Vidre, que trobarem una mica més endavant, uns 3 km seguint la pista, és de pagament, pel que sembla, a l'època estival, on aquest indret és una de les zones més concorregudes del massís dels Ports. Recorrem els 3 km que ens separen del Toll de Vidre seguint la pista, amb algun tram obert on tindrem la muntanya de lo Blau, que pujarem a la part final de la ruta a la nostra esquerra. Passem pel Mas de Canyís, i com deiem quan portem uns 3 km arribarem a l'aparcament del Toll de Vidre que es troba entre les ruïnes del Maset del Tamborer i el Mas de Crebo, en bon estat de conservació. Evidentment, no podem deixar passar l'oportunitat de visitar el bonic Toll de Vidre, salt d'aigua on és permés el bany de manera excepcional i que com comentàvem està fortament concorregut a l'estiu. Situat al Riu Algars, que fa de límit entre Catalunya i Aragó, està situat a un bonic racó on unes escales permeten baixar a la part inferior on es forma una petita platja de pedres. Deixem enrera el Toll de Vidre per començar ara un entretingut tram per pista i camí que durant uns 4 km ens portarà a anar creuant unes quantes vegades el riu Algars a una i altra banda. El primers 400 metres des d'aquest punt coincidiran com veurem amb les marques del recorregut de la famosa travessa dels Ports dels Estels del Sud que s'anirà per un corriol a l'esquerra creuant nosaltres, per primera vegada el riu Algars. Al nostre pas, en ple hivern, el riu portava força aigua, així que, els molts pasos a gual que vam haver de fer, ens van obligar a tenir molta cura i millorar algun dels pasos amb pedres i branques per mullar-nos el menys possible els peus. Quan portem uns 7 km de ruta arribarem al Refugi de Mas de Damià, refugi lliure molt ben restaurat, i una mica menys d'un kilòmetre després, passarem pel Mas de Pau, on trobem una font i dos espectaculars arbres centenaris, un roure i una carrasca, que es troben un al costat de l'altra. Un corriol a l'esquerra del mas ens porta a creuar per darrera vegada el Riu Algars i comença el continu tram de pujada que han haurà de portar a la Miranda de Terranyes. Tot just quan el corriol comença a guanyar alçada de manera més clara, deixem a la nostra dreta les ruïnes del Mas de Llússero, que ja ens havia cridat l'atenció des del fons de la vall. La primera cruïlla que trobem l'agafarem a la dreta per acabar sortint a una pista al Coll de Montfort, on anirem a la dreta fins que la pista s'estreny i desapareix convertint-se en un corriol que seguim ben a prop de la paret. Deixem un avenc a la dreta amb una entrada no visible des del corriol, però que fent una petita grimpada ens permet veure. Després, el camí s'apropa a la paret, on hem de tenir especialment cura donat que al nostre pas hi havia força neu dura. El corriol continua pujant fins assolir l'altiplà de Terranyes on es situa el nostre objectiu, el cim de la Miranda de Terranyes (1192 m), un dels cims inclosos al catàleg dels 100 cims de la FEEC, que es situa a l'extrem d'un esperó rocós que assolim un cop arribem a una cruïlla fitada on farem l'anada-tornada per arribar-hi. Trobem una gran fita cimera i unes magnífiques vistes cap al nord, on podem veure també l'altra parell de cims que pujarem avui incloent lo Blau, així com altres cims de la zona destacant les inconfusibles Roques de Benet i la Muntanya de Santa Bàrbara, a Horta de Sant Joan, a més a més dels pobles de la zona del Matarranya aragonès com Crestes, Arenys de Lledó o Calaceit. Cap al sud, en canvi, les vistes van ser bastant més limitades permetent-nos identificar sobretot la Tosseta Rasa, donat que en aquell vessant de la muntanya nevava de valent. Tornem on hem fet l'anada-tornada i continuem ara pel corriol que primer pel bosc i després en zona oberta, s'endinsa al Pla de Terranyes, on uns centenars de metres a la dreta podem veure el refugi. Arribem al punt on trobem un rètol que indica la direcció per anar al refugi, i allà, nosaltres comencem el descens anant a l'esquerra perdent alçada camí del Coll de l'Ereta, on