Artesa de Lleida - Timoneda/Aeròdrom d'Alfés - Tossal de Pedrós - Artesa de Lleida

Ruta circular amb sortida des d’Artesa de Lleida en la que es visita com a espais més destacats: a) el lloc on el Canal Auxiliar d’Urgell (Subcanal) s’uneix al Canal d’Urgell, b) la timoneda d’Alfés i les restes del conjunt d’instal·lacions de la Guerra Civil a l’Aeròdrom i c) el Tossal de Pedrós.
Per arribar a Artesa de Lleida des de Lleida tenim la L-702, carretera que posteriorment arriba a Puigverd (des d’on surt una carretera local que connecta amb la N-240) i Castelldans. Artesa de Lleida també es troba enllaçada amb Aspa i Cogul mitjançant la carretera local LV-7021.
Bé doncs, arribats a Artesa de Lleida, busquem l’indicador de la carretera que va cap a Aspa (Carrer de la Bassa) i aparquem el cotxe.
Sortim del poble tot continuant per la plaça Major i el carrer del Castell, fins arribar als ponts de la LV-7021 sobre el Subcanal i el Canal d’Urgell.
Tot just creuar el Canal d’Urgell, abandonem la LV-7021 i ens desviem a la dreta per continuar per la banqueta esquerra del Canal d’Urgell.
En poc més d’1 km, arribem a la confluència del Canal Auxiliar o Subcanal amb el Canal d'Urgell. Per dalt, arriba el Canal d’Urgell, amb una majestuosa banqueta de plataners, i per sota (després d’un recorregut de 76,6 kms des del seu inici al Pantà de Sant Llorenç de Montgai) el Subcanal. Tot i que a causa del desnivell i l’existència d’un sifó, sembla que sigui el Canal d’Urgell el que s’uneix-hi al Subcanal, el fet és que s’aprofità aquesta circumstància per enllaçar-lo amb el Canal Principal.
Seguim endavant per la banqueta esquerra del Canal d’Urgell durant poc més d’1,5 kms, fins arribar a una gran Bassa reguladora de regs que trobem al marge esquerre del Canal. L’anem vorejant per l’esquerra fins a trobar la canal per on la Bassa torna a abocar l’aigua al Canal.
A partir d’aquest lloc, abandonem la banqueta del Canal i continuem durant una mica més d’1 km pel camí de l’Astor, que direcció sud-oest i pel mig de camps de conreu de cereals, ens deixa al límit oriental de la Timoneda/Aeròdrom d’Alfés.
Recordar que l’aeròdrom militar d’Alfés es va començar a habilitar a partir de l’estiu de 1936, en advertir les autoritats de la Generalitat que calia un camp d’aviació que fes de pont entre Barcelona i Sariñena. L’aeròdrom, que s’anomenava Lleida-Alfés i també Lleida-Vinfaro, fou utilitzat durant un any al llarg del qual es convertí en la base principal de l’aviació republicana al front d’Aragó. Des d’aquí es van fer els bombardejos nocturns d’Osca i Saragossa, i va tenir un paper important especialment durant la batalla de Belchite, l’agost i el setembre de 1937.
Continuem a l’esquerra, tot vorejant la Timoneda/Aeròdrom direcció sud-oest, anirem trobant 3 pals indicant ‘ruta de l’aeròdrom d’Alfés/recorregut ruta’.
Una mica més endavant però, trobarem un pal indicant ‘ruta de l’aeròdrom d’Alfés/defensa antiaèria’, moment en què ens desviarem a l’esquerra direcció a una de les recuperades defenses antiaèries del que fou el camp d’aviació republicà d’Alfés, amb la seva corresponent trinxera d’evacuació.
La situació de la defensa antiaèria és un bon lloc per adonar-nos que l’aeròdrom es troba situat en una mena d’altiplà i que per dirigir-nos cap al polvorí, haurem de baixar al nivell inferior format per camps de conreu, tot superant el terraplè travessant pel mig d’un bosquet de pins.
Seguint pel marge del camp de conreu uns 100 metres a la dreta, s’arriba al Polvorí. Es tracta d’un gran búnquer construït en ziga-zaga i de més de 150 m de llargada, que fou utilitzat com a magatzem d’explosius. Dins del búnquer hi ha rastres de trams de filat elèctric i dels rails que servirien per transportar munició. A l’exterior també s’hi pot veure encara, el moll de càrrega i descàrrega.
Deixem enrere el polvorí i, tot superant el terraplè, tornem a la part superior de l’altiplà, per continuar endavant seguint direcció nord-est i buscant altra vegada la ‘ruta de l’aeròdrom d’Alfés’. Abans però, ens crida l’atenció les restes de la que fou la ‘caseta de components explosius’.
