Ascens Sostre Comarcal La Segarra

Sortim des del petit poble de Civit entre la Panadella i Santa Coloma de Queralt.

Des de la església de Santa Maria del Coll prenem la pista cap al oest i que fa lleugera baixada , entre camps avui ja segats . Sempre per pista arribem a on es creua el riu d'Ondara i d'allà prenem la pista que gira direcció Sud i en constant pujada ens porta cap a la carena , on hi ha nombrosos molins de vent , avui molt enfeinats ja que bufa fort .

Tot i ser en plena canícula de 2018 , la temperatura no és gens alta , i les abundants pluges de dos dies enrere encara ens deixen molts bassals i zones de fang per creuar . Avistem nombroses petjades de unglats que s'han vingut a refrescar en aquests tolls , senglars o cabirols segurament , no en veiem cap però....

Arribats a la carena , ens trobem el poble abandonat de Montargull , visita poc interessant . La carena és la frontera entre la Segarra i la Conca de Barberà , entre Lleida i Tarragona . La pista segueix la carena , i arribem al petit corriol que s'enfila fins al Turó del Galutxo , el nostre objectiu d'avui , ja que tot i la seva senzillesa , és el sostre de la Segarra . Aprofitem per menjar alguna cosa i beure i tornem a la marxa . Als nostres peus mirant al Sud queda Santa Coloma de Queralt .

Divisem un altre punt alt , però no deu ser ja la Segarra perquè sembla més alt que el Galutxo , hi anem igualment . Els molins de vent no paren de girar , i la remor que provoquen se sent des de varis centenars de metres . La excursió és solitària , no trobem ni el Tato (com diria M.Ratjoi)

Tornem a Civit per pista completant una excursió circular , passant per les runes de Cal Comtet .

Excursió recomanable , però potser millor fer-la a la tardor , hivern o primavera . Nosaltres l'hem feta un dissabte d'Agost a la tarda ,dies després de la onada de calor....