RUTA AL DESPOBLAT ÀRREU. (Valls d'Àneu)

Parking de Borén

Borén

Borén és un poble del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme de Sorpe. Està situat a l'esquerra de la Noguera Pallaresa a 1.101,1 metres d'altitud. És just a la cua del Pantà de Borén, al sud-est del poble d'Àrreu i al nord, i dessota, del poble de Sorpe, l'antic cap del municipi, que queda enlairat respecte de la vall de la Noguera Pallaresa. És al peu del contrafort sud-oest del Tossal de la Llosa. L'esment més antic conservat de Borén és de l'any 908, en un document en què l'abat Godemir de Gerri intercanvia diversos béns amb el comte Ramon I de Tolosa, entre els quals figura una propietat a Borahenne. Borén fou un municipi independent fins al 1846, moment en què, juntament amb Isavarre, passà a formar part del municipi de Sorpe. Entre el seu patrimoni cal destacar el pont romànic i l'església de Sant Martí. D'època romànica conserva la seva portalada amb arquivoltes decorades i dues piques de pedra, una de les quals presenta un lleó en relleu. Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico... a Borén. Hi diu que és una localitat amb ajuntament, situada a la part oriental d'un petit pla de la Vall d'Àneu, envoltat d'altes muntanyes. Hi regnen els vents del nord i sud, i el clima és fred, però sa. Tenia en aquell moment 15 cases i l'església parroquial de Sant Martí, servida per un rector ordinari i un beneficiat, tots dos fills de la vall. A l'entorn hi havia diverses fonts de bona qualitat i saludables. Les terres són fluixes i pedregoses, generalment de qualitat inferior, i al nord hi té una muntanya alta, però despoblada. S'hi collia sègol, ordi, patates, fenc, pastures i una mica d'hortalisses. S'hi criava bestiar de tota mena, preferentment vacum, i hi havia caça de llebres i perdius. Comptava amb 20 veïns (caps de casa) i 116 ànimes (habitants).

Església de Sant Martí

Sant Martí de Borén és una església romànica del poble de Borén, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme de Sorpe. L'església està situada en el lloc més alt del poble, a l'extrem nord-occidental del nucli de població. El temple actual, gran, és producte d'una reconstrucció del segle XVIII, que l'engrandí notablement. S'hi conserven, però, elements de l'església romànica. Hi ha esments d'aquesta església des del 908, en una transacció entre l'abat de Gerri i el comte de Pallars. Del 1090 data un document que esmenta la peculiaritat de l'organització eclesiàstica de Borén, atès que era lloc de domini comtal, dins del territori de la Vall d'Àneu, i, per tant, amb privilegis i obligacions diferents dels altres pobles de la vall. Entre d'altres, la parròquia de Sant Martí posseïa els drets de primícies del poble de Borén. La porta posseeix arquivoltes i àbacs, en una decoració geomètrica corresponent al segle xii; és pràcticament l'única resta del primitiu edifici romànic. El campanar és una torre de base quadrada, de vuit cares al cos superior i coberta piramidal, ja pertanyent a la construcció barroca. A l'interior, conserva una pica baptismal romànica decorada geomètricament, i una pica beneitera amb rostres primitius esculpits.

Foto

Pont del Noguera Pallaresa

Foto

Panoramica

Panoramica

Les Escales d'Arreu

Barranc del Pinetar

Mare de Deù de les Neus

La Mare de Déu de les Neus d'Àrreu és una ermita romànica del poble d'Àrreu, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situada en un coster a ponent del poble d'Àrreu, e la dreta del Riu d'Àrreu i a l'esquerra del Barranc del Pinetar, a quasi 500 metres del poble, uns 80 metres més enlaire. És un temple de nau única, capçada a llevant per un absis semicircular, sobrealçat, més pel costat de migdia que pel septentrional. Té una porta senzilla al nord (façana poc habitual per a la porta en el romànic), amb un anagrama de Crist esculpit en un bloc de pedra. També té un petit campanar d'espadanya a la façana de ponent. Es tracta d'una petita església d'una nau, amb absis semicircular sense decoració, excepte una petita cornisa en el punt on arrencava l'antiga coberta de l'absis, avui substituïda per la prolongació de la coberta de la nau i el mur de l'absis aixecat fins a l'alçada d'aquesta. Al centre de l'absis s'obre una petita finestra atrompetada. En el lateral nord s'obre una petita porta de mig punt. Sobre la porta, en un bloc de dimensions més grans, hi ha gravat un crismó de característiques similars als que amb freqüència es troben a les esglésies de la veïna Vall d'Aran. A ponent s'aixeca una petita espadanya. La seva restauració es va executar entre el període comprés de juliol 2012 a setembre 2013 i va comptar amb una inversió 200.000 euros. Va consistir en el drenatge perimetral dels murs i aportació de graves; l’arranjament de la coberta de la nau amb llosa rectangular de licorella; el desmuntatge i redefinició de la coberta de l’absis est; a les façanes, cosit d’esquerdes, redefinició de la capçalera de l’absis amb empostissat de fusta, reposició de mamposteria amb pedra recuperada i remarcat de l’arrebossat de calç de l’espadanya; i, a l’interior, reforços estructurals, enderroc i reproducció fidel de la volta de fusta de l’altar, restauració dels paraments interiors amb estucat i pavimentat.

Ruinas

Pont de la Serradiro (Riu d'Arreu)

Bordes d'Àrreu

Àrreu, el poble abandonat de Valls d'Àneu

Àrreu, un poble que va ser abandonat al començament de 1980 i que, segons les dades estadístiques de 2010, explicava en aquest moment amb 4 habitants, un home i tres dones. Situat al marge dret de la Noguera Pallaresa i a 1200 metres d'altitud, es troba aquest poble deshabitat en el medi d'una petita vall a l'esquerra de Torrent de la Mata de Borén, en una petita vall. Es creu que aquest poble estava situat més amunt però que en 1803, una allau de neu enderroc 10 cases i acabo amb la vida de 17 persones. Àrreu, com Alós d'Isil, va ser un municipi independent fins al 1846, data en la qual es va unir a Isil. Fins a 1972 formava part de l'antic terme d'Isil. La majoria de cases consten de al menys 3 pisos amb bohardilla. Impressiona el bon estat d'algunes d'elles, que fins i tot mantenen balcons de fusta tallats a mà i que formen part de el patrimoni històric de la zona. En els últims anys semblen haver viscut "okupes" en aquestes antigues edificacions. És comú trobar-se amb els edificis pintats en el seu interior i restes d'una vida transitòria que ha succeït en la majoria de les cases. Del seu patrimoni sobresurten les restes de l'Castell d'Àrreu; la capella romànica de la Mare de Déu de les Neus, de al segle XII que es destaca per tenir un carreu amb un crismó en relleu sobre la porta; i l'església parroquial de Sant Sadurní, o Saturnino. Situada a l'extrem nord-est de l'nucli poblacional, aquesta construcció preromànica és un temple de nau única, sense absis, amb un campanar de cadireta de dues obertures. En el seu interior es conserven tres notables piles romàniques, un baptismal, una altra d'aigua beneïda i una tercera que podria haver estat originalment un sarcòfag, però que en temps posteriors s'utilitzava per guardar els sants olis. Àrreu impressiona per la grandària de les seves edificacions, per la bellesa del seu entorn i pel seu bon estat de conservació.

Esglesia dw sant Seni

Castell d'Arreu

Prats de la Borda de Joan

Cascada del riu Àrreu

Pont sobre el Riu Àrreu

Río Noguera Pallaresa

Pont Vell d'Arreu

Cruilla GR

Boren

Waypoint