Una altra vegada a la ‘ruta’, tornem a trobar un pal que ens indica continuar a la dreta i que seguirem, durant uns 200 metres, fins a trobar les traces de la pista secundària que creuava l’aeròdrom de nord a sud.
A partir d’aquest punt, deixarem la ‘ruta’ i ens desviarem a l’esquerra, direcció nord, fins a trobar la pista principal de l’aeròdrom i, posteriorment, dirigir-nos cap a l’hangar de l’aeròdrom (plafó informatiu).
Donem un tomb per situar-nos davant la façana principal dels hangars i dirigir-nos cap a la zona nord-est de l’aeròdrom, on hi trobarem el que fou l’antic dipòsit de combustible.
Des d’aquí i vorejant direcció a ponent la part alta del terraplè, anirem trobant restes d’una línia de trinxeres amb els respectius pous de tirador, d’una defensa antiaèria amb la seva trinxera d’evacuació, l’antic dipòsit d’aigua i les entrades/sortides de dos refugis antiaeris.
Finalitzat el recorregut per aquest conjunt de restes de la Guerra Civil, ens trobem en la zona nord-est de l’aeròdrom, lloc per on arriba la pista asfaltada que uneix l’aeròdrom amb la L-702.
Deixem enrere l’aeròdrom seguint la pista asfaltada que, al cap d’uns 100 metres, creua per sobre del Canal d’Urgell.
Situats sobre el pont del Canal d’Urgell tenim dues opcions: a) seguir a la dreta per la banqueta del costat dret del Canal i tornar cap a Artesa de Lleida (distància total uns 14 kms); b) seguir a l’esquerra per la banqueta del costat dret del Canal amb l’objectiu d’arribar fins el tossal de Pedrós i tornar cap a Artesa de Lleida (distància total uns 20 kms). Nosaltres vàrem escollir la 2a. opció.
Així doncs, seguim direcció est per la banqueta del costat dret del Canal d’Urgell, fins arribar al següent pont del Canal. Estem a les partides de Pedrós/Vinatesa i al llarg d’aquesta part del recorregut ens trobem amb una banqueta reforçada per tres files d’arbres; una fila pel costat esquerre i dos pel costat dret.
Al cap d’uns 2 kms, arribem al següent pont sobre el Canal creuat per la Carrerada Reial (carrerada d’Albatàrrec). En aquest punt abandonem la banqueta del Canal i seguim a la dreta per la carrerada que, en poc més de 500 metres, ens deixa al peu del vessant sud-est del tossal de Pedrós (terme d’Albatàrrec).
Després d’una moderada pujada i sense seguir cap sender definit, assolim la cota més alta del turó coronada per un vèrtex geodèsic (229 metres). Des del cim magnífiques vistes de l’entorn amb l’horta de Lleida i la Seu Vella com a punts més destacats.
Baixem del Tossal pel vessant contrari al que hi havíem pujat i, seguint un camí que passa pels marges de diferents camps de fruiters, fem cap al camí d’Artesa de Lleida que, direcció est i després d’una mica més de 1,5 kms, va a parar a la pista asfaltada que uneix la L-702 amb l’aeròdrom.
Continuem direcció sud per la pista asfaltada fins que, després d’una mica més de 500 metres, ens desviem a l’esquerra tot seguint un camí que, direcció sud-est i després d’una mica més d’1 km, ens deixa a la banqueta del costat dret del Canal d’Urgell.
A partir d’aquí, continuarem endavant sempre seguint per la banqueta del Canal durant gairebé uns 3 kms. Pel camí anirem trobant un petit pantà de reg, la Bassa reguladora de reg (amb 3 salts d’aigua), una instal·lació ramadera i la confluència del Canal Auxiliar o Subcanal amb el Canal d'Urgell.
Continuem durant uns 300 metres, ara però seguint per la banqueta del Canal Auxiliar o Subcanal, fins arribar al pont de la carrerada de Sant Esperit a Grealó, moment en què abandonem la banqueta i seguim a l’esquerra.
Poc després ja som gairebé a l’entrada d’Artesa de Lleida. Una curta parada a l’ermita de Sant Ramon i, seguint pels carrers de Sant Ramon i Nou, tornem a ser a la Plaça Major i al lloc on hem aparcat el cotxe.
Per acabar, dinar al restaurant de l’Antoni Rubies i posterior visita al nucli antic d’Artesa de Lleida.
................................................................................................
Si desitgeu veure algunes imatges de la sortida, solament heu de clicar en l'enllaç de sota...