Ascens al Còdol de Castellar- La Colla dels Divendres

Després del Turó de l'Ermità aquest serà el segon cim de la jornada. L'excursió serà de Granera fins al Roc de l'Àliga i el Còdol de Castellar.
S’arriba a Granera des de Castellterçol per la carretera BV-1245 o per la carretera B-124, entre Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders, que es el nostre cas.

Iniciem el recorregut a la Plaça de l’Era de l’Església (Sant Martí). Sortim de la plaça per la rectoria i porta lateral de l’església. Travessem el carrer i continuem recte pel Camí de l’Església o de la Font Nova. Passant pel Mirador i Font de Can Cucut, a la dreta deixem l’Esclopet, únic restaurant del poble. Després passem per l’Era del Castell. A la dreta pujem per la pista en direcció al Castell.

La primera referència del castell és de l’any 971, moment en què es trobava sota el domini de la casa comtal de Barcelona. L’any 1023 la comtessa Ermessenda el va empenyorar al seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de la pau que li havia jurat.
El recinte es tancat i si es vol visitar cal demanar la clau al propietari.

Cada any, el segon diumenge de maig, hi ha jornada de portes obertes amb visita guiada. Tot seguit, desfem la pista per on hem arribat al castell. A mà esquerra trobarem un pou encerclat per una tanca. Continuem pista avall.

Fem un revolt de 360 graus a la dreta. Prenem el camí ample i planer que surt a la nostra esquerra, des del revolt mateix de la pista. I després, prenem un corriol a la nostra esquerra, des del revolt mateix de la pista. Després prenem un corriol poc definit a l’esquerra en forta pujada (cal parar atenció de no passar de llarg aquest trencall).

En uns vint minuts som a la Carena del Serrat de les Forques. Tombem a la dreta i, tot seguit, prenem una pista en baixada. Deixem a la dreta el dipòsit d’aigua del Turó de les Forques.

En un minut arribem al Coll de la Llebre i cruïlla de camins. Agafem la pista de l’esquerra en pujada i, recorreguts 25 m., prenem un camí a l’esquerra paral.lel al filat del bestiar.

En sis minuts arribem a la Carena del Serrat de Granera. A la esquerra veiem el mas Girbau i a la dreta el mas Agulló. Continuem per la carena en direcció nord. Al cap d’un parell de minuts albirem el Còdol de Castellar damunt del Girbau. Al fons tenim el poble de Calders.

Ara prenem la pista que va en paral.lel a la dreta, i avançem direcció nord. En tres minuts prenem el corriol que puja a l’esquerra, entre alzines (fita de pedres).

Ben aviat arribem al Còdol de Castellar (830 m d’altitud). Vèrtex geodèsic de conglomerat pla i allargassat. A l’edat mitjana s’hi edificà una torre de guaita, encara podeu observar els forats a la pedra que suportaven l’estructura. Talaia de vigilància utilitzada per la reconquesta catalana. Retornem per on hem vingut, però abans de retornar a Granera pel mateix camí fem un tram sentit sud per fer el Roc de l'Àliga.

La Roca de l'Àliga és una muntanya de 819,7 metres d'altitud que es troba en el terme municipal de Granera, de la comarca del Moianès.
Està situat a l'extrem sud-est de la Serra de Granera i al nord del Serrat del Pedró. És al sud-est del Castellar. És al nord del nucli principal del poble de Granera.

Després de fer el Roc de l'Àliga tornem enrera a buscar el camí de l'anada per fer el retorn cap a Granera. “Granera és un poble i municipi de la comarca del Moianès. Està situat al sud de la comarca.

Fins al 2015, que es va reconèixer la comarca del Moianès, estava adscrit a la comarca del Vallès Oriental. Pertany al Bisbat de Vic i al Partit Judicial de Manresa; és l’únic municipi oficialment del Vallès Oriental que pertany a aquest partit judicial, tot i que un altre tampoc no pertany al partit de Granollers: el de Castellcir, que forma part del de Vic.

Se situa a l’angle nord-oest de la comarca, on una cinglera en retrocés, la serra de Granera, ataca un sector de la plataforma estructural del Moianès. Els materials visibles són els calcaris horitzontals de l’Eocè, que alternen amb molasses, gresos i margues damunt dels conglomerats roigs, i formen l’esquenall entre les capçaleres del Ripoll i el Tenes (conca del Besòs) i la de la riera de Rubió o de Sant Joan (que forma, amb la riera de Marfà o Golarda, el riu Calders). L’altiplà, de 600 a 800 m alt, culmina a 954 metres d’altitud (Serrat de les Pedres). El bosc de pi roig i els ermots ocupaven una bona part del terme, que fou un dels més perjudicats en el gran incendi forestal de l’agost del 2003.

El poble, que el 1996 tenia 25 habitants aglomerats i 32 de disseminats, és a 768 metres d’altitud. El 2009 tenia ja 77 habitants censats. És dividit en diversos nuclis: el Barri de l’Església, al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, que, transformada els segles XVI i XVII, perdé bona part del primitiu caràcter romànic, i el Barri del Castell, al voltant de l’antic castell de Granera, esmentat el 971, que pertangué a la casa comtal de Barcelona i esdevingué centre de la baronia de Granera; encara, a llevant del barri del Castell es troba el Barri de Baix. Un bon nombre de masies disseminades, algunes d’ells formant petits veïnats, completen el terme municipal. Prop del Barri del Castell hi ha també l’església de Santa Cecília (1065), amb traces d’importants i arcaiques pintures romàniques. Pertany al municipi una part de l’antic terme parroquial de Sant Julià d’Úixols”.

Informació extreta de la Viquipèdia