Art i Paisatge a Subirats

Començant a caminar des de l’estació de Rodalies de Lavern

Vinya

S’ ha de girar a la dreta a l’altura de la Creu del Maset d’en Lleó

Aquesta creu sembla que es de finals del XIX o de principis del XX

Vinya i plafons informatius que hi ha cada pocs metres

Finca Eudald Massana Noya

Informació sobre la vinya i el vî

Ceps

Mirador sonor no° 7

He fet la ruta en sentit invers al original; per això l primer mirador que trobo es el’últim, el 7

Mirador Sonor n° 6

Foto

Foto

Esglèsia de Sant Pau d’Ordal

Això es el que he trobat a poblesdecatalunya sobre aquesta esglèsia :
Església documentada des de mitjan segle XI, quan formava part de les possessions del castell de Subirats i depenia de Sant Sebastià dels Gorgs. L'edifici romànic va ser profundament transformat l'any 1919. En aquella reforma es va capgirar l'orientació de la nau, es va fer la capçalera nova, d'estil neoromànic, amb un absis semicircular al centre, i es va construir el campanar, reaprofitant probablement l'aparell del temple antic. A l'interior es conserva un sarcòfag antropomorf i les restes d'una pica baptismal d'origen medieval.

Can Maçana

Racó a Sant Pau d’Ordal

Barraques a dojo.

A la fotografía es poden veure diverses cabanes de pedra seca, estàn a la falda de la muntanya de Can Mata del Racó

Cavalls

Barraques

En aquest sector n’hi ha moltes

Barraca

Mirador sonor n°5

En aquest indret hi ha uns bonics marges de pedra seca

Panoràmica

Can Rosell

Carrer del nucli de població de Can Rosell

Can Puig

El que queda de la bòbila que hi havia en aquest indret

Panoramica

Vinyes

Mirador sonor n°4

Vinyes i, al fons, Montserrat

Can Llopart

Reprodueixo el que he trobat a la Viquipédia sobre aquest efifici:
Can Llopart de la Costa està situada prop del nucli urbà dels Casots. És una masia de planta rectangular formada per planta baixa i golfes, amb coberta a dues vessants. Diversos elements gòtics que es conserven a la masia permeten situar-ne la construcció original en època medieval, encara que al llarg dels temps s'hi hagin fet nombroses modificacions.[1] La façana presenta una porta d'arc de mig punt adovellat i, a la part superior, una finestra coronella sense columna central, de tipologia gòtica. Es conserva a l'interior un arc ogival. Història En els seus inicis, el mas va anar canviant de propietat. El document més antic que l'esmenta és del 1269, quan la comanda a les Cabanyes de l'Ordre de Sant Joan el va comprar a Arnau i Elisenda, senyors d'un castell proper a Pacs del Penedès. Al segle següent va ser el dot de la pubilla Maria Ferrer, de Lavern, al casar-se amb Ferrer Llopart. Tot i ser de Subirats, sembla que el matrimoni vivia a Sant Climent de Llobregat, i per això el marit va entregar el mas i totes les terres adjacents al seu germà gran Bernat Llopart l'any 1385, aparentment sense cap transacció econòmica. Els Llopart formaven part de la baixa noblesa present al terme del castell de Subirats des del segle x, i des de llavors ha estat sempre propietat de la mateixa família. La data de 1714 (1744?) inscrita a una finestra de la façana posterior, possiblement indica una de les diverses reconstruccions del mas. Els anys 1970 del segle xx s'hi van fer reformes importants: es va canviar la direcció dels vessants de la teulada, la finestra coronella es va traslladar del vessant nord a la façana sud actual, i l'interior fou completament reestructurat per a la vida moderna. Actualment funciona com a segona residència, però el celler continua funcionant en el marc de les Caves Llopart, fundades per la mateixa família el 1887.

