Arrós de Cardós, mirador Gorgues de Lladrós, Lladrós, Benante, les Contioles, ruta circular quasi tota per camins antics

D'Arrós de Cardós a Lladrós, passant per l'antic camí, aturada al mirador de les Gorgues de Lladrós. De Lladrós a Benante, en part per l'antic camí de la Vall de Cardós i en part pel voral de la carretera de la Vall de Cardós. De Benante al Càmping de les Contioles per camí antic. Del càmping altra vegada a Arrós de Cardós, gairebé tot pel camí antic d'Ainet a Ginestarre.
Es tracta d'una molt bella ruta circular, al cor de l’encara recòndita Vall de Cardós, al cor del Pallars Sobirà, que uneix tres nuclis rurals de cultura i arquitectura pallaresa inequívoca, de cases antigues amb murs i llosats sinuosos de pissarra negrenca, d’església ortogonal amb paret arrebossada i blanquinosa d’antic, amb ben plantat campanar octogonal cobert d'esvelt llosat puntegut; verdíssims prats de dall i pastura, ombrívoles freixenedes, carrascars que prou feines mitiguen el sol d'estiu, i fresquívol riu d'aigües vives.
Els tres pobles: Arrós de Cardós, endreçat i autèntic, perfecte!, Lladrós, feiner i ben tingut, i Benanate, caseriu escampat i polit, pertanyen al municipi d’Esterri de Cardós, que també inclou el mateix Esterri de Cardós, bonic i animós, Ginestarre, amagat i ben arranjat a les altures. Estem al centre de la Vall de Cardós. Ginestarre, Esterri de Cardós i Arrós de Cardós no estan pròpiament a la Vall de Cardós, sinó en una vall subsidiària que s’obre cap a llevant a la riba dreta del Torrent d’Esterri. Arrós de Cardós presideix una verdíssima i ben curada plana agrícola, lo Rengar, que baixa fins la Noguera de Cardós, a tocar de Benante que està a l’altra banda del riu. Benante està en plena Vall de Cardós, a la riba dreta del riu, a la zona de confluència amb al vall del torrent d’Esterri. Lladrós està aigües amunt de la Noguera de Cardós, també en plena Vall de Cardós, a la riba dreta del riu, prop de les Gorgues de Lladrós, un engorjat on el riu, la Noguera de Cardós, forma uns gorgs profunds, flanquejats de freixeneda, que li donen un caire ombrívol i on el bany, a l’estiu, és una delícia.
Segons Joan Coromines Arrós deriva d’”arro”, ètim basc que significa agrest o barranc,(1) Lladrós deriva de “lladre” que en llocs boscosos és la part de l’arbre entre l’escorça i el cor i estaria relacionat amb abundància de fusta,(2) i Benante d’origen iberobasc,: “iben” que significa tronc i “-anti” sufix que significa gran.(3)
Sortim de casa Forn de Barbé, prop de la placeta d’Arrós de Cardós, cota 1030 m, tombem amunt pel carrer central del poble, just arribant a casa Toniquet tombem pel carreró de mà esquerra, cap a casa Felipó, i sortim d’Arrós de Cardós pel costat nord-oest del poble, en direcció a Lladrós, pel camí antic que els uneix. De fet, entre Arrós de Cardós i Lladrós, tot i que pertanyen al mateix municipi, no hi ha carretera directe, la unió directa entre ambdós es pel camí que passem. Seguim el camí, ben fressat i marcat, que flanqueja la part baixa de la vessant sud de la serra que delimita la part nord de la vall d’Esterri de Cardós, en direcció nord-oest, en ascensió suau, durant 1 km, fins al mirador de les Gorgues de Lladrós, cota 1068 m, punt culminant de l’excursió. El mirador ofereix una bella vista sobre la part baixa de la vall del Torrent d’Esterri, d’on venim, sobre la part central de la Vall de Cardós, des d’Ainet de Cardós, passant per Benante davant nostre, Lladrós quelcom més al nord, fins a Lladorre i el Tuc del Caubo al fons, una piràmide imponent que presideix la vall a la seva capçalera.
Des del mirador anem baixant durant 2 km, en direcció nord, fins trobar la Noguera de Cardós i, seguidament, la capella romànica de la Mare de Déu del Pont i el pont medieval de Lladrós, cota 982 m. Creuem la Noguera de Cardós pel pont, damunt uns gorgs profunds, tombem a sud-oest i ens enfilem cap a Lladrós, fins a l’església parroquial de Sant Pere, al cap d’amunt, cota 1017 m.
De l’església baixem pel Carrer de la Font, veiem la font, rústica i ben obrada alhora, amb ampli abeurador i fustam al sostre, amb bigues i llates, desiguals però ben disposades. Sortim del poble per un carreró sota una balconada acolorida de flors vistents i deixem enrere un façana, al costat del balcó, igualment ornamentada. Tirem per vall pel camí antic, primer direcció oest, de seguida cap el sud, creuem la carretera de Llavorsí a Tavascan i seguim pel camí antic entre prats de dall i freixes. El camí desemboca a un revolt de la carretera, ara obsolet però asfaltat, deixem el cementeri a mà esquerra i, de seguida, anem a parar a la carretera actual, que seguim pel voral de l’esquerra, durant 400 m, fins un punt, cota 997 m, poc destacat, malgrat que hi ha una indicació, on tombem a l’esquerra, per l’antic camí, aquí un corriol, que baixa fent unes llaçades, en direcció est, per tornar de seguida cap el sud per l’antic camí de la vall, ara inconfusible. Arribem a les primeres cases --de les poques cases-- de Benante, cota 978 m. Hem caminat 1,4 km des de Lladrós. Seguim avall, deixem l’església de Sant Lliser a mà esquerra, continuem avall pel camí antic, està indicat, cap a Ainet, passem de llarg la borda de Joanet i arribem al Càmping Les Contioles, cota 937 m, a 1,4 km des de Benante. Fem una paradeta a la terrassa del bar/cafeteria del càmping. Les Contioles és un topònim que deriva de comptar, en aquest cas ovelles, atès que en aquest lloc la vall és summament estreta i les ovelles hi passaven en fila, sobretot abans que hi hagués la carretera actual, fet que permetia comptar-les.(4)
Sortim del càmping pel voral de la carretera de Llavorsí a Tavascan i als 100 m tombem cap a Arrós de Cardós, tot creuant el pont sobre la Noguera de Cardós, cota 937 m. Seguim durant 200 m pel voral de la carretera per deixar-la i prendre el camí antic a Arrós de Cardós, està indicat, cota 948 m. Pugem decididament, entre prats i carrascar fins la cota 1020 m, que el camí es fa planer i ens mena a Arrós de Cardós, travessant el Torrent d’Esterri j a tocar del poble.
En total, 9 km de recorregut i 225 m de desnivell, entre altives muntanyes, rius engorjats, freixenedes fresquívoles, carrascars solejats, prats de dall ufanosos i pobles històrics i actius.

1. Col·laboradors de la Viquipèdia. Arrós de Cardós [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2020 [data de consulta 8 d'agost de 2020]. Disponible a: //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arr%C3%B3s_de_Card%C3%B3s&oldid=24102285.
2. Col·laboradors de la Viquipèdia. Lladrós. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure; 2020 [data de consulta 8 d'agost de 2020]. Disponible a: //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lladr%C3%B3s&oldid=24244764.
3. Col·laboradors de la Viquipèdia. Benante [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2019 [data de consulta 8 d'agost de 2019. Disponible a: //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Benante&oldid=21957692.
4. Grau F. Origen del topònim les Contioles. 2020.