continuarem baixant fins arribar als dos espectaculars arbres monumentals que podrem veure a continuació, lo Pi Ramut primer, i lo Pimpoll després. Lo Pi Ramut és el pi negre o pinassa de més envergadura de capçada de Catalunya i dels que presenta un estat més saludable. Lo Pimpoll, que trobem més avall, és d'unes característiques semblants i se l'estima una edat de més de 500 anys. El corriol que portem acaba sortint a una pista, on a la nostra dreta trobem la Bassa del Coll de Miralles. Anem a l'esquerra per la pista però per poca estona, perque aviat, la deixem per agafar el corriol que continua descendint a la dreta endintsant-nos al Barranc de les Tosques, on passarem davant la Cova de les Tosques i més avall per la seva font. Passava la font creuarem el torrent del barranc, que ara seguirem per un corriol a tocar durant una estona, passant pel racó conegut com l'Estret de l'Home. El corriol, ens va treient de la vall fins arribar a la zona de les Valls, on davant nostre, podrem adminar la gran muntanya rocosa de tonalitats grises que formen la zona de la Ballestera i on es troba la Roca Grossa de Moletans o lo Blau. A la dreta, tenim la ruïnes del Mas de les Valls, al quan no arribem. Creuem a l'altra banda del Riuet de les Valls deixant-lo a la nostra esquerra i seguint el corriol, arribarem a una cruïlla, on es situa l'abeurador de Botzut, on trobem un corriol fitat a la dreta on comença la pujada cap a la Ballestera. Si no volguéssim pujar a la Roca Grossa de Moletans, obviant aquest corriol i seguint el que portàvem, arribaríem al Mas de la Creu i a la cruïlla on hem començat la ruta. Nosaltres agafem aquest corriol a la dreta, que si s'està acostumat a anar per camins poc definits, agrests i on cal saber orientar-se bé, no oferirà gaires problemes, no així per persones no habituades, ja que caldrà fer alguna petita grimpada i resseguir la carena en pujada per aquest corriol bastant perdedor però on tindrem alguna fita i marques de pintura vermelles que ens facilitaran la tasca. Un cop a dalt de la carena de La Ballestera, on a la dreta trobem la part més aèria, que nosaltres no haurem de recórrer, girarem a l'esquerra seguint el corriol que baixa fins al Coll de l'Aigua Clara, on davant nostre s'ens presenta en primera instància el següent cim que pujarem, la Roca Dreta de les Valls (862 m), al qual arribem seguint el corriol que cresteja per la Ballestera. Si fem la vista enrera, veurem la cresta que hem remuntat des de la zona del Mas de les Valls, així com aquest mas. El següent cim que enllacem és Lo Puntalet (834 m). Durant tot aquest trajecte, trobarem algun pas senzill on haurem de fer alguna petita grimpada per la roca de conglomerat, que amb el terreny sec, no ha d'oferir cap dificultat especial. Arribem finalment a la Roca Grossa de Moletans (841 m), altra dels cims del catàleg dels 100 cims de la FEEC, i que ens ofereix precioses vistes cap a totes bandes, però especialment cap a la zona de la cinglera, on s'ens obre la comarca del Matarranya. Des d'allà, podem veure també la cinglera on es situa la Miranda de Terranyes que hem pujat anteriorment així com altres moltes muntanyes del Massís dels Ports. Ens toca ara baixar cap al punt de partida de la ruta en una tram força divertit però on cal parar atenció. Tot just baixant de la Roca Grossa de Moletans, arribarem a un estret canal que és per on baixarem a l'esquerra, però si volem, podem fer una curta pujada per enfilar-nos a lo Blau (817 m), que és el cim que es troba a l'altra banda del canalet però a un nivell inferior al de la Roca Grossa de Moletans. El camí de baixada és molt evident i anem trobant marques de pintura taronja per guiar-nos. Passarem pel conegut com el Pujador de Quitèrio (al nostre cas baixador), i per un curt pas equipat amb cadena per continuar el descens abans d'acabar sortint ja a terreny pla, a tocar del Mas de la Creu, a la cruïlla on hem començat aquesta emocionant ruta.

IBP INDEX 112 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).