Panoràmica de Montserrat

Mirador sonor n°3

Mirador sonor n°2

Torrota de Can Llopart

A continuació reprodueixo el que he llegit a la Viquipèdia sobre aquesta torre:
Descripció Aquesta torre se situa al cim d'un turó, a les muntanyes que hi ha al sud de Sant Sadurní d'Anoia. És a l'oest del castell de Subirats, entre aquest i el d'Olèrdola.[1] És una estructura aïllada de planta circular. Té una forma lleugerament troncocònica; la part superior és notablement més estreta que la inferior. A uns 3'5 metres es troba la porta principal, acabada amb un arc que forma de fet un angle, compost per una parella de carreus a cada banda. Al nivell de la porta hi ha una falsa cúpula i al cim de tot, una altra. Té diverses espitlleres, formades per quatre pedres a banda i banda. Fou habitada fins a l'època contemporània.[1] Té un aparell constructiu força irregular. Fins i tot, les filades de pedres, en alguns llocs, són poc evidents, i les pedres són unides amb morter no gaire bo.[1] Al seu voltant, a la banda oest, hi ha una sèrie de parets que clouen un recinte rectangular, partit per la meitat per un mur transversal.[1] La torre sembla que havia d'ésser una guaita del castell de Subirats, segurament destinada a facilitar la comunicació entre aquesta fortificació i el castell d'Olèrdola.[1] Història Fins ara no s'han trobat documentació medieval referent a la torre. La seva utilitat era servir de guaita i defensa del castell de Subirats el qual és esmentat ja el 917. La seva datació és difícil, alguns elements molt primitius fan pensar que és del segle x, però altres característiques indiquen que és més tardà, del segle xii o XIII. La Torrota de can Llopart depenia del Castell de Subirats per ser-ne el punt de comunicació o vigilància entre la depressió penedesenca i la conca del Baix Anoia. Aquesta estructura forma part d'una línia defensiva que connecta edificacions medievals i que inclou els castells de Gelida, Olèrdola, Subirats i altres construccions estratègiques. Fou habitada fins a l'època contemporània. Actualment és propietat de les Caves Freixenet. El 1999 caigué un tros de la pell exterior de la torre, això motivà unes obres de consolidació de les estructures i un projecte de restauració.

Corriol per anar a la Torrota de Can Llopart

Can Rigol i vinyes

Indicador per anar a les Balmes de la Bardera

Miravinya Homenatge a la pagesia

Crec que son les Baumes de la Bardera ( no ho tinc clar del tot, hi ha poca informació)

Geometria liquida

Veure vídeo adjunt ( publicat a youtube) sobre la construcció d’aquesta obra

Forn de calç

Savall

Reprodueixo el que he trobat a la Viquipèdia sobre aquesta finca:
Savall és una masia al terme municipal de Subirats (Alt Penedès) protegit com a bé cultural d'interès local. Tot i que els orígens de la masia són incerts, se sap que havia estat residència monàstica depenent del monestir de Montserrat, i la data del 1729 que figura sobre el portal permet situar en el primer terç del segle xviii l'activitat constructiva fonamental per a la configuració de l'edifici.[1] La masia de Savall, situada prop de la caseria de Can Rossell, és un edifici d'estructura basilical format de planta baixa, pis i golfes. La façana presenta una composició gairebé simètrica, amb porta d'accés adovellada d'arc de mig punt i balcó al primer pis. Les golfes tenen quatre finestres i emmarcades en pedra, material que, treballat de diverses maneres (carreus regulars, irregulars, dovelles...) predomina en la construcció. La coberta és a dues aigües, en un doble nivell. Actualment hi ha adossat a un costat de la masia un edifici de planta quadrangular amb planta baixa, pis i terrat pla amb merlets.[1]

Mirador sonor n°1

Can Maristany

A continuació reprodueixo el que he llegit a poblesdecatalunya sobre aquesta masía:
Masia del segle XIX reconstruïda entre 1910 i 1912 quan va ser adquirida per Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1927), industrial, mecenes i polític monàrquic, creat comte de Lavern l'any 1912. El seu estil està inspirat en l'arquitectura rural catalana. Durant la Guerra Civil va ser transformada en escola militar de pilotatge d'avions. Actualment és la seu de les Caves Carles de Lavern.